Cent anys de bíblies en català: “No és només una traducció, és una construcció cultural”

Aquest dimarts, l’actualitat ens fa parlar de la Bíblia, no només per l’atorgament de la Creu de Sant Jordi al teòleg Josep Rius-Camps, sinó també perquè, en una sala plena de biblistes i especialistes, s'ha presentat a la commemoració d'un doble centenari: els cent anys de la Bíblia de Montserrat i de la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana. La presentació dels centenaris de la Bíblia de Montserrat i de la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana, que els organitzadors han definit com “no només una traducció, sinó una construcció cultural”, ha servit no només per anunciar activitats, sinó per reivindicar el paper d’aquest text com a element viu, obert i necessari en la societat contemporània.

L’acte, celebrat al Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada de Barcelona, ha reunit representants del món acadèmic, eclesial i institucional, en una aliança que vol projectar aquests centenaris més enllà de la commemoració simbòlica. Tal com s’ha fet evident al llarg de les intervencions, no es tracta només de recordar dues grans fites editorials del segle XX, sinó de repensar el lloc de la Bíblia en la cultura catalana del segle XXI.

Una tradició que cal preservar i compartir

El director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, ha situat el debat en un terreny clarament contemporani, advertint que el gran risc actual no és l’oblit, sinó la reducció de la Bíblia a un àmbit restringit. “Avui podem tenir el risc que la Bíblia sigui una cosa per entesos o per creients, però això no és així”, ha afirmat, amb voluntat d’obrir el focus. I ha insistit: “Tenim a les nostres mans un tresor, i aquest tresor té el risc de ser segrestat”.

Aquest “segrest”, en paraules seves, no és només institucional o doctrinal, sinó també cultural. Per això ha defensat que la Bíblia ha de ser accessible a tothom: “S’ha de poder posar a disposició no només dels creients”, en una societat que ell mateix ha descrit com a diversa i amb relacions religioses múltiples o, sovint, inexistents.

“la bíblia S’ha de poder posar a disposició no només dels creients”

Bassas també ha remarcat que el valor de la Bíblia va més enllà de la fe i esdevé clau per entendre la identitat col·lectiva: “A la nostra cultura li interessa saber d’on venim”. I en aquest sentit ha posat un exemple molt gràfic: “No està malament que els nens d’una classe on hi ha moltes realitats religioses diverses sàpiguen qui és Abraham”, reivindicant la Bíblia com a espai de trobada cultural i no pas de divisió.

El seu discurs tampoc s’ha quedat en la dimensió patrimonial. Ha destacat la capacitat del text bíblic per dialogar amb els grans reptes actuals, especialment la violència: “La Bíblia no es pren la violència com una qüestió de sí o no, sinó que fa una entrada complexa en la part estructural que té sobre nosaltres mateixos i el nostre món”. Aquesta mirada, segons Bassas, és precisament la que pot ajudar a entendre millor el present: “Això és interessant per comprendre què ens està passant avui”.

D’una idea llunyana a la materialització d'un projecte

Fra Jordi Cervera, caputxí i portaveu dels actes, ha ofert un relat detallat del llarg camí recorregut fins arribar a aquest moment. Lluny d’una iniciativa improvisada, els centenaris són el resultat d’anys de reflexió, complicitats i decisions estratègiques. 

Tot va començar amb una intuïció ja l’any 2004, quan en unes jornades de biblistes es va començar a parlar de la necessitat de commemorar aquestes efemèrides. “Es va fer un recordatori que s’acostava la celebració d’aquests centenaris i que s’havia de fer alguna mena de commemoració”, ha explicat. A partir d’aquí, diferents moments clau han anat configurant el projecte. “Persones i institucions han anat apuntant cap a on s’havia de dirigir aquesta celebració”, ha resumit Cervera, destacant la importància de la col·laboració entre entitats acadèmiques i culturals.

Un dels moments decisius, segons ha relatat, ha estat la resposta de l’administració: “Quan la Direcció General d’Afers Religiosos va dir ‘sí, parlem-ne’, i a més va proposar fer més activitats perquè el centenari tingués més difusió”. Aquell impuls institucional ha transformat una idea inicial en un projecte amb vocació pública i transversal.

Un logotip per dos centenaris

Un dels elements més significatius presentats durant l’acte ha estat el logotip oficial dels centenaris, carregat d’intencionalitat simbòlica, i obra d'Aina Pongiluppi. Tal com ha explicat Cervera, el disseny integra les dues grans tradicions bíbliques catalanes en una sola imatge.

“Dins dels dos zeros del cent hi ha la creu de la imatge de la Bíblia de Montserrat i la mà del pantocràtor del logotip de la Fundació Bíblica Catalana”, ha detallat. Aquesta combinació visual no és casual: vol expressar la convergència de dues trajectòries que, tot i tenir orígens i estils diferents, comparteixen un mateix objectiu cultural i espiritual.

Un programa viu i en expansió

El calendari presentat no és només extens, sinó també divers i amb voluntat d’arribar a públics molt diferents. Les primeres activitats ja han tingut lloc, com la Jornada Catalana d’Estudis Joànics, que Cervera ha descrit com “el primer acte dins d’aquest paraigua dels centenaris”, o el monogràfic que la revista Serra d’Or dedica a la Bíblia de Montserrat aquest mes d'abril, i que ha contribuït a donar visibilitat a la commemoració.

Els propers mesos inclouran iniciatives com la primera jornada de Dones Biblistes Catalanes —DoBiCat—, que vol, com ha descrit Claustre Solé,  “donar a conèixer la Bíblia amb mirada de dona” i corregir lectures massa marcades pel patriarcat, així com el cicle “Bíblia i Cultura”, que explorarà la relació entre text bíblic i societat.

“les dues bíblies són monuments culturals i religiosos”

El punt àlgid arribarà el 2027 amb un gran simposi acadèmic coorganitzat entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que abordarà les dues bíblies com a “monuments culturals i religiosos”. Cervera ha remarcat que aquesta doble seu respon a una voluntat clara de cooperació i eficàcia.

La mirada posada en el futur: la plataforma CatBíblia

Si hi ha un projecte que sintetitza l’esperit dels centenaris és CatBíblia, una plataforma digital que vol reunir totes les traduccions bíbliques en català i posar-les a l’abast de tothom. Amb entusiasme evident, Cervera l’ha qualificat com “la joia de la corona del centenari”.

La proposta és ambiciosa: una eina que permeti tant la lectura popular com l’estudi acadèmic, amb opcions de comparació de textos, accés a llengües originals i recursos filològics avançats. “Una Bíblia popular per a qualsevol català, i una Bíblia acadèmica per a qualsevol estudiant d’humanitats”, ha explicat.

“Una Bíblia popular per a qualsevol català, i una Bíblia acadèmica per a qualsevol estudiant d’humanitats”

Aquest projecte s’emmarca en un objectiu més ampli, que ha quedat clar durant l’acte: evitar que la Bíblia esdevingui un objecte del passat i convertir-la en una eina activa de coneixement. En aquest sentit, també s’ha plantejat la necessitat d’una publicació divulgativa sobre la història de la Bíblia en català, “des de les bíblies de Ripoll fins a les bíblies digitalitzades”.

Un llegat per reinterpretar

Més enllà de les activitats concretes, el que s’ha respirat durant la presentació és la voluntat de reconnectar la societat catalana amb un dels seus grans pilars culturals. No com una imposició ni com una nostàlgia, sinó com una invitació oberta a compartir la Bíblia per tothom.

Bassas ho ha resumit amb una idea clara: “La qüestió és que allò que tenim a les nostres mans tingui el valor que es mereix i pugui ser útil”. Una utilitat que no passa necessàriament per la creença religiosa, sinó pel coneixement, el debat i la comprensió del món.

En aquest sentit, els centenaris de les bíblies catalanes es perfilen com molt més que una celebració. Són, en paraules dels seus impulsors, una oportunitat per tornar a posar la Bíblia sobre la taula, “perquè no se’ns oblidi”, i per assegurar que continuï formant part del present i del futur de la realitat cultural i intel·lectual país.