(Càritas) Amb el lema “I tu, què hi dius? Digues prou! Ningú sense llar”, més de 150 persones han participat en l’acte públic que aquest migdia s’ha dut a terme a la plaça Sant Jaume de Barcelona amb motiu del Dia Mundial de les persones sense llar. L’acte organitzat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) ha volgut alertar sobre la situació d’emergència que viuen les persones que no compten amb una llar.
L’acte s’ha iniciat amb un centenar de siluetes amb forma de persona col·locades per la Plaça Sant Jaume. Aquesta acció ha volgut fer visibles a les persones que diàriament dormen als carrers i places de Barcelona, però també les solucions que la ciutadania proposa a l’administració i a la societat en general per fer front al sensellarisme. Un cop realitzada l’acció, diverses persones en situació de sensellar han llegit el manifest, on s’hi ha destacat que, malgrat els avenços en la lluita contra el sensellarisme, més de 950 persones continuen dormint al carrer, i que més de 2.000 ho fan en equipaments municipals o d’entitats que conformen la XAPSLL. En conjunt, això suposa que més de 3.000 persones es troben en situació de sensellarisme a Barcelona.
Per mitjà de l’acte públic s’ha volgut incidir en què el sensellarisme també té rostre femení, destacant que si bé la proporció de dones que dormen als carrers de Barcelona és marcadament inferior a la d’homes, (12,2% front un 87,4%), són elles les que pateixen situacions d’exclusió social més greus i les que s’exposen diàriament a majors riscos per l’únic motiu de ser dones. D’altra banda, també s’ha alertat que durant el 2017, el nombre de menors de 18 anys en situació de sense llar s’ha incrementat en gairebé 3 punts percentuals en relació a 2015.
Les entitats convocants han constatat que el fenomen del sensellarisme té una explicació multicausal, i que factors estructurals com l’increment del preu del lloguer, la inexistència d’un parc públic d’habitatge suficient i la precarització del mercat laboral provoquen que cada cop sigui més difícil accedir a un habitatge. Aquests factors han provocat un increment d’aquelles persones que malgrat tenir una feina, aquesta no els hi permet cobrir necessitats bàsiques com la llar. Entre les persones sense llar allotjades en equipament de les entitats que conformen la XAPSLL, un 14,3% treballen, però no poden pagar l’accés a un habitatge.
En paral·lel a la diagnosi, les organitzacions han reclamat la posada en marxa de polítiques públiques que permetin acabar amb el sensellarisme. Per a això, insisteixen a recordar que l'accés a un habitatge adequat no és privilegi, sinó un dret humà. “Si volem que una persona superi una situació de sensellarisme, necessita estabilitat econòmica, residencial i emocional”, ha destacat un dels portaveus. Per fer-ho, és necessari seguir sensibilitzant la ciutadania, tot recordant que el sensellarisme és una conseqüència del problema d’accés a l’habitatge, i que calen polítiques públiques decidides amb una mirada centrada en els drets humans. Aquestes polítiques públiques han de ser impulsades per totes les administracions, i s’han de concretar en una ampliació del parc d’habitatge de lloguer social, l’impuls de l’habitatge social com a equipament públic, el foment de la propietat cooperativa i destinar els pisos buits al lloguer social. Implementant aquestes mesures, les entitats convocants confien en fer un pas endavant per aconseguir que ningú més hagi de dormir al carrer.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.