Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) Des d’aquest curs, les parròquies del Cor de Maria i de Sant Tomàs d’Aquino de Barcelona tenen un nou rector. Es tracta del claretià Shinto Thomas. Té 37 anys i és nascut a Maryland, un petit poble de l’estat de Kerala, a l’Índia. Va arribar a Catalunya el 2004 i afronta el repte com a rector amb la confiança de saber-se ben acompanyat.

És el petit de quatre germans. La seva família participava de la vida d’una parròquia diocesana, sota l’advocació de Maria, i pertanyen a l’església catòlica de ritus oriental. Es tracta de la tradició siro-malabar: una fe molt arrelada, que té l’origen en el cristianisme primitiu del país.

“No hi ha documents que provin que Sant Tomàs va venir a l’Índia; però nosaltres ho creiem des de l’inici: és una creença molt potent”. La tradició reconeix aquell viatge i com a fruit neixen les primeres comunitats cristianes al territori. Per això, explica “quan va venir Sant Francesc Xavier ja va trobar cristians a l’Índia”.

Com connecta amb els claretians? A prop del seu poble hi ha la primera casa claretiana. Quan estudiava al col·legi, un dels claretians els va fer una visita. “És molt comú a Kerala: capellans diocesans o de diferents congregacions, van al col·legi i inviten als nois a fer una convivència”.

Recorda que llavors tenia quasi setze anys: “Hi vaig anar amb els amics i només vaig quedar-m’hi jo”, explica. “A Kerala els que normalment entren al seminari són els escolans de la parròquia”. No va ser el cas del Shinto. “A l’església oriental la litúrgia és fonamental”, subratlla. “Els que han fet la primera comunió, entren com a escolans; i a la tradició siro-malabar els escolans són importants; diuen moltes pregàries…”. Diu que hi ha molts nois que volen ser escolans.

En el seu cas, va fer dues convivències: a l’estiu i per Nadal. “Vaig anar al seminari claretià; em va agradar l’estil, m’hi sentia bé”. Què era allò que li agradava? “Es tractava d’alguna cosa més del que es veu”. Va demanar llavors d’entrar al seminari amb setze anys i, un cop dins, va descobrir la vocació.

Una persona qualsevol que fa coses extraordinàries

Del temps al seminari destaca un record en particular- Li va quedar gravada una xerrada d’un claretià que treballava a la presó: “Una persona qualsevol però que fa coses extraordinàries. Això em va motivar per dins”. En concret, aquell claretià els va dir que “el capellà del segle XXI ha de posar el seu altar enmig de la persona que pateix”.

“Allò em va arribar al cor. Vaig pensar que jo també podia fer alguna cosa com a claretià i com a missioner”. En aquell moment tampoc diferenciava gaire un missioner claretià d’un capellà diocesà: Un cop al seminari va detectar-hi diferències: “A l’Índia la imatge d’un capellà diocesà és d’una persona molt distant, que té una categoria”. Al seminari veia claretians jugar i fer treballs manuals amb ells: “Sents que són com tu”, diu. Recorda una bona organització del seminari, per exemple, amb la relació amb les famílies: “Quan ve la família a visitar-te l’acullen molt bé; i també els claretians visiten la família dels nois; es cuida aquesta vinculació familiar”.

Del seminari menor al món

Al seminari estudia el batxillerat. D’allà va al nord de l’Índia a estudiar filosofia i també fa ciència política, de tres anys, com a carrera universitària civil. Passa un any com a novici al sud, a Bangalore, on fa la professió solemne i, tot seguit, fa un any d’experiència pastoral: ajuda tant al seminari com a la parròquia. Després fa un any de missió al centre de de l’Índia: a l’estat de Marasa, a Wardha. Com a mestre de novicis de la província claretiana de Bangalore té qui avui és el pare general dels missioners claretians, Mathew Vattamattam. Acabat aquell any pastoral de noviciat, el català Josep Maria Abella, llavors pare general, el destina a Catalunya.

Arriba a Catalunya el 2004. Llavors estudia Teologia fins el juny del 2008 a Madrid. Viu un any a la comunitat de Vic, mentre estudia català i ajuda al Casal Claret. A finals del 2009 l’envien a Barcelona. És ordenat com a diaca a la parròquia del Immaculat Cor de Maria de Barcelona. Col·labora a la pastoral de la parròquia i del col·legi. El 2010 s’ordena sacerdot a l’Índia amb el ritu siro-malabar: “Per ordenar-nos amb un altre ritus hem de demanar permís; encara que jo visc aquí, pertanyo al ritus oriental”, explica Shinto Thomas. En aquella cerimònia, recorda, el va acompanyar Màxim Muñoz, en aquell moment provincial dels missioners claretians de Catalunya.

Un cop ordenat, el nomenen vicari de la parròquia de l’Immaculat Cor de Maria. Hi passa vuit anys, fins que el setembre del 2018 passa a ser-ne rector. Durant el temps de vicari i dins de l’equip de la parròquia, és el consiliari de l’Esplai Estel i porta els grups de catequesi de confirmació.

Com valora aquest temps a Catalunya? “Si una persona no se sent bé al mateix lloc, no hi portaria tants anys”, apunta el claretià. Barcelona és el seu “primer destí com a capellà” i matisa que “la primera comunitat et marca molt i em sento ben valorat; també amb els monitors i els nanos de l’esplai”.

Shinto Thomas forma part de l’equip pastoral del Col·legi Claret. Explica que tots els col·legis claretians treballen la dinàmica de l’oratori. A l’escola de Barcelona se’n fa càrrec junt amb el pare Benjitu Bareto, el professor Joan Verdés i el pare Josep Sanz L’activitat es fa cada quinze dies a la capella de l’escola i és una proposta per a la classe de religió adreçada als nens i nenes de la primària. El grup classe dedica tres quarts d’hora a conèixer el missatge de Jesús, llegir un text de l’evangeli, compartir una cançó, amb un temps de silenci. “L’esquema que ja existeix i nosaltres fem d’animadors”. De primer fins a sisè, atenen 24 grups del Col·legi Claret de Barcelona. A banda, també porta les convivències anuals amb els alumnes de cinquè de primària amb els qui, per exemple, aniria a visitar la casa mare dels claretians a Vic.

Reptes pastorals

De la realitat eclesial al seu entorn, detecta poca renovació entre generacions. Aquí no hi ha joves: “Alguna cosa cal renovar, però ningú té la fórmula màgica i aquest és un gran repte”. Un contrast amb la dinàmica viscuda a l’Índia: “A Kerala canvia el rector i la parròquia funciona igualment o amb petits matisos”. Identifica un context molt diferent: “El capellà que celebra la missa allà no s’ha de preocupar dels cants o de qui farà les lectures, tot està organitzat, hi ha molta gent disposada a col·laborar”.

Per contra, posa en relleu la consciència social que hi ha entre la gent de la parròquia: “D’aquí valoro molt el sentit de la comunitat: la gent respon a les crides de solidaritat, cadascú des de les seves possibilitats; allà no es pensa tant en els altres, és diferent.”

Com a nou rector, hereta el funcionament dels seus predecessors: de l’antic rector, Pere Codina, i l’anterior, Ricard Costa-Jussà. De qui avui és el provincial de Catalunya, Costa-Jussà, recorda la bona acollida: “Jo era recent ordenat, estava en un país nou, en una parròquia nova; ell m’informava sempre de tot i m’animava a participar dels grups”. També li valora la tasca d’adequació de molts espais de la parròquia. D’en Pere Codina, conscient que feia de rector per un temps curt, destaca la seva tasca d’organització de l’arxiu. I també que “ha fet molts escrits motivadors”.

Posa l’exemple de la missa familiar oberta al barri que estan gestant. És un projecte redactat per Codina. Aquí enllaça amb la missió que considera prioritària. “Potser aquest és un dels nostres grans reptes: un model de missa familiar oberta al barri, combinant-la amb alguna petita trobada”.

Una vegada al mes el grup de l’esplai organitza una missa familiar. Estan pensant en oferir un segon espai de celebració, també pels nens de la catequesi. La idea és posar-ho en pràctica aquest mateix curs.

Shinto Thomas aplaudeix el nou Pla pastoral de la diòcesi de Barcelona: “M’ha agradat moltíssim; serà una gran cosa posar-lo en pràctica”. Creu que el nou pla apunta “unes línies molt importants” que casen amb “l’estil de la parròquia missionera i, com diu el papa Francesc, en sortida”.