Com han canviat les celebracions després d’un any de pandèmia 

(Laura Mor –CR) Com ha afectat la pandèmia les celebracions a les parròquies? Amb el pas dels mesos, hem preguntat com han articulat les comunitats cristianes les eucaristies, la resta de sagraments i alguns dels espais de trobada amb les restriccions sanitàries. Hi ha hagut canvis d’edat o númerics significatius? De la necessitat n’han fet virtut?

Hem parlat amb parròquies de quatre diòcesis diferents del territori: Lleida, Barcelona, Tarragona i Vic. Algunes han detectat oportunitats i les han aprofitat per “anar més enllà” dels límits parroquials. D’altres comencen a percebre que cada cop pesen més les restriccions i que cada vegada tenen més ganes de retrobar-se.

“La gent més gran no ve, però de moment ens mantenim amb un percentatge de gent bastant igualat cada cap de setmana”, explica el claretià Nemesi Solà, que és rector de la parròquia de Sant Antoni Maria Claret al barri de Balàfia a Lleida. Han passat pràcticament tot el curs amb una assistència limitada al 30% d’aforament, fins fa poques setmanes. Més enllà de les xifres, han detectat gent nova? A priori, no. Només “persones que venen amb els pares”, i que abans no els acompanyaven.

La dinàmica habitual, trencada

A Balàfia mantenen actiu el Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica, el MIJAC. En el seu cas, són vuit joves que acompanyen infants i altres joves en la descoberta de la fe. Ara, amb les mesures i restriccions que ha imposat la pandèmia. “Van fent segons les normes, estan desconcertats, com tothom”, assenyala Solà. “Tampoc els joves de confirmació i postconfirmació no es poden reunir més de sis”. Això els ha trencat la dinàmica habitual, com en d’altres àmbits socials, recorda.

En el terreny de les primeres comunions les celebracions pendents del curs anterior es van fer al setembre. “Van servir d’assaig”, diu el religiós. De segon curs de catequesi, a Lleida, en tenen 27, i de primer, 25. Aquí la demanda no ha abaixat. Les primeres comunions d’aquest curs 2020-2021 es faran a finals de maig: “En dos caps de setmana i en grups de quatre, com correspon”. També hi ha famílies que han preferit esperar al proper mes de setembre “perquè ara no ho han vist clar”.

El mateix ha passat a Sant Andreu del Palomar. El nou rector, Toni Roman, explica que les han ofert per al maig i l’octubre. I que “cada vegada hi ha més famílies que ho estan passant a l’octubre, perquè els avis encara no poden venir o no estan vacunats ”.

Poques misses telemàtiques

Pensant en els més menuts, a la parròquia dels claretians de Lleida ofereixen una celebració familiar al mes, en format presencial. I tant al MIJAC com a la catequesi han fet alguna celebració telemàtica, un grupet de quatre o cinc, també un cop al mes. Però com a norma general, no han fet misses online. Sí que han fet reunions dins de l’església, que és un espai prou ampli que permet la distància entre persones.

“La majoria de gent gran ens diuen que segueixen la missa per televisió”, apunta el rector. També “els mateixos fills els demanen que no hi vagin”, per prevenció. “Algú de la família, quan el pare o la mare no pot venir, en marxar s’emporta la comunió pel pare, la mare o la tia”. Un gest que els han agraït en diverses ocasions.

Com a celebracions més extraordinàries, aquest curs han fet els 15 anys de la inauguració de l’església, amb un record pel bisbe Xavier Francesc Ciuraneta. “Coses molt puntuals”. I per Diumenge de Rams van fer tres celebracions, una de les quals expressament pensada per als nens que es preparen per fer la primera comunió. També apunta, com a millora arran de la pandèmia, el fet de projectar els cants ens una pantalla, ara que han hagut de prescindir dels cançoners perquè està prohibit repartir-los.

“No reconec la gent sense mascareta”

Una situació particular l’ha viscut el capellà Toni Roman. Va ser nomenat rector a Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, fa sis mesos. Explica que “és una mica complicat entrar en un lloc en situació de pandèmia perquè no acabes de conèixer la gent, costa una mica més d’entrar-hi”. I hi afegeix, com a anècdota: “Hi ha molta gent que no reconec sense mascareta, és una sensació estranya”.

Una experiència similar a la de Pilar Llort, de la parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona. És animadora del grup de joves i explica que al grup de confirmació enguany són tots nous. Nois i noies de 13-14 anys, que en el seu dia van fer la comunió, i ara han tornat. “És graciós perquè ens hem vist tots amb mascareta i no sabem quina cara tenen, costa, però hi són”. Són quatre catequistes que els acompanyen.

Mantenen actiu el perfil de Facebook i també els grups de whatsapp: “És anar-hi tenint contacte, una trucada, un ‘ei, com va tot’”. Al novembre van fer confirmacions amb grup reduït, guardant distàncies i sense fer el senyal de la creu als confirmats, com marca el ritual litúrgic.

“Toca treballar així”

A tots se’ls fa difícil anticipar com seran els propers mesos. “No acabem de saber si proposar o oferir res als joves”, diu el capellà Toni Roman. Han optat per preparar i oferir-los unes convivències a l’estiu: “I si finalment s’han de suspendre, les suspenem”. Roman apunta: “Som conscients que toca treballar així i sostenir el ble”.

A Sant Andreu han tornat a la catequesi presencial quan ha estat possible: “Durant el curs hem anat combinant presencial, semipresencial i virtual”. Mentrestant, “va tornant gent, mica en mica es va omplint la missa de diumenge”. En el seu moment van començar a tenir problema amb l’aforament del 30%: “Estàvem al tope”, diu Roman. A Sant Andreu no han ofert misses online.

L’assistència regular al culte denota que “la gent té ganes de venir, té ganes de trobar-se, hi ha el valor de la comunitat i de la presencialitat de la missa, això és el que es respira, més que la por”, defensa Roman.

Sense poder comparar amb el previ a la seva arribada com a nou rector, la gent de la parròquia li explica que “no només a les celebracions, sinó en diferents activitats, molts encara no tornen”. Tot i així, “la gent va agafant confiança, torna i ho agraeix”.

La comunitat més enllà de la parròquia

Des de la parròquia de Sant Pere de Roda, de Roda de Ter, al bisbat de Vic, valoren els efectes positius i negatius de la pandèmia. Ramon Bufí n’és el rector. “Al veure que no podíem veure’ns una colla ens vam posar a fer audiovisuals amb gent de la parròquia, paisatges del poble, gent que parlava i això s’ha escampat”. Ho compta en el balanç positiu.

Han difós missatges per Festa Major el mes de setembre, per Nadal i per felicitar la Pasqua. Bufí en valora la constància: “Això ha tingut molt d’èxit, ha fet viure la comunitat més enllà de la parròquia”. També agraeix que “la catequesi ha estat repotenciada a casa amb els pares: això ha anat millor que no pas abans quan es feia amb normalitat”. En el dia a dia continuen amb el treball amb grups de joves i de matrimonis, “sempre de manera virtual”, apunta Bufí.

Per contra, i en el balanç negatiu, apunta la davallada en l’assistència. “La pandèmia ha fet disminuir el nombre d’assistents, en un 30%”. Explica que “hi ha gent més delicada i més gran que ho segueix per mitjans telemàtics”. I tant batejos com comunions, diu, “estan molt parats”. Bufí es mostra crític amb reduir la vida pastoral amb la celebració de sagraments: “Em resisteixo a llegir aquest canvi a partir del nombre de gent que ve a l’església; m’hi resisteixo perquè dir això aquí a la nostra parròquia és una falsedat”.

“Abans parlàvem a la plaça”

A la parròquia de Sant Joan de Tarragona “la gent segueix venint igual, guardant distància i seguint tot el protocol, no es reparteixen cançoners i s’asseuen més separats”. Ho relata Pilar Llort. Sí que percep que han modificat un cert comportament social. “Abans potser parlàvem a la plaça, al sortir de l’església, queda tot més fred. Però com està tot ara al carrer”.

Retransmeten algunes celebracions puntuals per internet, a Youtube conjuntament com a arxiprestat, com la pregària del rosari, divendres de dolor. I s’adonen que els segueix gent de mitjana edat. “No hi van físicament, però ho segueixen per internet i t’ho agraeixen”. Llort explica que fins i tot la gent gran continua assistint a la missa de dissabte al vespre i de diumenge: “Ens sorprèn gratament”, valora.

Pel que fa a la limitació de l’aforament, fins fa poc al 30%, han hagut de controlar més l’accés en ocasions puntuals, com la missa del “Pollet”. Però també assenyala que ofereixen “un gran ventall d’horaris i la gent intenta ser conseqüent i anar en hores que saben que no estarà tot ple”.

Conclou que “la gent s’ha adaptat”, que “les misses de diumenge no han variat gaire”. Això sí, troben a faltar, per exemple, el dinar que acostumaven a fer: “Fa caliu, fa parròquia, fa comunitat, fa Església, això es troba a faltar, el contacte amb la gent, abraçades amb les catequistes”.

Amb 91 anys, repartint la comunió

A la parròquia de Sant Llorenç, la Catedral de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, durant força temps van agrupar les misses en dues celebracions i ara se’n fan tres. “S’estan fent menys celebracions, hi ha més gent i mantenim molta distància”, explica Mercè Fernández, que col·labora al despatx parroquial i treballa com a professora en una escola a Sant Feliu.

Malgrat que pot semblar que hi hagi gent que té por i que es queda a casa, Fernández posa un contraexemple amb un dels participants de l’eucaristia: “Una de les persones que ajuda a donar la comunió té 91 anys i aquest no ha faltat ni un sol dia”.

Al centre de Sant Feliu, Fernández explica que “és la parròquia del poble i la gent ens coneixem bastant”. És veu autoritzada per dir que tampoc han vist gaires cares noves, “d’un o dos matrimonis que no coneixíem”.

Més implicació de les famílies

Pel que fa a primeres comunions, les del curs passat es van celebrar el mes d’octubre i se’n van fer menys. Ara el mes de maig estan previstes les noves. Fernández anima els cants en aquestes celebracions i explica que “n’hi ha menys”. Aquí, diu, sí que s’ha fet un canvi, amb “una major implicació de les famílies”. No fan trobades presencials, però sí que fan una missa extraordinària amb els pares i les mares, en torns de freqüència quinzenal.

“Els batejos s’han anat animant, però tampoc n’hi ha gaires i de casaments també n’hi ha menys”. Hi atribueix a les restriccions també en el sector de la restauració: “S’ha notat tant la baixada de bodes com de baptismes”.

Sense aplecs ni grans trobades

Mercè Fernández lamenta “que no pots fer res en grup, com l’aplec de la parròquia”. L’acostumen a fer diumenge després de Pasqua: “Enguany es va fer un cartell, però no es va poder fer gran cosa, i tot plegat s’està fent llarg”. Han deixat de fer concerts. I no han ofert celebracions telemàtiques, tot i que sí que s’han publicat alguns missatges de felicitació per Pasqua del rector, Josep Maria Domingo.

Posa d’exemple la celebració de la penitència: “Fèiem celebració comunitària amb absolució individual i s’havia deixat de fer”. I pel que fa a la resta d’activitats de parròquia, assenyala que no han organitzat les tradicionals xerrades quaresmals el diumenge a la tarda. I que les han reduït a una de sola: “Només s’ha fet la del senyor bisbe”.

Ara estan fent obres per celebrar el proper 26 de maig els 75 anys de la consagració del temple. “S’ha de fer d’una manera especial, no com es feia sempre”.