(CPL) El president del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), Josep Maria Romaguera, ha lliurat el guardó commemoratiu del V Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica a monsenyor Piero Marini, arquebisbe de Martirano i president de la Comissió Pontifícia per als Congressos Eucarístics Internacionals, en presència de l'arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i dels guardonats pel Memorial en edicions anteriors, entre ells l'abat de Montserrat, Josep M. Soler, el bisbe de Lleó, Julián López, president de la Comissió de Litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola, i la senyora Montserrat Salgado, responsable de l'equip de litúrgia de la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.
La tasca de Marini, en paraules de Josep Maria Romaguera, va consistir a accentuar el caràcter pastoral i ministerial del Papa celebrant; a posar en relleu els signes propis de l'Eucaristia, pel seu caràcter mistagògic, juntament amb la participació dels fidels i la unitat de l'Església; i a incloure elements propis de les expressions culturals de cada Església particular.
El president del CPL va recordar que amb la concessió del Memorial Pere Tena "posem en relleu que la litúrgia és una qüestió pastoral i que l'acció pastoral de l'Església té la seva expressió en la celebració litúrgica".
En el transcurs de l'acte celebrat a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, el pare claretià Joan Maria Canals, que va ser director del Secretariat Nacional de Litúrgia i que va veure reconeguda la seva aportació a la recepció de la reforma litúrgica a l'Església espanyola amb el II Memorial Pere Tena, va presentar el guardonat. El pare Canals va subratllar en la seva presentació el treball exercit per Mons. Marini, en el desenvolupament de les directrius del Concili Vaticà II al costat dels grans liturgistes conciliars, en la seva tasca com a mestre de cerimònies de les celebracions papals, que van visibilitzar de forma universal la reforma litúrgica, i en la seva tasca com a estudiós de la litúrgia que va cristal·litzar en la creació dels tres Ordines promoguts per Marini: l’Ordo Exsequiarum Romani Pontificis (per a les exèquies del Papa), l’Ordo Rituum Conclavis (per la celebració del Conclave) i l’Ordo Rituum pro Ministerii Petrini Initio Romae Episcopi (per a l’inici del pontificat). Sempre atenent a la senzillesa, la bellesa celebrativa i la participació de l'assemblea.
Piero Marini, en la seva intervenció, ha reviscut la seva experiència del procés evolutiu de la litúrgia papal a partir del Concili Vaticà II sobretot en el període que ell va protagonitzar com a mestre de cerimònies, des de 1987 a 2007. Va iniciar la seva intervenció amb una crida urgent perquè “la celebració de la litúrgia torni a ser el centre d'atenció i de la vida de l'Església”, ja que és l'aliment espiritual del nostre cristianisme. En el seu repàs de la història de la reforma de les celebracions litúrgiques papals va assenyalar dues etapes clarament definides: de 1965 fins a la segona meitat dels anys vuitanta, com a període de la simplificació de ritus pontificis, i des de finals dels vuitanta al 2007, com a període d'estudi científic i d'enriquiment de textos i ritus amb un significatiu retorn a les fonts i amb la inserció de textos i de signes més propis i convenients a la litúrgia papal.
L’acte de lliurament del V Memorial Pere Tena es va cloure amb el res de Vespres a la capella del Seminari Conciliar de Barcelona.
El Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica
El guardó va ser creat en memòria de monsenyor Pere Tena, primer president del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona mort el 2014, per subratllar la importància del treball en el camp de la pastoral litúrgica, al qual Mons. Tena va dedicar gran part del seu vida com a estudiós, com a promotor, com a editor i com a divulgador.
El Memorial, en les seves anteriors edicions, es va concedir al Monestir de Montserrat (2015), a Mons. Julián López i al pare claretià Juan M. Canals (2016), a Mons. Víctor Sánchez, arquebisbe de Puebla de los Ángeles de Mèxic (2017), i a l'equip de litúrgia de la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina de Barcelona (2018).
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.