Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Macià Grau –CR) Els darrers mesos, el Consorci Internacional de Mitjans Catòlics s’ha convertit en tot un referent digital pel que fa a la lluita contra la desinformació sobre les vacunes per la Covid-19 entre les comunitats cristianes. A més de recopilar la informació més destacada relacionada amb les vacunes, el Consorci compta amb un equip d’experts d’arreu del món que, cadascun des del seu camp d’estudi, contrasta totes les notícies i aprofundeix en els temes més controvertits que els periodistes no poden resoldre.

En l’àmbit de la farmacologia, una de les expertes escollides pel Consorci és Concepció Mestres, degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (FCS) de la Universitat Ramon Llull. És l’encarregada de resoldre les qüestions tècniques relacionades amb les vacunes, com és la seva producció, la distribució o la seva eficàcia.

Gràcies a la seva ampla experiència en el món de la farmacèutica hospitalària, on ha estat directora de farmàcia del Grup Mutuam (Barcelona), i coordinadora de Qualitat i Seguretat del Pacient de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, entre d’altres, la degana de la FCS ens ajuda a entendre el moment actual de les vacunes de la Covid-19, un tema que, tot i que els mitjans en parlin a diari, encara genera molts dubtes entre la població.

 

HEM DE SER RESPONSABLES, NO NOMÉS PER NOSALTRES MATEIXOS, SINÓ TAMBÉ PEL NOSTRE ENTORN

 

Les vacunes sempre han format part de la nostra vida. Per què ara s’ha generat tanta desconfiança en la societat?

El tema de la vacuna de la Covid-19 no és molt diferent del que està passant els darrers anys amb les altres vacunes. Ara, com l’impacte del coronavirus és tan gran, està tot més mediatitzat i hi ha més soroll, però el procés i tot el que passa amb les vacunes no és gaire diferent del que ja teníem. Al principi la gent veia les vacunes com una cosa meravellosa, perquè van salvar moltes vides, però els darrers temps se’n treuen aspectes negatius, i tot es qüestiona. La memòria de les persones que havien viscut el temps en què no hi havia vacunes ja ha desaparegut, i la gent no pot arribar a entendre la diferència que suposa viure amb o sense. Amb la vacuna de la Covid-19 només s’ha magnificat una tendència que ja venia d’abans. Sembla que tirem enrere perquè ens ha costat molt arribar a tenir el que tenim ara, i la gent no és conscient del que seria un món sense vacunes.

Cada vegada hi ha més famílies que no volen vacunar els seus fills…

Sí, cada cop passa més. Quan va sortir la vacuna de la varola, per exemple, ningú no es plantejava no vacunar-se. És gràcies a les vacunes que la malaltia va anar desapareixent de les nostres vides, i això fa que no veiem el perill i ens dona una falsa seguretat. Ara moltes famílies tenen la sensació que les malalties ja no existeixen, però són molt perilloses i si reapareguessin o es reactivessin podria tenir greus conseqüències. No hem de perdre la memòria històrica. Seria com dir que volem tornar a la vida d’abans dels antibiòtics. És veritat que una vacuna, com qualsevol medicament, pot tenir reaccions adverses, però hem de ser responsables, no només per nosaltres mateixos, sinó també pel nostre entorn. Si fas un tractament tu decideixes si el vols fer, perquè només ets tu el qui carregues amb les conseqüències, però en el cas de la Covid-19 i les altres vacunes també ets responsable del teu entorn, i això és més greu.

Pot ser que la Covid-19 reverteixi aquesta tendència?

De moment, per com la gent s’està vacunant, ja s’està revertint una mica. Que això duri? No ho sé, perquè vivim en una època en què la gent és molt crítica, ho qüestiona tot i no sé quina memòria tindrem, si durarà molt de temps o si serem conscients de tot això.

Què diria a les persones que decideixen no vacunar-se, no només per la Covid sinó per qualsevol altre virus?

Tots els medicaments tenen reacció adversa. Per qualsevol aliment que mengem també ens pot passar qualsevol cosa. En aquesta vida la seguretat zero no existeix i en els assajos que es fan prèviament i durant el procés, puc assegurar que tot és molt meticulós. Un pot tenir la desgràcia que li faci una reacció adversa, però el risc al que t’estàs sotmetent si no et vacunes és molt més alt. D’altra banda, també hem de vigilar amb l’excés d’informació. Soc farmacèutica de fa molts anys, i reaccions adverses als medicaments sempre n’hi ha hagut, i els farmacèutics, els metges, els infermers, rebem les notificacions a través de l’administració, el Ministeri, el Departament de Salut de la Generalitat, del que passa. Des de fa uns anys, al mateix moment que ens ho diuen a nosaltres sovint ho estan dient per les notícies. Això provoca una alarma general que sovint és desmesurada, i fa que es tendeixi més a parlar dels aspectes negatius de les vacunes que dels positius.

En aquest sentit, com veu el paper del Consorci a l’hora de combatre la desinformació?

És bàsic que la gent tingui eines com la plataforma del consorci, ja que a vegades només per llegir un titular podem interpretar malament una notícia. Tenir el seguiment que fan els periodistes del consorci és molt important, perquè sinó moltes fake news passarien desaparcebudes i no es podrien detectar. Tal com ha anat tot, valoro molt positivament la tasca del consorci. A més, com és tot tan mediàtic, qualsevol cosa la maximitzem d’una manera brutal, i a vegades no és necessari.

I el paper del Vaticà en la campanya de vacunació?

Per la gent que és creient és bàsic que el papa Francesc hagi sortit per defensar les vacunes, perquè la gent li té confiança i també tenien molts dubtes morals al principi de la campanya.

Ha trobat a faltar que els líders polític agafessin més reponsabilitat en aquest aspecte?

Amb els polítics és més complicat, perquè han de transmetre la informació correctament i a vegades es passen de dir massa i no mesuren el missatge que donen, a més que la majoria ja estan etiquetats. En canvi, el Papa és una persona que mereix confiança perquè és tot un referent. A la política no hi ha tanta credibilitat.

 

NO ES POT CASTIGAR LES EMPRESES SENSE PODER COBRAR LES PATENTS DE LES VACUNES

 

Un tema que ha generat molta polèmica és el de les patents de les vacunes de la Covid-19. Alguns presidents, com Biden, han arribat a dir que s’haurien de suspendre temporalment...

El procés de producció de la vacuna de la Covid-19 no és diferent del de la resta de medicaments. Són processos molt llargs i cars. Fa 50 anys era difícil, però ara encara ho és més perquè volem assegurar més la seguretat i demanem més coses al fabricant. Això fa que desenvolupar un medicament impliqui un procés brutal d’inversió, que després cal recuperar. Què passa? Que qui té recursos per fer-ho són les multinacionals farmacèutiques que inverteixen milions i milions, i tot i així a vegades poden estar cinc anys treballant i després haver de llençar el projecte a les escombraries. És un problema, perquè el preu final que surt limita l’accés de les vacunes a les persones.

Quina solució es podria plantejar perquè les vacunes arribessin a tothom?

Potser han de ser els governs els qui facilitin l’accés a les vacunes, però no es pot castigar les empreses sense poder cobrar les patents de les vacunes, perquè sinó ja no produïrien més medicaments. La majoria són empreses privades, excepte en algun país on hi ha una empresa de l’Estat. Però en general qui porta aquest procés són les multinacionals farmacèutiques amb accionistes que volen un rendiment. L’única solució possible és que els països amb més recursos puguin cedir les seves vacunes als països més pobres. Tot i això, aquesta situació ja s’ha viscut anteriorment, i a vegades hi ha hagut problemes polítics, de màfies, de falsificacions… Hi ha el tema de la producció del medicament i el tema que realment arribi a les persones que ho necessiten. Les ONG són una garantia que arribi a tota la població, però pel mig hi ha molts interessos, i no és fàcil.

La responsabilitat, per tant, ha de recaure en els països amb més recursos?

Sí, però després caldria assegurar que el medicament o la vacuna arribés a la gent a qui ha d’arribar.

 

CATALUNYA ÉS UN LLOC PUNTER A NIVELL DE RECERCA FARMACÈUTICA A EUROPA

 

Pot ser que la pandèmia canviï el sistema farmacèutic que tenim a l’actualitat?

El sistema actual i totes les empreses multinacionals que porten molts anys fent recerca han permès que ara que ha arribat una emergència li haguem pogut donar resposta. A Catalunya, hem pogut veure com l’Institut Químic de Sarrià, de la nostra Universitat, estan desenvolupant una vacuna per combatre la Covid-19, però els mitjans que tenen no són els mateixos. La inversió de diners, amb mitjans materials i personals que es necessiten per produir els medicaments i les vacunes fan que només aquestes grans empreses puguin estar al capdavant de la investigació i la producció. Però Catalunya és un lloc punter a nivell de recerca farmacèutica, amb una indústria important dins Europa, i això ha quedat palès amb la pandèmia del coronavirus.

I pel que fa al sistema farmacèutic mundial, podem sentir-nos segurs?

Cada país és molt variable, el nostre, l’americà és una altra història, els països pobres que no tenen res o molt poca cosa. Estem parlant de la xarxa general de seguretat que inclou tots els països del món, i estan al cas del que passa. La tasca de farmacovigilància, amb l’OMS, arriba a tot arreu. Al nostre país, tenim un sistema de farmacovigilància que funciona molt bé, tenim l’Agència Europea, l’Espanyola, l’OMS… hi ha una cadena que funciona des de fa molts anys en la qual hi ha els professionals sanitaris i els de consum. En el moment que hi ha algun problema s’avisa a les autoritats i es prenen decisions de forma ràpida. Es pot estar tranquil en aquest aspecte. La seguretat al 100% no existeix, però amb el sistema que tenim tot funciona molt bé. Estem totalment informats en qualsevol moment i el metge pot avisar els seus pacients, està tot molt ben regulat.