Passejant un matí pel Raval, es pot visitar l'església de Sant Pau del Camp, antic monestir benedictí que restava, en el seu moment, als afores de les muralles de Barcelona. Se la considera l’església catòlica més antiga de la ciutat en bon estat de conservació, construïda al segle IX. Actualment, segueix en funcionament com a parròquia de la Comunitat Pastoral del Raval i s’hi solen veure grups de visita guiada, de ruta per la Barcino Sacra.
Si des de Sant Pau pugem per la Rambla del Raval i tombem a la dreta pel carrer Sant Rafael, trobarem la mesquita Tariq ibn Zyad, abans el Centre Islàmic Paquistanès, el tercer oratori musulmà de Barcelona reconegut institucionalment el 1981. Si, en canvi, seguim pujant la rambla i girem pel carrer del Carme, ens podrem aturar davant l’Amical de Treballadors i Comerciants Marroquins, el segon lloc de culte musulmà oficial a la ciutat,
obert el 1978.
Un barri petit amb una diversitat immensa
Avançant pel carrer Hospital, abans d’arribar als Jardins de Rubió i Lluch, veurem l’únic temple sikh de la ciutat, el Gurudwara Gurdarshan Sahib Ji. Va obrir les seves portes el 1995, tot i que el sikhisme arribà a Catalunya cap als 80. Per entrar, caldrà deixar les pertinences (inclòs el tabac o altres tòxics, no permesos), rentar-se els peus i cobrir-se el cap en senyal de respecte. A dintre, s'hi pot venerar el llibre sagrat per als sikhs, el Guru Granth Sahib, que està exposat durant el dia i reposa en una estança reservada a la nit. Tots els temples sikh, també el del Raval, tenen un menjador, on s’hi celebren els langar, àpats rituals oberts a tothom qui vulgui compartir-los. Seus en filera a terra, t’allarguen una safata i uns voluntaris serveixen el menjar.
Si travessem els jardins i pugem pel carrer Tallers, abans d’arribar a la plaça Universitat i canviar de barri, passarem per l’Església Evangèlica de Barcelona-Centre, local de diverses plantes on s’hi apleguen diferents cultes protestants de la ciutat. La missió metodista havia arribat a Barcelona el 1869 i havia obert una església i una escola. Després de diversos canvis d’ubicació, el 1953 s’estableixen al 26 del carrer Tallers, tot i que durant el franquisme van haver de tancar les portes per la prohibició de culte. La fins llavors comunitat metodista s’agruparia, uns anys després, sota un mateix paraigua, el de l’Església Evangèlica d’Espanya.
A la ciutat de Barcelona hi ha 535 centres de culte de 37 tradicions religioses o espirituals diferents. D’aquests, 23 es troben al barri del Raval: hi ha 9 esglésies catòliques, 3 de protestants-evangèliques, 9 oratoris o mesquites islàmiques, l’únic temple sikh de la ciutat i la confessió pagana Wicca, de tradició celtibera.
Si, a més, tenim en compte les entitats i associacions religioses, a la ciutat se’n comptabilitzen 1.004, de les quals, 57, es concentren al Raval. Als locals religiosos s’hi sumen nombroses seus d’entitats socials, tot conformant un teixit associatiu amb una forta presència. “La quantitat d’iniciatives d’intervenció social que hi ha al Raval són proporcionals a les desigualtats que pateix el barri”, explica Carolina Rodríguez, tècnica de mediació de Tot Raval, fundació que aplega més de 50 associacions que treballen en xarxa per millorar la cohesió social al barri.
Seure a taula per trencar prejudicis
Que el Raval és un lloc religiosament divers no és una informació nova i és una realitat que no passa desapercebuda. Però que el diàleg interreligiós s’hi treballa des de fa temps potser és quelcom més desconegut. El Grup Interreligiós del Raval (GIR) celebra enguany els seus 25 anys. Va néixer el 2001 després de la “tancada a les esglésies”, acte reivindicatiu d’acolliment d’immigrants sense papers a les parròquies, en protesta per la imminent entrada en vigor de la Llei estatal d’estrangeria del govern de José Maria Aznar. La nit del 20 de gener d’aquell any, Josep Vidal, el llavors rector de la parròquia de Santa Maria del Pi, va ser el primer mossèn en obrir les portes de l’església per acollir centenars de persones que van iniciar una vaga de fam. Al Raval, de seguida s’hi va sumar l’església del Carme, que també va convertir-se en un alberg improvisat, amb Josep Maria Rierola com a rector. L'11 de febrer s'afegiren a la tancada un grup de dones a Sant Pau del Camp. Les tancades van durar 47 dies i, després de la convivència, alguns veïns del Raval de diferents religions es van unir per donar gràcies a Déu pel temps compartit i pel que s’havia aconseguit amb aquella reivindicació social.
“Aprofitem el fet interreligiós perquè la gent del barri es conegui entre sí. Intentem trencar les barreres i els estigmes que comporta, perquè el fet religiós fa molta por”
“Va ser una trobada preciosa i d’un acostament molt gran. Va ser una Quaresma diferent, on, en comptes de sentir olor a encens, vaig sentir l’olor a espècies del menjar dels paquistanesos, que tenien la cuina a la sagristia després de la vaga de fam”, així ho recordava l’enyorada religiosa teresiana Viqui Molins el 2011, amb una sèrie de 10 vídeos per a Catalunya Religió, on, entre d’altres temes, va parlar de la diversitat religiosa al Raval.
El GIR és ara un dels projectes de l’equip de mediació de la Fundació Tot Raval. És un grup dinàmic i heterogeni que s'ha consolidat com una proposta per fomentar la participació veïnal a partir de la diversitat de creences, celebracions i ritus: “Aprofitem el fet interreligiós perquè la gent del barri es conegui entre sí. Intentem trencar les barreres i els estigmes que comporta, perquè el fet religiós fa molta por”, expressa Carolina, dinamitzadora del grup. Hi participen, actualment, 17 entitats religioses i laiques. Hi ha persones que hi assisteixen representant una confessió concreta, com Joan Cabot, rector de Sant Pau del Camp i Santa Maria del Pi, que afirma haver-s’hi afegit “com un catòlic més”.
Cabot troba molt interessant parlar amb gent de tantes experiències religioses diferents: “Jo crec que allà on hi hagi possibilitat de seure en una taula i parlar, segur que les coses funcionen i creen interès i generen empaties. El tema és que, quan no hi ha contacte, treballem a partir de prejudicis i d’estereotips”. També n’hi ha que hi participen representant una associació, com Fàtima Ahmed, cofundadora de l'Associació Intercultural Diàlegs de Dona, entitat que ofereix un servei integral a la vida quotidiana de les dones migrades extracomunitàries. A la Fàtima el GIR li sembla “una peça clau per treballar col·lectivament al barri la diversitat religiosa, però no des de la discussió acadèmica de la fe, sinó des de la convivència i la cohesió social”.
Les particularitats del Raval fan que l’Alba Pàmies hi col·labori com a responsable de l’espai interreligiós de la Fundació Migra Studium, servei jesuïta d’atenció als migrants, que té la seu uns carrers més cap allà, al Gòtic. La majoria de persones que atenen són del barri veí del Raval i trobaven necessària la participació en el grup de diàleg: “és un espai de trobada, de posada en comú entre persones de diferents creences o conviccions, un lloc on compartir i dialogar, però que serveix sobretot per fomentar la convivència”, diu l’Alba.
Celebrar junts allò que els uneix
I també hi ha qui hi participa des d’un equipament públic, com la Virgínia Cierco, directora de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, que es va afegir al GIR ara fa tres anys, poc després de ser nomenada directora, perquè creu que és estratègic: "Quan treballes a la biblioteca pública i tens un veïnat que és divers, has de tenir en compte que la religió, per molts dels teus usuaris, és un espai de seguretat, de proximitat i de confiança, i t'has d'apropar aquí. Per mi ha estat una desconstrucció com a treballadora pública”, conclou. Tots ells, quan parlen del GIR, s’hi refereixen com un espai de coneixença i de celebració conjunta: “El diàleg també sorgeix en el passar-ho bé”, afegeix Virgínia. En la conversa afloren altres paraules com conviure, respecte, fer visible, proximitat, sinergia i, sobretot, compartir.
“Es tracta de veure quines són les vies d'espiritualitat que tenen punts en comú. Pot ser el silenci, la pregària, pot ser un acte de culte, pot ser una festa, un àpat vinculat a una festa religiosa. Tot això es pot compartir”, expressa Joan. Els membres del GIR destaquen la fortalesa de tenir precedents rigorosos de treball pel diàleg interreligiós a la ciutat i a Catalunya i valoren positivament l'existència d'organismes públics que treballen per la llibertat religiosa i de consciència i que vetllen per la convivència de les diferents creences, com el departament d’Afers Religiosos. Però la realitat del dia a dia és complexa: “els reptes, no te’ls acabes”, exposen. No els passen per alt les dificultats de tenir un percentatge tan elevat de població estrangera concentrada en un mateix barri, ni l’augment continuat de la demografia, ni “la discriminació, que avui dia sembla estar de moda”, comenta Virgínia.
“Portem molts anys fent aquesta feina. I això es nota. Es nota, és lent, però es nota”
Coincideixen en pensar que els mitjans de comunicació han parlat poc d’iniciatives com la seva i que, quan ho han fet, sovint ha estat des del desconeixement, la simplificació o l’estigmatització. També veurien interessant coordinar-se amb altres grups de diàleg interreligiós per tenir més presència i, idealment, poder tenir incidència en el debat i les polítiques públiques. Potser per facilitar que a ningú se li passi cap data –perquè sembla que les entitats del Raval tenen sempre l’agenda plena–, des del GIR porten 15 anys editant el seu calendari interreligiós: hi marquen totes les celebracions rellevants per a les diferents confessions i també les seves propostes interreligioses. En fan una versió de grans dimensions que faciliten a les escoles del barri i una altra tirada en format reduït. “Fa anys que fem el calendari i, abans, era molt difícil que les escoles s’interessessin, i ara, en canvi, tothom el vol. És una eina per entendre’ns millor”, explica Carolina.
L’última celebració del GIR ha estat l’acte del Nadal interreligiós. L’11 de desembre, les arcades romàniques de Sant Pau del Camp van acollir una celebració sota el lema ‘Tenim un bon desig per a tu’, on es van llegir textos que convidaven a la reflexió entorn la pau i la convivència. També hi van ressonar els cants nadalencs del cor Gospel Raval, de l’escolania Mare de Déu de Barcelona de Sant Pau del Camp i del cor Kudyapi, del Centre Filipí Tuluyán-San Benito. Alguns veuen el GIR com una iniciativa exportable a altres barris, però altres remarquen que l’existència d’aquest grup és excepcional pels múltiples factors que afecten el Raval.
Sigui com sigui, Carolina creu que la feina de tots aquests anys no ha estat en va, sinó que ha deixat empremta: “Portem molts anys fent aquesta feina. I això es nota. Es nota, és lent, però és nota. I vull pensar que sí que hem fet alguna cosa per fer visible el fet interreligiós al carrer, jo crec que amb aquest anar fent, anar fent, alguna cosa sí que ha canviat”.
