Com treballa la Fundació Habitatge Social?

(Laura Mor –CR) Aquest dimecres hi ha moviment al carrer Pons i Gallarza de Barcelona. El sindicat d’Habitatge del barri de Sant Andreu han fet convocatòria a peu de carrer per aturar el desnonament d’una família que viu en una casa del barri. Aquesta vegada, però, no hi ha darrera cap fons d’inversions ni una immobiliària amb ànim especulador, sinó la Fundació Habitatge Social, que atén famílies derivades de les Càritas diocesanes de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. Qui són, com treballen i per què han pres aquesta decisió tan conflictiva?

La Fundació Habitatge Social neix fa més de trenta anys per combatre l’exclusió residencial. Tenen com a missió oferir un recurs residencial i apoderar les famílies perquè siguin autònomes. Segueixen els principis del “Housing First”: amb un habitatge digne hi ha més possibilitats de superar situacions d’exclusió. No és una immobiliària per a gent sense recursos, sinó que fan camí amb les famílies perquè guanyin autonomia.

Ho fan a través d’un seguiment proper i en xarxa amb la resta d’agents socials del territori. Treballen en l’àmbit econòmic, d’inserció laboral, amb formació, en fan seguiment socioeducatiu, psicològic i de salut mental quan es requereix, i també amb l’entorn comunitari per afavorir la seva reinserció.

Amb el contracte de lloguer, la família es compromet a seguir un pla de treball traçat a mida. Se li assigna un educador de referència que prové de la mateixa fundació, en el cas de Barcelona, i de Càritas Diocesana, en el cas de les famílies derivades de Sant Feliu o Terrassa. I se’ls exigeix com a imprescindibles que entrin en contacte amb serveis socials i que s’apuntin a la llista de parc d’habitatge públic.

En principi són contractes d’un any, que es mantenen mentre la família segueix un pla de treball. En general, la mitjana hi passen entre 4 i 5 anys i mig, un període que permet assumir un grau suficient d’autonomia. L’habitatge deixa de ser necessari quan la família accedeix al parc públic de lloguer social o quan poden assumir les despeses d’un pis al mercat.

D’on treuen els pisos? Alguns són propietat de la Fundació, però també n’hi ha de cedits: particulars que volen donar un ús social a un habitatge que no estan utilitzant. La Fundació els arregla i en fa el manteniment.

Habitatge social amb responsabilitats

Actualment ofereixen 462 habitatges, amb caràcter temporal, a persones que necessiten aquest suport a l’habitatge. Càritas els deriva un 95% de les famílies que atenen. Amb elles signen contractes de lloguer social, amb preus molt per sota de mercat, que oscil·len entre 30 i 280 euros mensuals de lloguer.

Què passa si la família no pot pagar el lloguer o els subministraments? L’equip de la fundació és conscient de les dificultats dels perfils diversos que atenen. Per això és habitual que assumeixin aquestes despeses, sigui la Fundació directament o a través de Càritas Diocesana. A mesura que la família té ingressos, s’adeqüen els pagaments dels subministraments perquè adquireixin aquesta responsabilitat.

En cap cas l’impagament del lloguer o dels subministraments no és condició sine qua non per exhaurir la relació amb la Fundació. Mai abans la Fundació no havia decidit emprendre mesures legals amb cap de les famílies que atenen. Per què ho han fet ara amb el cas de Sant Andreu, amb qui tenen relació des de 2013? La raó de base és que el matrimoni que constitueix l’únic nucli familiar a la casa no ha seguit el pla de treball establert ni havien sol·licitat, en el moment que tocava, un habitatge de protecció oficial.

Fa temps que van deixar de rebre l’educador que tenen assignat, i amb el pas del temps han tallat qualsevol via de comunicació amb la Fundació. L’historial d’intents de negociar i d’oferir alternatives a la família és llarg, però sempre xoquen en un punt: la família vol un pis definitiu. Però aquesta no és la finalitat de la Fundació, que treballa per a donar oportunitats amb caràcter temporal que permetin l’autonomia de la persona.

Sense desvincular-se de la família la Fundació Habitatge Social ha procurat la mediació amb altres agents. I els darrers mesos han arribat a acords entre les parts, però que s’han incomplert de forma reiterada per la part de la família. Entre els interlocutors hi ha el Sindicat per l’habitatge, que s’ha erigit de portaveu del matrimoni. I que ha promogut un discurs molt llaminer: Càritas desnona. De retruc, a la façana de les parròquies més properes, com la de Sant Andreu del Palomar, hi han pintat frases al·ludint la responsabilitat de l’església en aquest conflicte.

La Fundació vol recuperar l’habitatge, cedit per a famílies que requereixen d’un pis de lloguer social. La llista d’espera és llarga, entre 27 i 35 famílies de mitjana. El matrimoni afectat viu en un habitatge de 101 metres quadrats, amb dues plantes i jardí, amb capacitat per a vuit persones, un dels més grans de què la Fundació disposa a dia d’avui.