(Claretians) Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de São Félix do Araguaia (Brasil), compleix 90 anys. Nascut a Balsareny el 16 de febrer de 1928, va professar com a missioner claretià el 1949. Després d'una etapa com a animador i professor a Catalunya i formador a Barbastre i Madrid, el 1968 va marxar al Brasil per fundar una missió claretiana. El 1971 va ser nomenant bisbe de la Prelatura de São Félix i des de llavors no ha tornat a Catalunya. El seu compromís amb les comunitats indígenes i l'Església popular a l'Amazonia l'han convertit en un símbol de la de la denúncia profètica.
Per celebrar els 90 anys des de Catalunya s'organitzen dues activitats. L'Associació Araguia amb el bisbe Casaldàliga organitza el mateix divendres 16 de febrer un homenatge-concert a Barcelona i l'Editorial Claret inaugura una exposició amb llibres i fotografies del bisbe Casaldàliga el dimarts 13.
Homenatge a la Basílica de Santa Maria del Pi
Divendres 16 de febrer a la 8 del vespre es farà l'homenatge a Pere Casaldàliga a la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona. L'acte estarà presentat pel periodista Antoni Bassas i comptarà amb les intervencions de persones que coneixen de primera el seu testimoni i que comparteixen les seves causes. Hi parlaran els periodistes Paco Escribano i Mònica Terribas; el provincial dels Missioners Claretians a Catalunya, Ricard Costa-Jussà; dues de les persones que els darrers anys han mantingut un contacte més directe amb Casaldàliga des de l'Associació Araguaia, Maritxu Ayuso i el claretià Joan Soler; i l'activista social Arcadi Oliveres.
L'homenatge també tindrà una part musical amb música de Carles Cases acompanyat de Jordi Farrés, Núria Cols i Pau Lligades. Les peces escollides són els fragments de la suite Araguaia i espirituals negres. La suite Araguaia és un treball discogràfic del compositor de Sallent Carles Cases. La relació de la seva família amb el bisbe Casaldàliga el va portar a visitar-lo al Brasil i ha establir-hi un relació d'admiració i amistat. D'aquestes trobades en va sortir una obra que inclou diversos textos de Casaldàliga i que realitza un itinerari musical per tota l’Amèrica Llatina. Els espirituals negres que s'interpretaran també són composicions de Carles Cases que remarquen el sentit espiritual i reivindicatiu.
Exposició de llibres i fotografies de Casaldàliga
Pere Casaldàliga ha escrit o ha participat en la publicació de més d'un centenar de llibres, a més de les seves poesies i de les nombroses obres i reportatges que s'han fet sobre ell. En l'apartat bibliogràfic, l'Editorial Claret va ser precursora en difondre el seu pensament a Catalunya i en la llengua materna del bisbe de Pere, amb obres com Pere Llibertat, Encara avui respiro en català, o A l’aguait del Regne. Aquesta vinculació de Casaldàliga a la comunicació i als Claretians va fer que es posés el seu nom a la Sala d’actes i exposicions situada en l’interior de la Llibreria Claret.
Una part d'aquesta àmplia producció bibliogràfica s'exposarà a la Llibreria Claret amb la mostra "Casaldàliga: 90 anys". El dimarts 13 de febrer a les 7 de la tarda s'inaugura l'exposició de fotografies i llibres del bisbes Pere Casaldàliga que es podrà visitar dins de la Llibreria durant les properes setmanes.
La part fotogràfica de l'exposició inclou en gran format les fotografies de Joan Guerrero publicades en el llibre Casaldàliga editat per Editorial Claret. Guerrero va fer una llarga estada a Araguaia per conèixer Pere Casaldàliga i amb en un extens reportatge fotogràfic va fer un veritable retrat de la vida, les idees i l'entorn que ha marcat el bisbe claretià.
En la inauguració de la mostra hi intervindran el provincial dels Missioners Claretians, Ricard Costa-Jussà, i la presidenta de l'Associació Araguaia i neboda del bisbe Pere, Glòria Casaldàliga. La mostra que es podrà veure durant unes setmanes a la Llibreria Claret de Barcelona.
Pere Casaldàliga
Pere Casaldàliga i Pla va néixer el 16 de febrer de 1928 a Balsareny (Bages). D'una família catòlica i impactat per la persecució religiosa durant la Guerra Civil, va viure una vocació juvenil al sacerdoci. Després d'estudiar a la Gleva i a Vic, va iniciar els estudis al seminari menor dels Missioners Claretians amb només 13 anys i on ja va destacar per les seves dots literàries. El 1949 va professar com a missioner claretià i el 1952 va ser ordenat sacerdot durant el Congrés Eucarístic de Barcelona.
Durant més de vint anys va exercir diverses tasques apostòliques a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Un professor d'escola que va deixar empremta a molts dels seus alumnes; una treball en les parròquies en el que ja destaca la seva energia i una dedicació infatigable a l'apostolat i a la promoció d'iniciatives socials; i finalment una darrera etapa de formador i director espiritual en els seminaris claretians.
El 1968, amb altres missioners, accepta el repte de fundar una missió claretiana al Brasil, a São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Allà construeix una comunitat eclesial des de zero. Influït per la renovació del Concili Vaticà II, confia la marxa de les comunitats als laics i crea una xarxa de comunitats de base a tota la prelatura.
El 1970 va ser nomenat administrador apostòlic de la nova prelatura de São Félix do Araguaia i, un any després, el primer bisbe prelat d'aquesta demarcació eclesial. La seva primera carta pastoral, "Una Església de l'Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social", de 1971, recull el testimoni de les víctimes i reflexiona sobre el compromís cristià en nom de l'Evangeli amb la justícia i la pau.
En plena dictadura militar al Brasil, el bisbe Casaldàliga es converteix en portaveu d'un poble oprimit pels latifundistes, amb un nivell molt elevat d'analfabetisme, sense cap assistència sanitària, i sense mitjans de comunicació que cohesionin i formin la comunitat. Són necessitats que es dedica a cobrir des de la Prelatura promovent l'organització popular i formant els camperols.
La seva causa comença a ser coneguda internacionalment quan rep les primeres amenaces de mort. Un dels fets més dramàtics el va viure el 1976 quan va anar a denunciar a una comissaria les tortures a dues dones acompanyat del jesuïta João Bosco Penido Burnier. Un dels policies va matar al pare João Bosco d'un tret davant seu. Aquesta experiència i l'assassinat de molts camperols en lluita per la terra, o del beat Òscar Romero, l'ha recollit el bisbe Casadàliga com un testimoni martiral que ha recorregut tota l'Amèrica Llatina. Malgrat les amenaces d'expulsió durant la dictadura militar, va tenir sempre el suport de l'arquebisbe de Sao Paulo, el cardenal Paulo Evaristo Arns, i de Pau VI.
Des de la prelatura de São Félix ha promogut una església allunyada del poder, profètica i participativa. Conegut com "Dom Pedro", Casaldàliga és una de les personalitats més representatives de l'Església dels pobres i dels exclosos a Amèrica Llatina. També ha promogut la implicació de tots els sectors socials en les seves causes a través del Consell Indigenista Missioner (CIMI) i de la Comissió Pastoral de la Terra de l'Església brasilera (CPT). L'arrelament a la missió que va anar fundar al Brasil el va portar a no tornar mai més a Catalunya. Només ha fet alguns viatge a Amèrica Llatina i a Roma després d'ajornar durant diversos anys la preceptiva visita al Papa que realitzen tots els bisbes.
La terra, la teologia de l'alliberament, els indígenes, i l'Amèrica Llatina són les causes que han marcat la vida de Pere Casaldàliga. El 1990 hi va haver una campanya internacional per promoure la seva candidatura com a Premi Nobel de la Pau. Entre molts altres reconeixements, també ha estat investit Doctor Honoris Causa en diverses universitats del Brasil i el 2006 va rebre el Premi Internacional Catalunya, el primer català en obtenir aquesta distinció.
El 2005, després de complir els 75 anys, va ser rellevat de la responsabilitat episcopal, però continua residint com bisbe emèrit a São Félix. Afectat pel parkinson, els darrers anys s'ha reduït la seva mobilitat i la capacitat per comunicar-se, però continua sent un referent i un veu profètica.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.