Centenari de l’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona, la història de com hem viscut

(Jordi Llisterri -CR) Màxim relleu institucional per iniciar la celebració del centenari de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. L’arquebisbe, la consellera de Cultura, l’alcalde i la presidenta de la Diputació de Tarragona, a més de diversos alcaldes que tenen els fons parroquials dels seus municipis a l’arxiu. L’acte d’inici del centenari es va fer aquest dilluns al centre cultural del Seminari de Tarragona.

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona va ser inaugurat en l’època del cardenal Francesc d’A. Vidal i Barraquer fa 100 anys. Va ser el primer arxiu modern de l’Església a Espanya. Un segle després, dirigit per mossèn Manuel M. Fuentes, també ha estat el primer a posar en obert a la xarxa el seu fons documental perquè es pugui consultar arreu del món.

“L’Arxiu mostra com ha viscut, com ha pensat, com ha estimat i com ha mort la gent de la nostra terra”, va explicar l’arquebisbe Joan Planellas. Per això té el gran valor de “preservar la memòria” i “acostar-nos a la necessitat de saber realment qui som i d’on venim”. Respon a la voluntat de l’Església de “bastir una societat més justa, solidària i arrelada al país” i de dialogar amb la cultura.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va remarcar el relleu dels arxius en la preservació de la memòria i en la política cultural del país. En la cas de Tarragona, un arxiu que “ha passat per totes les dificultats la història de Catalunya dels darrers cent anys”, iniciat amb l’impuls de la renaixença, en perill durant la Guerra Civil, abandonat durant el franquisme, i adaptant-se als temps tecnològics en arribar al segle XXI.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, van reiterar junt amb la consellera la voluntat de continuar donant suport a l’arxiu eclesiàstic de la seu primada. Un arxiu que “existeix per estar a disposició de la gent” segons Ricomà. I que “preserva el patrimoni dels petits municipis”, va destacar Llauradó.

Un projecte col·laboratiu

Manuel M. Fuentes va obrir l’acte amb un extens repàs a la història i al fons que conversa l’Arxiu. Amb mossèn Sanç Capdevila com a primer director, l’arxiu sempre ha estat fidel a la seva finalitat inicial: evitar que es perdi la documentació històrica, assegurar-ne la conservació, i assegurar-ne la consulta per divulgar aquest patrimoni.

L’arxiu conserva un gran diversitat de fons que inclouen els arxius parroquials de tot el bisbat, l’arxiu de la mitra i de la catedral, dels concilis provincials de la Tarraconense, d’institucions històriques tarragonines com l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i diverses confraries, o els més recents de la Conferència Episcopal Tarraconense. Els darrers anys també s’han incorporat diversos fons personals com els de l’arquebisbe Josep Pont i Gol. I conserva la butlla papal de l’any 1091 que ordena la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, un moment clau en la configuració de Catalunya.

Entre altres episodis dels cent anys, Fuentes va explicar com l’existència de l’Arxiu va evitar que durant la Guerra Civil desaparegués la documentació històrica parroquial. Les autoritats republicanes van protegir l’arxiu i va ser tapiat per evitar els saquejos. Després del descontrol i l’oblit durant la postguerra, finalment es va construir l’actual edifici al costat de l’arquebisbat que ha garantit la conservació i la consulta dels documents. El 1971 Pont i Gol va inaugurar la nova seu que havia promogut el cardenal Arriba y Castro (tot i que, curiosament, els fons estatals per l’Arxiu es van acabar quan va arribar a la Tarragona un arquebisbe que no era del gust del règim franquista).

Fuentes, director des de 1999, va destacar “la política arxivística inclusiva i de col·laboració” que ha volgut mantenir l’arxiu. A més dels professionals, l’arxiu compta amb un equip de voluntaris i a través d’internet ha iniciat un projecte col·laboratiu per indexar els llibres de registres de sagraments. Qualsevol persona pot col·laborar en el buidatge de dades a través de la web. Amb aquest projecte ja s’ha aconseguit indexar gairebé 700.000 registres. Paral·lelament ja s’han digitalitzat 15.000 documents, amb més de 2 milions d’imatges disponibles a la xarxa.