Conèixer l’islam, que el tenim a casa

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

El llibre recomanat de Salvador Giménez Valls

(Ramon Bassas - CR) “Us recomano l’últim llibre que he llegit, El Islam en el siglo XXI”, comença dient-nos monsenyor Giménez Valls quan fa unes setmanes li vam demanar un llibre per a l'estiu. Ben adient. Nascut a Muro, va ser bisbe auxiliar de València, bisbe titular de Menorca, i ara fa dis anys que és el bisbe de Lleida. També fa dos anys que els bisbes de la de la Conferència Episcopal Tarraconense li van encarregar la presidència del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social.

El llibre que ens recomana “són respostes d’un gran expert en l’Islam, Samir Khalil Samir, jesuïta egipci, que contesta preguntes del periodista Fernando de Haro, que també coneix a bastament l’islam i ha escrit un llibre sobre els coptes”. Samir, de 79 anys, és doctor en teologia Oriental i Islamologia, dirigeix el Centre de documentation et de recherches arabes chrétiennes, que va fundar, i és professor de ciències religioses de a la Université Saint-Joseph de Beirut i d’Estudis islamo-cristians al Pontifici Institut Oriental de Roma i en altres universitats, a més d’haver publicat més de quaranta de llibres sobre aquests temes.

El bisbe de Lleida recomana també el llibre “perquè és de lectura senzilla i queden explicades totes les preguntes que ens podem fer sobre l’origen, el desenvolupament i l’actualitat de les diferents branques dels creients musulmans”. Un breu repàs a la web del bisbat permet descobrir que no és pas un tema nou, el de l’aproximació a l’islam, al qual han dedicat activitats de debat, informatives o articles. Un repàs al Mapa de Religions de la Generalitat permet veure certa presència de llocs de culte islàmics a la demarcació del bisbat, especialment a la ciutat de Lleida. I una visita a la ciutat fa que es pugui veure de forma també molt gràfica. La trobada, doncs, en una mateixa població, entre cristians i musulmans, és lògic que sigui motiu de reflexió.

El bisbe Salvador així ho deu pensar quan, finalment, ens recomana aquest títol “perquè crec que el cristians, com que tenim musulmans veïns, han de conèixer què pensen i en què creuen”. Sí senyor, conèixer és la millor manera d’abordar una relació que, com veiem arreu, pot ser conflictiva o constructiva, o indiferent. I conèixer és també la recomanació que ens fa el bisbe. Ara, encara més, sense por.

Fitxa del llibre