“Compartir la parròquia amb la comunitat copta és un gran pas per viure un ecumenisme real”

La parròquia de Sant Isidre de Lleida ha signat un conveni amb la comunitat copta ortodoxa per compartir l'espai, tot fomentant l'ecumenisme

“Compartir la parròquia amb la comunitat copta és un gran pas per viure un ecumenisme real”. Així ho valora Josep Antoni Jové Camí, rector de la parròquia de Sant Isidre Llaurador de Lleida, després que el temple hagi començat a compartir l’ús amb la comunitat copta ortodoxa de la ciutat. Les dues comunitats van signar el 2 de setembre un conveni, amb l’autorització del bisbe de Lleida, Daniel Palau, que fixa les condicions d’aquest ús compartit.

L’acord permetrà a la comunitat copta celebrar les seves litúrgies i desenvolupar activitats pastorals a Sant Isidre, un temple que la parròquia ja utilitza de manera més puntual. El conveni estableix una cessió inicial de dos anys, prorrogable per dos anys més una sola vegada i, posteriorment, de manera anual, sempre que cap de les parts s’hi oposi.

Què estableix el conveni?

La comunitat copta podrà utilitzar l’església per a les seves celebracions i activitats pastorals, i podrà instal·lar-hi elements mòbils de culte, com icones i mobiliari, sempre que n’acordi prèviament la ubicació amb la parròquia. També podrà fer ús, de comú acord amb la parròquia i els altres usuaris, del pati, la sala parroquial, la sagristia i els lavabos.

El document deixa clar, però, que el culte catòlic i les activitats pròpies de la parròquia tenen prevalença. Les dues comunitats hauran de coordinar els horaris i, un cop acabades les celebracions coptes, l’espai haurà de quedar en les mateixes condicions en què es trobava.

L’acord també concreta les obligacions de la comunitat copta. Haurà de col·laborar en el manteniment de l’església, assumir proporcionalment les despeses d’aigua, electricitat i recollida de residus, fer-se càrrec dels manteniments ocasionats pel seu ús i disposar d’una assegurança de danys.

El conveni preveu finalment una comissió formada per representants de la parròquia i de la comunitat copta. Aquesta comissió haurà de fer el seguiment de l’acord, vetllar pel compliment dels compromisos i proposar modificacions si fossin necessàries.

Una comunitat en recerca d'espai

Segons Jové, la comunitat copta ortodoxa és present a Lleida des de fa uns catorze anys. Durant aquest temps ha utilitzat diferents espais, primer vinculats a la parròquia del Carme i, més recentment, una aula dels Maristes, però el retorn dels alumnes al centre ha fet necessari trobar una nova ubicació.

Sant Isidre ja havia estat una opció fa uns anys, però la proposta no va prosperar. Aquest estiu, però, segons exlica el rector, dos membres de la comunitat copta van tornar a contactar amb la parròquia, acompanyats d’un feligrès catòlic, per tal de pactar alguna foma de compartir l'espai i, posteriorment, hi van tornar amb el sacerdot copte i altres membres de la comunitat per valorar diverses opcions. “Es van presentar sis feligresos i el sacerdot copte, i ho van veure, i els va agradar moltíssim”, explica Jové. Després de visitar l'espai, la petició era senzilla: “disposar de l’església i d’un altar per celebrar, sense modificar l’espai ni fer-hi res sense el consentiment de la parròquia”, apunta el rector.

“El que més m’ha agradat d'aquest procés és que qui ha tingut la iniciativa és la comunitat”

La proposta va ser acceptada pels feligresos i posteriorment presentada al Bisbat, que també hi va donar el vistiplau. Per a Jové, un dels elements més positius és precisament que la iniciativa sorgís de la mateixa comunitat: “El que més m’ha agradat d'aquest procés és que qui ha tingut la iniciativa és la comunitat”.

“Ens hem de fixar més en allò que ens uneix”

Mònica Farouk, membre de la comunitat copta, també subratlla la dimensió ecumènica de l’acord. “Al final tots som cristians i ens hem de fixar més en les coses que ens uneixen que no en les que ens separen. Estem molt contents amb aquest conveni”, afirma. Actualment la comunitat està formada per unes vint famílies i celebra les seves misses i catequesis els dissabtes i diumenges. Quan la parròquia necessiti el temple, la comunitat copta recollirà els seus elements i deixarà l’espai tal com l’havia trobat.

Jové explica que Sant Isidre ha anat perdent pràctica religiosa durant les darreres dècades i que actualment la parròquia hi concentra les celebracions catòliques en les principals festes de l’any. “En lloc de celebrar l'eucaristia cada diumenge, ho fem vuit, deu o dotze vegades a l’any, en les festes més principals, perquè l'assistència havia baixat molt”, explica.

“Donem oportunitat a la comunitat de viure una fe ecumènica, que es vegi que som oberts a treballar amb tots”

En aquest context, el rector considera que compartir l’espai amb els coptes permet mantenir viu el temple i, alhora, oferir un lloc de culte a una comunitat que el necessita. “Donem una oportunitat a la comunitat de viure una fe ecumènica, que es vegi que som oberts a treballar amb tots”, afirma.

Un fenomen cada vegada més habitual

El cas de Sant Isidre se suma a altres experiències de temples i espais catòlics compartits amb altres comunitats cristianes a Catalunya. A Barcelona, la basílica de la Concepció va cedir la capella de la Mare de Déu de Montserrat a la comunitat ortodoxa grega de Sant Nectari, mentre que la parròquia de Sant Ferran va acollir durant anys la comunitat ortodoxa romanesa.

A Vilanova i la Geltrú, l’església de Sant Sebastià és utilitzada per la parròquia ortodoxa romanesa de Sant Serafí de Sarov. A Lleida, la comunitat ortodoxa romanesa va celebrar durant anys el culte a l'església del Carme abans d’adquirir l’antiga comissaria de la Policia Nacional i convertir-la en temple propi.

El Bisbat de Solsona va cedir l’antiga església dels Dolors de Cervera a la comunitat copta per 99 anys, mentre que a Ivorra els coptes utilitzen l’antic hostal del Santuari del Sant Dubte i comparteixen l’església de Santa Maria amb la comunitat catòlica. A Riupedrós (Vilaller), el Bisbat de Lleida va cedir l’antic seminari a una comunitat ortodoxa durant 25 anys.

Un cas diferent és el de Santa Mònica, a Barcelona, que acull la comunitat grecocatòlica ucraïnesa de ritus bizantí. No és una cessió a una altra confessió cristiana, ja que els grecocatòlics estan en comunió amb Roma, però mostra igualment com els temples catòlics poden acollir diferents tradicions litúrgiques.

Els casos permeten distingir quatre models: cessió d’hores o espais dins d’un temple, cessió d’un temple o edifici durant anys, cessions de llarga durada i, finalment, cessions que acaben conduint a un temple propi, com va passar amb els ortodoxos romanesos de Lleida. Sant Isidre se situa en el segon model i mostra com la necessitat d’espais de culte d’altres comunitats i la disminució de l’ús d’alguns temples catòlics poden trobar un punt de trobada en fórmules d’ús compartit.

El cas de Sant Isidre s’inscriu així en una realitat cada vegada més visible: parròquies amb menys ús que comparteixen els seus espais amb comunitats cristianes que necessiten llocs de culte. Una fórmula que, en el cas de Lleida, les dues parts interpreten com una oportunitat per convertir la convivència en una experiència d’ecumenisme “real”.