"El cinema espiritual, instrument per desenvolupar el diàleg intercultural"

(Direcció General d'Afers Religiosos) Peio Sánchez (Sant Sebastià, 1959) és un prevere catòlic estretament lligat al cinema. Dirigeix el Departament de Cinema de l'Arquebisbat de Barcelona, és vicepresident de SIGNIS-Espanya i impulsor de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya des dels inicis. És professor de teologia, membre de les comunitats ADSIS i rector de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, que acull l’Hospital de Campanya.

D’on ve la vostra afició cinèfila?
La meva afició prové de la joventut lligada a petites col·laboracions amb el Festival de Cine de Sant Sebastià i més endavant en la meva formació a través de cineclubs universitaris a Salamanca. Més endavant, en els meus estudis de pedagogia, em vaig anar especialitzant en edu-comunicació i la meva tesi doctoral a Roma sobre teologia tracta sobre la qüestió de la transcendència en les pel·lícules que afronten la mort i que es va publicar com Dios, la muerte y el más allá en el cine contemporáneo. L'assistència a festivals i la crítica habitual de cinema per a diferents mitjans em manté especialment al dia de la producció audiovisual pel que fa a les religions i el cinema.

Aquest mes de novembre se celebrarà la XV Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. Quines novetats hi destacaríeu?
Destaco quatre novetats importants de la XV Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya en permanent evolució. La més important és la instauració del Premi de Cinema Espiritual de Catalunya per a un director la trajectòria espiritual i humanista sigui significativa. La segona novetat és el cicle sobre Carl Theodor Dreyer a la Filmoteca de Catalunya on tindrem l'oportunitat de reveure les pel·lícules claus d'aquest director imprescindible. La tercera novetat és la programació als Cinemes Verdi de títols claus del cinema espiritual recent o per venir a les pantalles. I l'última, i cada vegada més destacada, és l'extensió per tot el territori de Catalunya de la Mostra que en aquest moment compta 26 seus a diferents ciutats. A més voldria destacar una cosa molt apreciada des de l'organització de la Mostra des de fa anys i és la presència en els centres penitenciaris de Catalunya de les pel·lícules i els presentadors posant en valor l'art i la narració audiovisual per a les persones privades de llibertat.

Què és Signis i què aporta al certamen?
SIGNIS és una associació mundial de comunicadors catòlics amb membres en més de 100 països dels cinc continents que tracta d'ajudar a transformar les cultures a la llum de l'Evangeli mitjançant la promoció de la dignitat humana, la justícia i la reconciliació. Amb seus a Roma i Brussel·les, una de les seves missions és el diàleg interreligiós i intercultural. En aquest sentit és present a jurats ecumènics o interreligiosos dels festivals internacionals de cinema i televisió més importants (Cannes, Berlín, Montecarlo, Venècia, Ouagadougou...). SIGNIS participa amb la Mostra des dels seus orígens ara fa 15 anys en la selecció dels continguts des de la producció cinematogràfica recent en tot el món.

En la cartellera de la Mostra de Cinema Espiritual hi ha un ventall de pel·lícules molt ampli. Quin és el nexe comú?
Tenen en comú el que hem anomenat cinema espiritual. D'una banda afecta al cinema que es realitza inspirat en les diferents tradicions religioses (judaisme, cristianisme, islam, budisme, hinduisme, ...) però també a tot aquell cinema que es planteja qüestions últimes sobre l'ésser humà com el destí, el sentit de viure, la recerca del bé o l'arrel del perdó. Aquest cinema pot ser realitzat per cineastes amb alguna fe religiosa, o no, que alhora pot ser valorat per un públic amb creences molt diverses. Aquesta any tenim les pel·lícules de Dreyer que és un mestre del que s'ha vingut a anomenar estil transcendental però també tenim pel·lícules de tradicions molt diverses com La tortuga vermella que hem seleccionat dins de l'Any Raimon Panikkar.

Es pot dibuixar alguna evolució en aquest gènere en els darrers quinze anys?
És certament difícil separar la valoració del cinema espiritual del canvi que ha experimentat l'audiovisual en general. El consum de la imatge s'ha redimensionat en múltiples pantalles. La transformació del gènere espiritual també ha participat d'aquesta transformació. Les pel·lícules ens arriben dels llocs més diversos en cultures i religions però alhora la presència de les qüestions últimes afecta tant al cinema com a les sèries de televisió. Així el cinema més comercial recent, per exemple, els Oscar del 2018 per La forma del agua de Guillermo del Toro o Tres anuncis als afores de Martin McDonagh tenen clarament contingut espiritual sobre l'amor i l'odi entre la vida i la mort. Però també en el cinema més petit i d’autor com la pel·lícula libanesa L'insult o la francesa La prière de Cédric Kahn que tindrem en aquesta edició als cinemes Verdi són pel·lícules significatives. També les sèries de televisió incorporen temes espirituals com recentment l'anglesa Broken, The Young Pope de Paolo Sorrentino o la multipremiada El cuento de la criada basada en la novel·la de Margaret Atwood.

Enguany es concedirà el I Premi de Cinema Espiritual. Quin és l’objectiu d’aquest guardó?
Aquest premi ha estat un fruit de la maduresa de la nostra missió aquests quinze anys. Estem en condicions de valorar el cinema que des dels valors humanístics es realitza arreu del món. En els grans festivals ja es detecten les pel·lícules més significatives per la seva inspiració crítica en les tradicions religioses o a la dimensió espiritual en sentit ampli. Hi ha directors que al llarg de tota la seva carrera han mantingut aquest interès en la seva filmografia. Volem apostar en la nostra Mostra per reconèixer aquest afany que acaba relacionant l'art amb el diàleg de les cultures i les tradicions religioses. Així, els premis de cinema espiritual aniran assenyalant en les edicions successives aquests directors que ja són de referència en les seves preocupacions espirituals que serveixen a la interculturalitat de la nostra societat.

La Mostra de Cinema Espiritual s’ha consolidat amb la institució del premi. Quina és la propera fita?
Probablement el proper repte és aprofundir en el cinema espiritual com a instrument per desenvolupar el diàleg intercultural i interreligiós. En aquest moment, a través de la Mostra, som pioners a Catalunya en la relació entre cinema, religions i educació com vam tenir ocasió de comprovar en el seminari sobre festivals desenvolupat en les dues últimes edicions a Barcelona. El nostre proper repte és portar el cinema a centres educatius i empreses per mostrar la riquesa de les tradicions de pobles i cultures desplegant la importància d'enllaços de cohesió i interacció. La pàgina web sobre cinemaespiritual.cat és un mitjà de gran valor en aquest sentit.