Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) L’inici de curs a les escoles ha arrencat amb una gran pressió sobre docents i equips directius i amb un concepte, el del grup bombolla, gravat a foc en el vocabulari d’experts, professors i famílies. Però què passa amb aquelles activitats extraescolars, de lleure, o socioeducatives que són vitals pels infants i que no poden garantir el grup bombolla escolar per la seva naturalesa diversa? Raúl García és director del Centre Obert Rialles a Santa Coloma de Gramenet. I explica com funcionen i com estan vivint aquesta nova realitat des d’aquest centre de la Fundació Champagnat, dels maristes.

Des de la secretària d'infàcia i adolescència, i aprovat pel Procicat, s'ha redactat un pla propi amb criteris de recomanacions, prevenció i organització pels Centres Oberts. Aquests centres estan funcionant des del primer dia, tot i que els centres oberts comencen sovint l'atenció directa uns dies més tard que les escoles, però els educadors s'incorporen des del dia 1 de setembre.

Les activitats d'estiu, un èxit

“Nosaltres venim de treballar tot l’estiu i estem molt satisfets”, explica Raúl García. Tant el mes de juliol com agost els han treballat, i ho han fet amb el mateix volum d'infants de sempre. “Hem fet pràcticament el 100% d'activitats, hem pogut enviar vuit grups de colònies, i hem atès també els nostres infants d'educació especial”, reconeix el director. Al Centre Obert Rialles tenen un grup amb infants autistes i els han portat set dies de colònies, confinant-se els educadors amb els infants durant una setmana. “Són infants que no poden dur mascareta i amb qui fem també canvi de roba, per exemple. Hem tingut molt poques incidències, un educador dos dies aturat per una PCR i un altre grup afectat quatre dies, res més”, afirma García.

En quant al concepte de grup bombolla, pensat en un inici pels grups classe de les escoles, s'ha optat per establir que el grup bombolla al Centre Obert és el seu, que no té res a veure amb el de l’escola. “Això no es pot solucionar de cap altra manera. Jo tinc els meus deu infants assignats, són el meu grup bombolla, i aquests provenen d'altres escoles, però això jo ja no ho puc controlar”, explica. Ell controla un cop entren per la porta del Centre Obert. “Nosaltres hem fet opció per dur la mascareta en tot moment, tant els educadors com els infants. Prenem temperatura, posem gel, treballem amb grups de deu infants aproximadament i els nostres nens sí que porten mascareta des que entren i fins que surten”.

El cas del Centre Rialles és una mica especial perquè a banda de donar berenar també fan sopars. Són l'únic Centre Obert de Catalunya que ho fa. “Quan fem sopars evidentment els infants s'han de treure la mascareta. Sí que hem canviat l'estructura dels torns del sopar perquè hi hagi menys infants concentrats”.

Infants resilients

Els infants del Centre Obert Rialles, explica García, són infants que provenen de famílies carenciades, amb dificultats, que necessiten suport i seguiment. “La gran majoria estava desitjant poder tenir un espai on els infants poguessin estar acompanyats”. Les famílies, reconeix, viuen amb força visió positiva la reobertura del servei, tot i que també hi ha famílies que tenen recança, “però són minoritàries”.

Quan a l'estiu van reprendre l'activitat després de dos mesos de confinament van veure que els infants tornaven millor del que tothom esperava. “Durant el confinament i abans de la reobertura del servei vaig estar en un grup de reflexió amb altres companys de Barcelona i jo apostava per aquesta línia també”. Raúl afirma que tenen famílies “amb alts nivells de resiliència, i sobretot per part dels infants”. Sabia que es trobarien amb una realitat complicada però que no seria tan dramàtic com es pintava. Tot i així és cert que hi ha tot un tema de salut mental, explica, “que és latent i que no emergeix en els primers dies”. Els infants van arribar amb una certa normalitat però ara comencen a sortir temes que s'han d'anar abordant i acompanyant.

Del tema del confinament hi ha alguns aspectes que els preocupen molt, a banda dels que ja la societat en parla. “Nosaltres som un recurs de prevenció i detecció. Si ens priven del sentit principal que és el de poder estar i veure l'infant hi ha moltes coses que se'ns poden escapar”, reconeix. Intenten dissenyar estratègies per poder aproximar-se i no perdre el contacte per saber què estan passant alguns dels infants. També, però, alerten que s’han trobat molts infants amb sobrepès, una realitat que ha afectat molts nens. Això ha repercutit també en una certa pèrdua de to muscular i inclús actitudinal com d'efecte mandra respecte les activitats. “Trobem ara infants que estan més tranquils asseguts, que costava moltíssim, que fent activitat física a la muntanya”. 

En quant a la necessitat i plantejament d’obrir el servei o tancar-lo, Raúl García ni tan sols dubte. “Nosaltres hem tingut la pressió que havíem d'obrir sí o sí, no era opcional aquí”. Reconeix que els centres com el seu han estat la prova per saber com es podia gestionar l’obertura de les escoles al setembre, i creu que “se'ls ha utilitzat”. Els centres socioeducatius com el seu, però, “ja tenen la capacitat de treballar en la incertesa”, de treballar en precari, des de la dificultat, perquè “és el nostre àmbit habitual de treball”. 

Demana, però, que també s’acompanyi als professionals, als educadors, perquè no es pot oblidar que els educadors també han fet confinament i que tenen històries personals. “Hi ha hagut molt de patiment dels professionals”. Van viure un canvi de sistema de treball d'un dia per a l'altre, un teletreball sense eines, o no poder arribar als seus infants per la bretxa digital i educativa. “Tot això creava angoixa a l’educador". Han fet coses molt boniques, afirma, però no hem d'oblidar “que hem patit per fer-les”.