Roger Vilaclara –CR Models d’estructures d’organització horitzontal, l’ús del llenguatge inclusiu i fomentar la relectura dels textos sagrats des d’una perspectiva de gènere. Són algunes de les demandes del manifest contra la violència de gènere que ha presentat aquest dijous al vespre Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós (XCEDI), que coordina l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR). L’acte s’ha celebrat a la seu de l’entitat i s’ha pogut seguir telemàticament.
“El d’avui és un acte valent per trencar el silenci contra la violència de gènere”. Lena Bottom, del grup de diàleg interreligiós del Community of Research on Excellence for All – Universitat de Barcelona (CREA – UB), ha assegurat que és important obrir la reflexió i “buscar estratègies comunitàries que permetin posicionar-se fermament davant la violència”.
Bottom ha estat una de les participants de l’acte que ha comptat amb diverses dones vinculades a grups de diàlegs interreligiós o projectes feministes de dones creients. En la seva intervenció, ha posat en relleu les accions vinculades a les tradicions religioses i espirituals per crear espais segurs on no té cabuda la violència. “Estan jugant un paper decisiu per trencar aquest silenci”, ha dit sobre les comunitats que treballen aquestes accions.
Un exemple clar d’aquests projectes en favor de les dones és de les Germanes Oblates, que treballen amb víctimes de la prostitució. La superiora general de la congregació, Lourdes Perramón, ha explicat el projecte i la seva missió. Ha felicitat l’AUDRI pel que ha definit com un “procés valent i complex”. “El document visibilitza una part de les religions que lluita dia a dia per violència de gènere”, ha dit. També ha mostrat el seu desig de crear un espai on poder recollir adhesions al manifest d’altres grups religiosos.
Des del Grup de Diàleg Interreligiós del Fòrum de l’Hospitalet de Llobregat, Maria Martínez ha donat suport a “promoure el paper de la dona en els àmbits religiosos”. També ha parlat de l’educació com a manera per incidir en la cultura i en l'erradicació de la violència de gènere. Així ho ha fet també Gloria Vallejo, de la mesa interreligiosa d’Alacant, qui, a més, ha qüestionat com aplicar el manifest en l’àmbit institucional. “No és impossible”, ha reblat.
El silenci de les víctimes és un dels altres problemes que es deixa palès en el manifest. Per aquest motiu, Samia Selmani, presidenta de les Amitiés Interreligieuses de Roussillon de Perpinyà, ha afirmat que cal donar suport perquè les dones no tinguin por a les represàlies. En la seva ponència en francès ha explicat que la violència de gènere, sovint, està lligada al “fenomen del grup” que provoca que les víctimes s’hagin d’enfrontar a la societat i al sistema per denunciar els fets.
Les comunitats: espais segurs per a la prevenció de la violència
En la lectura del manifest que van fer Antònia Domingo, Francesc Torradeflot i Pilar Claret, de la Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós, es va fer palesa la “importància cabdal del paper de les tradicions religioses per combatre la violència de gènere”. Com a mesures per a poder treballar decididament la prevenció i erradicació de la violència de gènere, demana treballar per identificar la violència, les desigualtats i les discriminacions.
També exigeix que les comunitats religioses i espirituals esdevinguin “espais segurs per a la superació i prevenció de la violència”. A més, busca que les comunitats col·laborin activament amb les iniciatives socials de drets humans i les organitzacions feministes.
Pel que fa a les propostes concretes, el manifest detalla que cal promoure la igualtat de gènere utilitzant un llenguatge inclusiu; formant a les persones en la relectura dels textos sagrats des d’una perspectiva de gènere; fomentar la igualtat d’oportunitats; generar estructures d’organització horitzontal; trencar amb estereotips i prejudicis que perjudiquen les dones; i donar una gran importància a l’educació dels infants.
Passos en la bona direcció
La presidenta de l’entitat i col·laboradora de Catalunya Religió, Montse Castellà, ha explicat que el manifest és “un primer pas essencial”. Però ha exigit que la feina no es quedi aquí: “Cal una transformació més profunda de la societat i de cadascú”. Ha posat èmfasi en la importància que les entitats aprofundeixin en les propostes del manifest per acabar amb la violència de gènere a les comunitats religioses i espirituals.
Sobre aquestes propostes, ha remarcat la feina d’AUDIR creant espais perquè les dones es puguin trobar i intercanviar experiències. Un exemple és el Grup de Dones de l’entitat que ja fa 15 anys que funciona i que enguany s’ha reconvertit en el Grup de Treball de Dones.
Castellà ha remarcat la voluntat de crear ponts, grups de diàlegs i connexions entre entitats. “Estem convençuts que la xarxa és la millor estructura organitzativa avui en dia”, ha dit.
L’expert en diversitat religiosa de la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) Agustí Iglesias ha subratllat les propostes que deixa escrites el manifest: “Són passos en la bona direcció”. De fet, Iglesias ha expressat que el manifest era “exemple per a moltes comunitats religioses i espirituals que encara viuen la violència masclista”. “Hi ha feina per fer, però no dubteu que ens tindreu al nostre costat”, ha conclòs.
En l’acte també s’han sentit diferents textos de dones mestres de saviesa de diferents tradicions religioses i espirituals. Els han llegit Marta Matarín, Membre de Xarxa Interreligiosa per la Pau en representació de l'Associació Brahma Kumaris, i el codirector d’AUDIR Arnau Oliveres.
Un document de la ciutadania i les entitats
Aquest manifest és el resultat d’un procés participatiu de base que va tenir el seu punt àlgid a la 3ª Jornada de Formació Interreligiosa de la XCEDI, realitzada a Barcelona el 27 de novembre de 2021. Prèviament, durant diversos mesos, els diferents grups i entitats membres de la XCEDI van debatre uns materials de formació sobre el tema i van compartir els resultats durant la Jornada. Com a conclusió final es va decidir elaborar i consensuar el document conjunt que ara es presenta com a manifest. És una declaració que s’ofereix al conjunt de la ciutadania i que les entitats membres presentaran i treballaran als seus territoris. La primera presentació pública ha estat la d’aquest dijous a Barcelona.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.