(CR) Entre les múltiples facetes de G.K.Chesterton, a la premsa anglesa de principis del segle XX va destacar la de polemista, que no és mateix que un apologeta. La recuperació i la traducció al català d'alguns dels textos que mostren aquesta dimensió és una de les aportacions del recull d'articles que ha publicat la professora de literatura Sílvia Coll-Vinent en un nou volum de la col·lecció Cristianisme i Cultura de la Fundació Joan Maragall: G.K.Chesterton. Cristianisme, pensament social i literatura.
A la Fundació Joan Maragall se'n va fer la presentació i es va convidar a polemitzar sobre Chesterton a l'escriptor Jordi Amat i el periodista i activista social David Fernàndez. Com va explicar Coll-Vinent, l'esperit polèmic de Chesterton és present en tots els textos de l'autor. Utilitza la polèmica per fer "una revindicació molt saludable de la tradició com una manera defensar l'home corrent de les jerarquies i del poder". Dos conceptes transversal en aquestes obres són precisament la defensa de l'home comú, el common man, i de la idea que la petitesa és bellesa, small is beautiful.
Amat i Fernández van coincidir en la singularitat amb que Chersterton va desenvolupar aquests dos conceptes. Jordi Amat va explicar com li servien "per qüestionar la modernitat sense complexos" i per "descobrir la veritat en allò més comú". I va destacar especialment com "poques figures van tenir una petja tan forta en la Catalunya de l'època", visible en la visita que va fer Chesterton el 1926 a Barcelona.
David Fernández es va definir com "un apassionat de Chesterton" per la seva "mirada lúcida però sobretot honesta". Per Fernández és rellevant la crítica de Chesterton al capitalisme quan ja advertia que "el món quedaria en mans de sis usurers". Una crítica revolucionaria però alhora conservadora i que demana "preguntar-se que és el que està bé i cal conservar".
En el vídeo podeu veure la presentació de l'autora i la conversa sencera del passat dimarts moderada per Núria Iceta. Com acostumen a ser els actes de la Fundació Joan Maragall, el to no va ser de polèmica sinó de diàleg.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.