(Glòria Barrete –CR) Aquest curs la comunitat lasal·liana de Congrés s’ha constituït formalment i ja és una més de la Xarxa de Comunitats Lasal·lianes. Un projecte comunitari format exclusivament per laics de l’escola que té entre els seus molts objectius el de “garantir el carisma lasal·lià al centre malgrat que la comunitat de germans ja no hi viu”.
La Salle Congrés es va fundar l’any 1959. Com a les altres escoles lasal·lianes de l’època, va ser animada i dirigida per la comunitat de germans fins el 2006, any en què la comunitat de germans va tancar les seves portes definitivament. Aquest fet no va suposar la desaparició del carisma lasal·lià de l’escola. La manera de fer dels germans de La Salle es va mantenir a través dels educadors que havien compartit dedicació i vocació educadora. Així ho explica Pere Vivancos, el fins ara director de l’escola La Salle Congrés i membre de la nova comunitat lasal·liana de Congrés.
“Després d’un procés llarg de reflexió i gestació, el curs passat vam sol·licitar al Germà Visitador la incorporació de la comunitat a la xarxa”. Aquesta petició va ser resolta favorablement en el Consell de Districte de juny de 2021. La voluntat de la comunitat era clara: que el carisma lasal·lià no abandonés mai l’escola de La Salle Congrés, i per fer-ho van creure que l’existència d’una comunitat lasal·liana que promou explícitament l’espiritualitat i el carisma lasal·lià “era indispensable”.
L'espiritualitat i el carisma, els eixos de la comunitat
La comunitat lasal·liana de Congrés actualment està formada per tretze persones, tots laics. Des de la comunitat expliquen que el seu objectiu no és només garantir el carisma lasal·lià al centre. “La comunitat és, també, un espai que ajuda als seus integrants, ja sigui per créixer en la fe com per ajudar a donar sentit al seu ministeri com a educadors cristians”. Un espai que la seva directora, la Daphne Sanz, resumeix en “un espai de fraternitat, de família on donar-nos suport els uns als altres i on fem explícit el suport més gran, el de Déu”.
El projecte comunitari el defineixen com a “senzill, però alhora profund”. Cada dijous es troben per pregar a l’acabar les classes (quarts de tres). Aquesta pregària és preparada de manera rotativa pels diversos educadors que hi participen. De vegades, expliquen, s’hi afegeixen alguns alumnes, ja que “és una activitat oberta a tothom”. Un cop al trimestre també ofereixen un espai de reflexió on aprofundir algun aspecte, ja sigui lasal·lià, de l’evangeli o educatiu, així com sortides de caràcter lúdic i de convivència. Les reunions comunitàries les fan els dimarts cada dos mesos. En aquestes reunions s’organitzen per preparar les trobades, es posen d’acord per poder participar a les diverses crides de la Xarxa de Comunitats, o dialoguen sobre diversos punts de vista.
La missió compartida
I al final aquesta iniciativa de comunitat a Congrés, que se suma a d’altres comunitats lasal·lianes ja creades en diferents punt de tot el districte ARLEP de La Salle respon al punt de fons de la missió compartida que promou des de fa anys l’Institut de La Salle. “Els laics al final ens anem corresponsabilitzant d’aquesta missió, no només és compartida sinó que ets protagonista de tirar-ho endavant si et compromets”, reconeix Vivancos. “Una forma de fer-ho és a través de la comunitat, afegint-se a la creada o fomentant-ne una”.
Sobretot també és, recorda la Daphne Sanz, “anar normalitzant la nostra vida de compromís”. Si fan pregària els dijous, explica, s’obren a tothom. “El professorat i l’alumnat està cridat també a participar-hi, però en cap cas és qüestió de nivells”. Ho fan per evitar el perill de que la comunitat es vagi tancant en ella mateixa i amb la ferma convicció “que la crida al compromís és per a tothom”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.