Cinc anys de Catalonia Sacra

(Francesc Pardo - Catalonia Sacra) Més de mil anys de cristianisme a Catalunya han deixat un pòsit meravellós de patrimoni cultural i artístic. Un patrimoni que ens arriba al voltant d’una ermita perduda al Pirineu, d’una església parroquial de les viles, d’una gran catedral de les ciutats, o d’un isolat monestir. Un patrimoni que es concreta en grans edificis, claustres o campanars, i també en petites creus de plata -obres mestres de l’orfebreria-, passant per retaules i ornaments, música i festes. Un patrimoni que, assumint la cultura de segles, és reflex de l’evolució dels estils artístics, des del pre-romànic fundacional fins al modernisme de Gaudí, passant pel gòtic lluminós o el barroc escenogràfic.

Aquest patrimoni –de valor infinit per als cristians, testimoni viu de la història de les nostres comunitats-, al seu torn, pren una importància fonamental des de la perspectiva de la identitat i de les arrels culturals del nostre país. Si el patrimoni manifesta la identitat, aquest patrimoni creat a l'empara de l'Església explica una part essencial de la nostra identitat com a país. D’aquesta importància en som molt conscients, des de l’Església. És per això que ens sentim obligats a tenir-ne cura, a tenir-lo a disposició de qui el vulgui conèixer.

Però també és obligat de plantejar-nos com el donem a conèixer i com l’expliquem. Perquè per donar raó del nostre patrimoni, no n'hi ha prou amb dades tècniques, cronològiques i estètiques; per comprendre una pintura, un retaule, una església, un salpasser, tant creients com no creients, necessiten conèixer amb profunditat els fonaments espirituals, teològics i litúrgics d'aquests béns si volen comprendre amb profunditat llur raó d'ésser. És necessari que parlem del nervi diví que rau sota aquesta pell humana que és el patrimoni –plena doncs de valors humans, amb les seves grans virtuts i algunes de les seves limitacions.

Per a començar un treball interdiocesà en el camp d’aquesta missió divulgativa que té l’Església va néixer just ara fa cinc anys Catalonia Sacra, un projecte que, si bé va començar una mica a les palpentes, avui és ple de vida i d’esperances. Catalonia Sacra és una proposta per descobrir els valors del nostre patrimoni. És un projecte polièdric que ha aconseguit una veu pròpia i unitària des del respecte, la coordinació i el consens amb les diòcesis amb seu a Catalunya, i amb una gestió pròpia dels nostres temps.

Amb Catalonia Sacra els bisbats anem configurant una proposta capaç de donar formació a les persones que volen conèixer i donar a conèixer el nostre patrimoni; oferim una agenda d’activitats de descoberta del patrimoni cultural d’arreu del país; avancem en la confecció d’uns serveis d’atesa turística als grups que vulguin visitar-lo; busquem estratègies per ajudar a les parròquies a desenvolupar el seu potencial cultural; cerquem la imprescindible col·laboració institucional; i difonem a les xarxes socials la multitud d’accions en favor del patrimoni que es fan des d’arreu del territori…
Considerem que, d’aquesta manera, una bona comprensió del patrimoni de l'Església és alhora vehicle de comunicació dels valors evangèlics. Aquest patrimoni, essent com és fruit de la inculturació de la Fe a Catalunya, esdevé també un mitjà de presència de l'Evangeli al llarg de la història i en els nostres dies.

Francesc Pardo i Artigas és bisbe de Girona i president de Catalonia Sacra