Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) Què serà de nosaltres? Quina és la fi de la història i del món? Què hi ha més enllà? Són qüestions que, tot i no semblen políticament correcte formular-se, arriba un moment que no podem reprimir. En el llibre El cielo, esperanza y compromiso publicat pel Grupo de Comunicación Loyola, el jesuïta i teòleg Víctor Codina es planteja aquestes preguntes.

Manu Andueza, teòleg que va acompanyar l'autor en la presentació del llibre, va destacar precisament que el llibre posa sobre la taula preguntes essencials, i la pregunta sobre el cel ho és. No és una qüestió capciosa o teòrica sinó que "preguntar-se pel cel, és preguntar-se per qui som nosaltres i per Déu”. Segons Andueza, la mirada que ofereix Víctor Codina és la de qui parla dels cels des del coneixement dels “inferns” que ha viscut a través de la seva llarga experiència a Amèrica Llatina perquè, en definitiva, "el pensament del cel no és evasió de la realitat, no és opi ni alienació, sinó força pel compromís que ens porta a construir el cel des d'aquí i ara".

A la taula, moderada per Jaume Flaquer, jesuïta i responsable de l’àrea teològica de Cristianisme i Justícia, hi va participar també la teòloga i filòsofa Elvira Duran que, en aquesta mateixa línia va afirmar que l’esperança del cel és el que manté el compromís amb la justícia, perquè sense esperança no hi ha possibilitat de sostenir-se. Des de la seva perspectiva, el llibre anima a superar la concepció del cel "com a lloc" i a considerar-lo un destí, una plenitud que ens estira des del moment present. La filòsofa i membre de Cristianisme i Justícia també va voler assenyalar la necessitat de superar la concepció del cel com a salvació individual, presentant la seva dimensió comunitària, que va més enllà dels mèrit i demèrits personals.

Per la seva banda, l'autor del llibre va explicar que totes les religions i cultures parlen d’aquesta dimensió última, transcendent, escatològica... assenyalant que és només des dels últims, des dels perdedors de la història, que la idea de l’esperança s’obre camí.

Precisament a El cielo, esperanza y compromiso, Víctor Codina recull la saviesa humana de les cultures i les religions per abordar aquestes preguntes existencials, repassant com al llarg de la història de la humanitat en totes les religions s'ha mantingut la creença en un més enllà.

Codina va posar Jesús en el centre del que és el cel cristià: és la resurrecció de Jesús el que il·lumina tota la seva vida. Al final però va advertir que, tot i el llibre, i tot i la teologia i l’escatologia que parla del cel, estem davant un misteri, i dels misteris només en poden parlar “els sants, els místics i els poetes”.