Com ha viscut el confinament l'alumnat i professorat de l'escola cristiana?

(Glòria Barrete –CR) El confinament domiciliari iniciat el 13 de març del 2020 va suposar, entre altres restriccions, que la docència que fins aleshores sempre havia estat presencial passés d’un dia per a l’altre a ser docència virtual. Mesos més tard, i amb les escoles obertes i al peu del canó des del setembre, apareixen els primers informes que analitzen la situació viscuda. La Fundació SM, junt amb Cruïlla, a través del seu Institut d’Avaluació IDEA, han elaborat el projecte Volvemos a clase. Un informe que analitza la situació sòcio-emocional de l’alumnat i el professorat després del confinament, i que ha estat presentat aquest dijous per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, institució que hi ha participat aportant dades dels seus centres.

Álvaro Marchesi, catedràtic emèrit de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid i coordinador del projecte ha presentat les dades més significatives del projecte. La Fundació al juny volia oferir quelcom que servís pels centres educatius. Van demanar ajuda a congregacions catòliques amb escoles, a centres privats, així com a responsables educatius de les diferents comunitats autònomes per arribar també als centres públics. “Algunes comunitats es van volcar més que d’altres”, ha reconegut Marchesi, a l’hora que ha explicat que les dades catalanes presentades es comparaven amb la resta de l’Estat Espanyol i no per comunitats, “per un compromís de confidencialitat que es va establir des de l’inici del projecte”.

Les cinc dimensions analitzades entre el professorat i l’alumnat aborden qüestions educatives i emocionals. Les conclusions de l’informe posen de relleu que l’alumnat del conjunt de les escoles cristianes de Catalunya que han participat en l’informe reuneixen condicions generals bones, “com un bon lloc d’estudi, accés a Internet i comptar amb un ordinador”. El percentatge, ha afirmat Marchesi, és una mica millor que el de la mitjana espanyola, que inclou escoles públiques i escoles privades. En canvi menys positiu és el percentatge d’alumnat que ha perdut familiars que han mort infectats pel virus.

Una altra dada rellevant és que les escoles que es troben en barris socialment més desfavorits tenen un percentatge més alt d’alumnat amb progenitors que han perdut la feina. Sorprèn el percentatge d’alumnat que admet que ha comptat amb poc suport de la família i amb poca relació amb els propis companys de classe. Marchesi ha destacat les diferències que s’evidencien entre l’etapa de primària i l’etapa de Batxillerat i Formació Professional. “A primària l’alumnat està content i satisfet, s’han desenvolupat millor en l’aprenentatge a distància i ha millorat la relació amb la seva família”. També és l’etapa dels qui tenen menys interès en tornar a l’escola. “No mostren una passió desmesurada per tornar a l’escola presencial”.

En canvi, l’alumnat de l’etapa de Batxillerat i Formació Professional pensa el contrari. “Són els alumnes que han viscut pitjor el confinament, pensen que han après pitjor a distància i que el confinament els ha afectat els seus estudis i volen tornar quant abans millor a la presencialitat”. “Les dades mostren que l’alumnat més gran és menys dur emocionalment que l’alumnat petit”, ha reconegut el catedràtic.

Pel que fa al professorat, l’informe detalla que el confinament s’ha viscut “amb molt estrés i molta angoixa per haver d’ensenyar a distància”. Els equips directius de les escoles també han viscut un sobreesforç. Cal recordar que són aquests equips els que s’han encarregat de gestionar la tornada a l’escola, “amb condicions sovint de vaixell sense rumb”.

L’angoixa del professorat prové sobretot, ha explicat Marchesi, de la improvisació amb la qual van haver de treballar els docents, i de la quantitat d’hores que van haver de dedicar a resoldre problemes nous. Una dada, afirma, que avala l’esforç enorme del professorat és que els professors de la FECC “han donat una resposta més clara als problemes dels alumnes i s’han pogut comunicar millor amb les famílies de l’alumnat a càrrec”.

Com a conclusió final Marchesi ha destacat dos dels temes que el professorat de la FECC va marcar com a importants en el retorn a l’escola presencial. “Tenir més cura del benestar emocional de l’alumnat, i la importància d’incorporar a la docència l’aprendre dels propis alumnes”.