Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) Dissabte d’agraïment i reconeixement mutu, entre claretians i montgatins, d’un camí llarg de vuitanta anys de presència claretiana a Montgat. Una seixantena de persones van celebrar l’eucaristia a la capella en clau d’acció de gràcies amb motiu de la marxa de la comunitat claretiana. L’acte va posar de relleu la vida pastoral i parroquial que ha generat aquesta comunitat al llarg de 80 anys. Entre d’altres, l’espai ha acollit germans, postulants i seminaristes com a casa de formació claretiana i també ha sigut casa de convivències i de colònies; i durant 40 anys s’ha atès l’encàrrec diocesà d’atenció parroquial de la població.

Des de 1940, la presència claretiana a Montgat s’ha desplegat en forma de col·laboració amb la parròquia i nombroses activitats com les colònies, l’esplai, el cinema, les festes de primavera, les pelegrinacions a Lourdes i a Montserrat, les cases de colònies de Malianta i de Mas Paisà, la missió popular… Tot de vivències personals i compartides amb la gent i les famílies.

La celebració de dissabte va servir per agrair en veu alta les vivències personals i compartides. Presidida pel pare provincial dels claretians, Ricard Costa-Jussà, va aplegar els membres que actualment formen part de la comunitat Francesc CasañasJordi MallolFrancesc Cullell i Josep Odena –amb un record especial al recentment traspassat Agustí Miarnau–. També hi participaren una desena de claretians vinculats a la història de Montgat. Algú que no pogué participar-hi s’hi adherí a través d’un escrit. Finalment es van fer presents un bon nombre de persones i feligresos, i membres d’altres congregacions religioses de l’entorn; i l’adhesió de persones que per salut o pel temps no van poder sumar-s’hi. 

“Ara deixem aquesta casa, però mai esborrarem de la memòria totes les experiències viscudes aquí, que són totes a lloança de Déu”, va escriure el pare Joan Font, que no va poder assistir, en un missatge llegit al final de l’eucaristia.

La història de la comunitat

La presència claretiana a Montgat es pot resumir en cinc grans etapes.

La primera (1940-1948), amb la compra de la casa de la Quinta Santa Ana –abans Mas Llorenç– i l’explotació dels camps de la finca, on s’hi conrea fruita i verdura. Es constitueix jurídicament com a residència depenent del govern provincial. En aquells moments, el pare Clemente Ramos és el superior provincial de Catalunya.

La segona etapa (1949-1968) és el moment en què esdevé casa de postulantat de germans coadjutors, i passa a ser residència independent. El 1951 la Carretera de Tiana passa a anomenar-se Carrer de Sant Antoni Maria Claret, a petició dels claretians a l’Ajuntament de Montgat. En aquella època, s’obre un pou d’aigua i s’instal·la un nou altar a la capella. I també s’inicia l’apostolat de catecisme, atenent nens i nenes de les rodalies de la casa. Pel que fa al ministeri sacerdotal, els claretians atenen els germans de les Escoles Cristianes de Premià de Mar, les adoratrius de Badalona, les Franciscanes de Tiana, l’Hospital de Sant Genís de Vilassar.

La tercera etapa (1969-1990) la casa esdevé seminari d’aspirants a missioners claretians. És el moment en què es forma una comunitat i els claretians assumeixen la responsabilitat de la parròquia de Sant Joan com a rectors. Alguns claretians formen part del claustre de professors del Seminari Menor de La Conreria, on estudien també els seminaristes claretians. Comencen aquí les colònies parroquials.

En la quarta etapa (1991-2009) la comunitat atén la pastoral parroquial i es converteix en un espai previ a la infermeria. Es renova la capella que, a més de ser oratori de la comunitat, fa al mateix temps de capella obert al culte litúrgic.

I, finalment, una cinquena etapa (2009-2019) en què la casa esdevé residència, els claretians deixen la responsabilitat pastoral a la parròquia i se centren en a atendre alguns servei ministerials i el culte a la capella de la casa.

En el trajecte d’aquests 80 anys Montgat i els claretians han viscut la transformació que ha anat vivint el municipi. De la dualitat d’un Montgat del peix i un Montgat del fum, es va passar al mosaic i barriades marcat pel traçat natural de les rieres i de les comunicacions: la carretera, el tren, l’autopista i la variant. I també d’un Montgat industrial històric dels banys, l’empresa Rio Tinto i la de lleixius, per esdevenir un Montgat obert al litoral marítim, amb el creixement d’habitants i de barris i residències que han configurat un nou mosaic urbanístic.

L’atenció a la parròquia de Sant Joan

Els missioners claretians s’han encarregat de la pastoral de la parròquia de Sant Joan de Montgat durant quaranta anys, de 1969 fins a 2009. Han assumit la responsabilitat pastoral de rectors els claretians Jaume Sidera (com a encarregat, el 1969) i Emili Roura (1969-1972), Jaume Sidera (1972-1976), Josep Armengol (1976-1979), Josep Borruel (1979-1981), Jordi Alsina (1981-1984), Salvador Solà (1984-1990), Jordi Marimon (1990-1993), Salvador Solà (1993-1999), Jordi Marimon (1999-2002), Pere Codinachs (2002-2004), Ramon Olomí (2004-2005), Josep Armengol (2005-2008) i Ramon Caralt (2008-2009).