Com queda la classe de religió amb les mesures COVID?

(Glòria Barrete –CR) Grups bombolla, ràtios de 20 nens per aula, docents fixes. Són només algunes de les directrius que ha marcat el Departament d’Ensenyament per al retorn segur a les aules. Normativa que sembla difícil d’aplicar a la classe de religió a les escoles públiques, on sovint es barregen alumnes i els docents són itinerants. És el cas dels professors de religió catòlica que durant anys han impartit l'assignatura. Aquest curs coincideix amb l'inici també de la prova pilot de l'assignatura de religió islàmica, que se suma a l'oferta de religió catòlica. Es pot fer classe de religió amb les mesures sanitàries actuals? Hem parlat amb el sindicat majoritari de professors de religió, l’AMRC, sobre el tema.

A principis del mes de Juny el Departament d’Educació va establir que els especialistes deixarien d’impartir l’especialitat, que s’establirien grups bombolla i que aquells docents itinerants passarien a ser tutors. En una segona fase el Departament va modificar les directrius i va publicar un document tipus ‘preguntes freqüents’ on ja apareixia explícitament el professorat de religió. Susana Vilar, presidenta del sindicat AMRC, explica que mai s’ha buscat cap diferenciació entre docents però que ara calia explicitar-ho en un document “perquè els professors de religió ens movem massa”.

En aquest document es diu que el professorat de religió pot entrar a qualsevol aula, mantenint la distància d’un metre i mig i amb mascareta. Pot anar a diferents centres? Sí, afirma Vilar, “sempre i quan vagi amb mascareta i tingui la distància establerta”. El que no poden fer de cap manera és barrejar grups estables, “no ho pot fer ningú”. I això a religió és complicat. Es dona en moltes ocasions, explica, que un professor de religió tingui en un centre dos grups classe a l’assignatura i no arribin a ser tots plegats 25 alumnes. Habitualment s’agafava aquests dos grups classe i se’ls ajuntava en un sol grup. Ara això és impossible.

Des del sindicat AMRC veuen, però, algunes opcions possibles. “Si donaves, per exemple, hora i mitja de religió o una hora a cinquè A i una hora a cinquè B, una opció seria separar els grups sempre que l’espai ho permeti i fer tres quarts d’hora amb un grup i tres quarts d’hora amb l’altre”. En aquest cas, però, es reduiria el temps formatiu de religió però Vilar reconeix que podria ser pitjor perquè hi ha centres que han hagut d’eliminar alguna especialitat d’un altre tipus per les mesures Covid.

Des del sindicat han dictat també unes directrius. La més clara, “no posar obstacles aquest curs perquè és diferent i especial”. Vilar recorda que és tan important les mesures de seguretat i d’higiene com podria ser fer temari. “Ensenyar a un alumne que s’ha de rentar les mans per un bé comú ja forma part de l’educació en valors que donem a religió”. Si en un centre on no es pot fer religió tampoc es poden fer altres especialitats, “no serem nosaltres els qui posarem traves”, reconeix.

Ara bé, matisa, “no fer religió en algun centre perquè el professor de religió va molt bé per fer reforços o donar una altra assignatura, no”. El que sí els hi fa por, explica, és que la pandèmia sigui l’excusa per carregar-se l’assignatura de religió. Vilar explica que hi ha moltes direccions d’escola que ja estan en contra de fer religió. Per això, des del sindicat s’ha recomanat als professors que es facin amb les llistes d’apuntats a religió aquest any, es faci la classe o no, pel que pugui passar. “Sovint desapareixen inscripcions d'alguns alumnes d’un curs a un altre en religió”.

I malgrat sembla que l’asignatura es podrà desenvolupar amb mesures, Vilar pensa que aquest any hagués estat un bon any i una bona ocasió per fer una prova pilot de cultura religiosa. “Aquest curs el currículum establert en religió no es podrà donar completament, igual que en les altres matèries, hagués estat una bona oportunitat per introduir festes i tradicions de cultura religiosa a tot l’alumnat, haver fet una matèria híbrida entre religió i valors”.