Vés al contingut
Catalunya Religió dj. 3/11/2011

(Bisbat d’Urgell) Els propers dies 4 i 5 de novembre el Bisbat d'Urgell ha organitzat la cloenda dels actes de celebració del Mil·lenari de Sant Ermengol. Dins el programa d'actes d'aquesta celebració es pronunciaran tres conferències a la Sala Sant Domènec de La Seu d'Urgell, i una Missa Solemne a la Catedral de Santa Maria.

Els actes seran presidits per l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, i es preveu la presencia a la inauguració, el dia 4, del Síndic del Consell General d'Andorra. Als actes de dissabte és prevista l'assistència de l'arquebisbe metropolità de Tarragona i d'altres prelats catalans, i també de nombroses autoritats locals.

El divendres 4 a les set de la tarda, després de la inauguració, el catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona Josep Hernando Delgado, oferirà la conferència titulada "L'Església a l'entorn de l'any mil". A les vuit del vespre, Francesc Fité Llevot, professor titular d'Història de l'Art de la Universitat de Lleida, parlarà sobre "L'art a Catalunya en temps del bisbe Sant Ermengol".

Dissabte a les onze del matí, Prim Bertran Rogé, professor titular d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, desglossarà "La figura de Sant Ermengol". Per a cloure els actes, a dos quarts d'una del migdia se celebrarà una Missa Solemne presidida per l’arquebisbe Pujol.

Restauració del sarcòfag

Coincidint amb aquesta cloenda, s’ha iniciat la restauració del sarcòfag de Sant Ermengol que durarà sis mesos. Aquest dijous al matí, festivitat de Sant Ermengol, patró de la diòcesi, ha estat recollit de les dependències del Museu Diocesà d'Urgell, on estava custodiat, per les restauradores que se'n faran càrrec, Montserrat Xirau i Gemma Planas. La restauració del sarcòfag, que es realitzarà al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya de la Generalitat, es durà a terme gràcies -en bona part- a una subvenció del Departament de Cultura.

Aquesta és una peça en fusta policromada del segle XVII on s'hi representen, en la part externa, diferents escenes de la vida del sant bisbe. A l'interior conté encara l'encoixinat tèxtil original, que també serà restaurat. L'exterior del sarcòfag està afectat per la pèrdua en alguns llocs puntuals de policromia i per múltiples taques de cera, conseqüència de la verenació al sant quan el sarcòfag formava part del culte a la Catedral de Santa Maria d'Urgell.

La restauració d'aquesta peça s'emmarca en la campanya que la Delegació de Patrimoni del Bisbat manté oberta en els darrers anys per recuperar el ric patrimoni de la nostra diòcesi, i especialment per a la restauració de les peces vinculades al bisbe sant Ermengol.

Breu història de Sant Ermengol

Fill dels vescomtes Bernat i Guisla del Conflent, Ermengol va néixer probablement a Aiguatèbia, residència de la família vescomtal. Era nebot del bisbe Sal·la, del qual fou auxiliar i, després, successor en el govern de la seu d’Urgell.

Va instituir la canònica (1010) i la va fer aprovar pels altres prelats de la província eclesiàstica de Narbona i pel papa Sergi IV (1009-1012). Va començar la nova catedral, consagrada el 1040 pel seu successor Eribau. També va fer edificar l'església de Sant Miquel, prop de la seu episcopal, va consagrar l'església de Sant Julià de Coaner (1024) i la del monestir de Sant Pere de la Portella (1035), on va fundar una confraria. I va desplegar una gran activitat de caràcter social, encaminada a millorar les condicions de vida dels pobles i les vies de comunicació.

Va planejar, dirigir i executar personalment l'alliberament de Guissona del domini sarraí, abans del 1023, i va obtenir del papa Benet VIII (1012) una butlla, on eren confirmades les pertinences i els límits territorials del bisbat, entre els quals s'hi incloïa el pagus de Ribagorça. Això explica la seva intervenció, destacada en l'elecció i la consagració del bisbe Borrell de Roda, el 1017, i la promesa de fidelitat que aquest li va prestar com a superior jeràrquic.

Sembla que la senyoria que tingueren els bisbes sobre la ciutat de la Seu d'Urgell comença en aquest pontificat. Caldria buscar-ne l'origen en una donació que li va fer el comte Ramon Borrell de Barcelona-Urgell, durant la minoria d'edat d'Ermengol II, en ocasió de la fundació de la canònica (1010), donació aquesta que fou aprovada posteriorment per la butlla de Benet VIII (1012).

Va morir per una caiguda en la construcció del pont de Bar (1035), important per les comunicacions entre l'Urgellet i la Cerdanya. Nou anys després era ja venerat com a sant. La diòcesi d'Urgell, de la qual és patró des de temps antics i, canònicament, des de 1867, celebra la seva festa el 3 de novembre.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.