Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, vol arribar a “un acord amb les estructures jeràrquiques de l’Església” per implantar a Catalunya una assignatura de cultura religiosa per a tots els alumnes. En una trobada organitzada per Junts, un dels principals sindicats dels professors de Religió, Bargalló ha explicat ja ha mantingut algunes converses “amb un representant autoritzat de la Conferència Episcopal Tarraconense”.

El conseller ja va plantejar la proposta d’una assignatura de cultura religiosa fa unes setmanes i en la trobada que s’ha fet aquest dissabte al Seminari Conciliar de Barcelona ha explicat que ara espera a arribar un acord amb els bisbes catalans “per atrevir-se a fer el pas”. En la trobada amb professors de Religió ha afegit que “som conscients que hi pot haver oposició de la Conferència Episcopal Espanyola”.

Segons el conseller, en aquest moment “estem en el marc teòric” d’aquesta proposta i “demà no començarà” la nova assignatura. Però que no s’esperarà més del necessari a tirar-la endavant .

La proposta del Departament d’Ensenyament parteix de la “preocupació per la formació cultural del nostre alumnat”. Recordant la seva formació en el Seminari de Tarragona, ha insistit en que cal propiciar un “coneixement de les religions i de la cultura religiosa, que en el nostre cas és fonamentalment catòlica”.

Evitar una assignatura per cada confessió

Bargalló ha dit que vol evitar que hi hagi una assignatura per cada una de les confessions religioses que tenen un acord amb l’Estat. Ha assegurat que ja tenen peticions de pares d’altres confessions i que el marc jurídic actual empara aquesta demanda.

En un exemple gràfic ha explicat que en determinades poblacions aparentment de majoria catòlica en els centres públics hi podrien haver més alumnes de confessió islàmica si s’oferís aquesta assignatura. “Jo no vull un ensenyament confessional de la religió islàmica, de la hinduista, o de la budista... una situació a la que en l’actual marc normatiu ens hi veiem abocats”, ha assegurat.

Bargalló ha insistit que proposa que “des de l’ensenyament públic fem allò que ja fan escolapis i vedruna i algun altre centre concertat”.  I que des del “respecte total i absolut a totes les religions que tenen els nostres alumnes i a totes les seves expressions públiques” cal garantir que “en els centres públics no hi ha d’haver transmissió de la fe; no és la nostra feina”.

En la trobada amb el sindicat de professors ha explicat que una assignatura de cultura religiosa hauria de ser impartida “per personal docent que ja hem admès al nostres centres” com els mateixos professors de religió, però no exclusivament.

Propostes possibles

La trobada sindical amb el conseller s’ha emmarcat en una taula rodona sobre cultura religiosa a l’escola en la que hi ha participat el responsable d’ensenyament de l’arquebisbat Barcelona, Raül Adames, i el professor de l’ISCR de Girona Pere Micaló. En les seves intervencions s’ha posat de manifest les dificultat de tirar endavant la proposta de la Conselleria pel marc normatiu actual.

“La música del conseller ens ha agradat” ha explicat Micaló, perquè la configuració de “l’assignatura de Religió és una assignatura pendent i no s’ha afrontat el tema amb ganes de solucionar-lo”. Però també ha exposat les dificultats de tirar endavant una assignatura de cultura religiosa que substitueixi l’actual “en el marc legal que tenim” i sense "creuar línies vermelles". Per això ha demanat “propostes que siguin possibles, no ideals”.

Raül Adames ha recordat “que tenim el dret a defensar el dret d’escollir una assignatura de Religió catòlica”. I ha mostrat la seva preocupació perquè avui “hi ha famílies que no poden exercir aquest dret” en els centres públics.

En aquest context, en la taula rodona s’ha plantejat com una proposta més viable una assignatura de cultura religiosa com a alternativa obligatòria als alumnes que no escullin religió catòlica o d’altres confessions. També s’ha recordat que l’actual model que imparteixen algunes escoles concertades com escolapis o vedruna es produeix en el context d’una escola confessional, que en garanteix els continguts. I s’ha posat de manifest que avui els professors dels centres públics ja adapten el currículum a les necessitats i diversitat de l’alumnat.

En la taula rodona també ha intervingut Carles Armengol representant la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat. Ha insistit en una idea en la que hi ha acord: “A l’escola s’ha de poder parlar de tot, també de la religió, que no vol dir adoctrinar”. D’altra banda, ha explicat que la realitat religiosa no s’ha d’abordar només des de la diversitat. “Que hi hagi moltes religions -la diversitat- no és un valor en si mateix. El que cal valorar de cada confessió és que hi hagi creients al darrera i els efectes que té això per la nostra societat”, ha conclòs.