Comença l’any Lluís Espinal

(Ignasi Escudero -CR) L’Ajuntament de Sant Fruitós del Bages presentarà aquest divendres 13 de desembre l’Any Lluís Espinal 2020. L’inici d’aquest cicle coincideix amb el 40è aniversari de la mort del jesuïta a Bolívia, assassinat a causa de la causa del seu compromís social i la denúncia de les injustícies al país. A l’acte inaugural es realitzarà el debat Memòria a viva veu, on hi intervindran familiars i amics del màrtir jesuïta.

Lluís Espinal va néixer l’any 1932 al municipi de Sant Fruitós del Bages, prop de Manresa. Amb només 17 anys ingressa a la Companyia de Jesús. Un cop finalitzada la formació, i ordenat sacerdot coincidint amb l’inici del Concili Vaticà II, va estudiar periodisme i comunicació a Itàlia. Aquesta sensibilitat cultural i el moment d’obertura eclesial marcaran la seva manera de ser.

Espinal a Bolívia

Després d’un temps dedicat a la televisió, al programa Cuestión Urgente de TVE, i a la crítica cinematogràfica, l’any 1968 és destinat a Bolívia. Dos anys més tard de la seva arribada obté la nacionalitat juntament amb el sobrenom popular de Lucho.

Allà desplega la seva tasca als mitjans de comunicació col·laborant en la ràdio jesuïta Radio Fideis i el diari Presencia. Produeix el programa En carne viva, a la televisió estatal boliviana. Tracta qüestions socials i denuncia la desigualtat, fet que li valdrà la censura a la cadena prop d’un any després d'entrar-hi.

“Gastar la vida”

El desembre de 1977 Espinal viu un fet que marca, més encara, el seu compromís pels desposseïts i el poble bolivià. El jesuïta s’uneix a la vaga de fam que inicia un grup de dones mineres en reivindicació d’una amnistia dels presos sota el règim dictatorial d’Hugo Bánzer. Conscient de què es juga escriu "morir per un poble pot donar més carta de ciutadania que néixer en ell". El darrer any de la seva vida va dirigir el setmanari Aquí des d’on denuncia la corrupció, la violència contra el poble bolivià i els abusos de poder. La darrera investigació pel seminari, amb un preu molt alt per al català, és relativa al cop d'estat que s'estava tramant i que es faria efectiu 4 mesos després de la seva mort.

La nit del 21 de març de 1980, quan torna del cinema, un grup de paramilitars segresta Espinal a pocs metres d’arribar a casa seva. A l'escorxador del barri d'Achachicala, a la Paz, és torturat durant hores i finalment assassinat. El mateix dia que Espinal era acomiadat en un funeral multitudinari, Oscar Romero era assassinat a El Salvador.

Espinal i el papa Francesc

El juliol de 2015 el papa Francesc va aturar-se, durant la seva visita a Bolívia, a l’indret on Espinal va ser assassinat. En un gest de reconeixement Francesc recorda que “Espinal va predicar l'Evangeli i aquest Evangeli va molestar, per això el van eliminar”.

Cristianisme i Justícia va editar les publicacions “Lluís Espinal, un català màrtir de la justícia” (1983) i “Gastar la vida pels altres” (1995) escrites per Víctor Codina. També “Pregàries a boca de canó” (2001), un recull de pregàries escrites per Lluís Espinal.