La comunitat portuguesa d'Andorra celebra la festa de la Mare de Déu de Fàtima

(Bisbat d'Urgell) La comunitat portuguesa del Principat d’Andorra amb altres devots va participar molt activament en la celebració de la Festa de la Mare de Déu de Fàtima a Meritxell el diumenge 12 de maig a la nit. Presidits per l’arquebisbe i copríncep d’Urgell, Joan-Enric Vives, i per Albano Teixeira Fraga, sacerdot portuguès encarregat de l’atenció a la comunitat portuguesa d’Andorra, els fidels i els sacerdots de les Valls d’Andorra, amb l’arxiprest de les Valls i el capellà custodi del santuari Basílica, es van aplegar als peus de la carretera general que porta al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell per resar el Sant Rosari tot fent una processó amb torxes, portant la Sagrada Imatge de la Mare de Déu de Fàtima i amb llums a les mans.

Arribats a la Basílica, es va celebrar l’Eucaristia, tota en llengua portuguesa, presidida per l'arquebisbe i concelebrada per Ramon Sàrries, l’arxiprest de les Valls d’Andorra; pels rectors de Canillo, Encamp, Sant Julià, Escaldes-Engordany, i La Massana, i també per Albano Teixeira, per Jordi Miquel, i David Codina.

A la seva homilia Vives va subratllar que celebrar la festa de Fàtima ens porta a donar a la Verge Maria el lloc central que ocupa sempre en la celebració de la Pasqua de Resurrecció. "Ella es mantingué ferma al peu de la Creu de Jesús, l’acompanyava adolorida, silenciosa i envoltada de soledat, però plena de fe i d’esperança; font de llum i de vida; perquè va creure i va estimar de forma única". Per l’Evangeli, va afirmar Vives, sabem que Ella va rebre dels llavis del mateix Jesús el gran do de ser Mare del deixeble que Jesús estimava.

Va fer notar també l'arquebisbe que els fidels que omplien el santuari-basílica de Meritxell venien aquella nit com a pelegrins. "No dormiu sinó que vetlleu per rebre-la i acollir-la a casa vostra, com feren els petits pastors de la Cova de Leiria, per tenir-la ben en el nostre cor". Com Maria li va dir que sí a Déu, i va acceptar a la Creu la seva vocació maternal, Vives va recordar que "podem entendre que dir-li sí al Senyor és animar-se a abraçar la vida com ve, amb tota la seva fragilitat i petitesa", com diu el Papa Francesc.

I és que, per a Vives, la crida del Senyor "no és una intromissió de Déu en la nostra llibertat, no és un pes que se'ns carrega a sobre, és la iniciativa amorosa amb què Déu ve al nostre encontre i ens convida a entrar en un gran projecte, del qual vol que participem". Dir "sí" a Maria, va afirmar Vives, "és acceptar amb alegria i llibertat la possibilitat que Déu se serveixi de nosaltres per a alguna obra bona, per edificar l’Església i construir el seu Regne".

Finalment, va animar els fidels a portar-li a la Verge de Fàtima, tots els anhels i les necessitats dels portuguesos, dels andorrans de tots els homes i dones del món, especialment els emigrants i els qui sofreixen. "Ella ens farà instruments del seu amor i Ella serà la font d’aigua viva que ens aporti confort espiritual, conhort i força enmig de les contrarietats i les tempestes de la vida", va cloure.

En acabar la celebració eucarística els fidels van voler agrair la presència de l’arquebisbe i el van obsequiar amb uns productes propis de Portugal. La celebració va acabar amb la veneració a la Mare de Déu de Fàtima.