Com és la formació que reben els monitors i directors de lleure?

(Glòria Barrete –CR) L'inici del curs escolar ve acompanyat sovint amb l'inici de les activitats extraescolars per a molts infants i joves i unes setmanes més tard de l'inici dels esplais i agrupaments. Espais de lleure que ocupen bona part del cap de setmana i que estan capitanejats per un bon gruix de joves i adults que els duen a terme.

Parlem dels monitors i directors de lleure, una figura cabdal en l'educació d'infants i joves catalans que, segons l'etapa evolutiva de l'infant, assumeixen el rol de pare i mare, d'amic, de company o de confessor. Com és la formació que reben aquestes persones? Hem parlat amb la primera escola de lleure de la Generalitat, la Fundació Pere Tarrés, perquè ens expliqui els detalls de la formació en el lleure.

Des de la Fundació Pere Tarrés imparteixen cursos de monitors i directors de lleure. Ho fan a través de la Secretaria de Joventut de la Generalitat. A nivell de treball també realitzen els cursos a través del Servei d'Ocupació Català i estan pensats sobretot per poder treballar a casals d'estiu i a colònies, i durant el curs en menjadors escolars.

El tret diferencial

En totes aquestes formacions de lleure el tret diferenciador a la Fundació el tenen clar: "Potenciem l'educació en valors, des d'una perspectiva totalment transversal", afirma Carlos Muñoz, coordinador acadèmic de lleure a la Fundació Pere Tarrés. Es basen la metodologia del PRA, Preparació, Realització i Avaluació d'activitats, i és amb aquest mètode que li donen els enfocaments a la tècnica, els recursos i a tota la vessant socio-afectiva de l'infant.

Muñoz matisa que la postura de la Fundació com a institució d'Església és present en la formació en el lleure. "Creiem en la transmissió de valors basats en l'espiritualitat cristiana". I tot i que molta de la gent que ve als seus cursos no és creient la Fundació ho treballa de forma transversal, parlant sobretot del concepte d'interioritat. "Pots tenir una fe concretada en una creença però pots no tenir-la però has de tenir clar que hi ha una dimensió transcendent i que s'ha de treballar, des de la coneixença individual fins a la grupal". En aquesta línia el consultor pedagògic Juanjo Fernández acaba de publicar, juntament amb la Pere Tarrés i l'editorial Claret, el llibre Animació de la fe en el lleure. Formació per a educadors/es en el lleure.

Però què aprenen els monitors i directors de lleure? Cada vegada més la societat posa en valor l'educació en el lleure com a part fonamental de l'aprenentatge vivencial de l'infant i jove però sovint es continua veient el lleure com un espai on només es juga, es dibuixa o es canta. Res més lluny de la realitat. "En la formació hi ha un mòdul dedicat als recursos, a les activitats, als jocs, o a l'expressió plàstica, sí, però hi ha dos mòduls anteriors que sumen més hores encara i en que es treballa l'enfocament pedagògic, com plantegem l'educació en valors i la seva transmissió, és a dir, dediquem sessions extenses a parlar sobre tots els tipus d'agents que intervenen en l'educació, com són aquests agents, què faran, quin rol tindran, i també analitzem el grup d'edat concret, les dinàmiques pròpies del grup, o parlem de l'entorn per saber com intervé i ajuda".

Després també hi ha un altre gruix de formació, unes 60 hores, en que parlen d'espais evolutius, dels diferents aspectes afectius de l'infant. "El monitor sempre és referent però a cada edat té un rol diferent, i ben sovint el nen vol acabar sent com el monitor". Muñoz explica que quan un infant és petit el monitor és vist com el rol de pare i mare, després passa a ser un company o amic amb qui jugar, i al final d'adolescent el monitor és vist com a confessor, "ja que se suposa que els adolescents fugen de parlar amb els seus pares". La formació també es completa amb el treball d'atenció a les necessitats especials, "des de trastorns psicològics fins a altres tipus de necessitats".

24 hores respirant esplai

En el cas del Moviment de Centres d'Esplais Cristians Catalans, MCECC, aquesta formació en el lleure es realitza intensament durant l'agost. Són deu dies de formació intensiva, matí, tarda i nit, cursos residencials, encarats als monitors d'esplai i on es creen sinergies educatives que acaben possibilitant que els monitors comparteixin recursos educatius i maneres de fer pròpies. En aquests cursos a la nit hi ha una part que dediques al treball de la interioritat personal, un espai que anomene 'una estona amb tu'.

I des de fa uns anys des de la Fundació Pere Tarrés i concretament des del departament de Formació, Consultoria i Estudis s'intenta també que els monitors del MCECC tinguin una formació continuada. "Els oferim un itinerari formatiu que reben durant el curs agrupats en els centres del seu territori d'actuació". La Fundació i el centre d'esplai fa una anàlisi de necessitats i a partir d'aquestes necessitats es presenta la formació. "L'any passat, per exemple, vam donar formació sobre bullying amb adolescents o com gestionar conflictes en el grup de monitors". La Fundació treballa amb un catàleg de formació i s'intenta fer a mida, a petició dels propis centres. "Apropant-se a l'estiu, a finals de juny, per exemple, oferim una formació encarada a les tandes d'estiu, des de primers auxilis, fins al carnet de manipuladors d'aliments, excursionisme i natura o gestió i organització".

Treballant per a una societat més justa

"Tots hem estat nens, hem viscut aquesta franja d'edat, i el que molts monitors de lleure sempre diuen és que ells estan a l'esplai perquè volen tornar allò que han rebut. Al final el que molts fan és treballar per a una societat més justa, que sigui més inclusiva i que pensi més en tothom".

Muñoz recorda que certs aspectes socials a l'escola no tenen cabuda perquè ja es fan altres coses. "Els esplais són un agent educatiu en paral·lel a les escoles, tot i que molts centres treballen amb les escoles", i és que des de l'esplai s'intenta donar una atenció més directa en valors que sovint en el currículum escolar no ho permet.

Els esplais el que ofereixen sobretot és una educació vivencial i és on més es pot notar el valor de l'amistat, del joc, de la solidaritat o d'altres. "Al final el monitor és un referent i el nen o nena voldrà ser com el monitor, els captiva i l'estima que l'infant rep es tradueix en voler ser com el monitor. Nosaltres no ensenyem a fer sinó que ensenyem a través del que fem i ells ho absorbeixen al 100%".