Conèixer l'arquitectura religiosa després del Vaticà II a Sallent

(Catalonia Sacra) L’Església de Sant Antoni M. Claret de Sallent és una església jove. Projectada pels arquitectes Puig Torner i Esquius l’any 1967, és fruit de la col·laboració d’arquitectes, artistes com Josep M. Subirachs i artesans i esdevé un bon exemple de la nova arquitectura religiosa post Concili Vaticà II, oberta als darrers avenços tecnològics, amb un concepte renovador i integrador de totes les arts. Catalonia Sacra proposa el dissabte 15 de juny una visita matinal guiada per l’historiador i crític d’art Bernat Puigdollers, amb l’objectiu de conèixer el què és un exemple paradigmàtic de l’arquitectura sacra d’aquest període però també per endinsar-se en el procés de renovació artística i litúrgica dels anys de la postguerra. L'activitat és amb inscripció prèvia i és proposada pel Bisbat de Vic..

Un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola, s’inicià un intens debat entorn l’art sacre i la litúrgia. Aquest procés s’inicià degut a la necessitat de restaurar o restituir de nou els temples destruïts durant el conflicte bèl·lic però, en el fons, també era el reflex de grans canvis en la societat i en la comunitat cristiana que acabaran cristal·litzant en el Concili Vaticà II. A poc a poc es va gestant una nova expressió plàstica que, allunyat de la retòrica i l’ampul·lositat, rebutjant emular estils pretèrits i caducs, busca en la simplicitat i la senzillesa la millor expressió d’una nova espiritualitat més sincera i més humana. Calia trobar un nou llenguatge per a un nou temps que es plasma amb l’Església de Sant Antoni Maria Claret, temple que es va aixecar al costat de la casa nadiu del Pare Claret, un edificació antiga, on el sant havia treballat de jove amb els telers de casa seva. El temple es va dur a terme gràcies a les aportacions i donatius dels claretians, i a les entitats del ram tèxtil que tenien Sant Antoni Maria Claret com a patró.

D'entre els professionals que van treballar en la construcció de l'església de Sallent destaquen Josep Grau Garriga en els vitralls, l'escultor Josep M. Subirachs en la façana o Rafel Solanich en la imatge.

Bernat Puigdollers (Barcelona, 1991) serà el conductor d’aquesta activitat. Graduat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat la seva tasca d’investigació en el camp de l’Art català de mitjan segle XIX fins la postguerra havent publicat diversos articles en revistes especialitzades. Ha comissariat diverses exposicions monogràfiques. Forma part de l’equip de direcció del Museu de Montserrat, és col·laborador habitual de la revista Bonart de Girona, la revista digital Núvol i és membre de la Comissió Artística Assessora del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Ha escrit, conjuntament amb Aleix Catasús, el llibre El Noucentisme a Barcelona (2016) i ha dirigit i coordinat el llibre Barcelona: Art i cultura de postguerra (2018).