La CCAPAC demana una escola pública i concertada gratuïta i igualment finançada

(CR) Garantir la igualtat de drets de les famílies i els alumnes amb independència de l'escola que hagin triat. Aquesta és una de les peticions que la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) ha expressat aquest diumenge a la I Jornada 'Diàlegs per a l'Educació'.

Denuncien un infrafinançament de les seves escoles, reconegut pel Departament d'Educació a la signatura del Pacte contra la Segregació escolar signat al Parlament de Catalunya el passat 18 de març. Demanen alhora "el desplegament i compliment de la LEC" per aconseguir "una escola pública i concertada gratuïta de qualitat i igualment finançada", que garanteixi la igualtat amb independència de l'escola triada, ja que "totes formen part de ple dret de l'estructura del Sistema Educatiu a Catalunya", recorden.

També han aprofitat per expressar dues preocupacions a nivell social, la disminució demogràfica i l’abandonament escolar. Per pal·liar aquestes qüestions demanem "suport públic a la família".

Aquestes reivindicacions s'emmarquen dins la I Jornada 'Diàlegs per a l'Educació', organitzada per la CCAPAC per primera vegada i amb voluntat de generar espais de proximitat entre AMPAs i crear vincles integradors que en reforcin la identitat com a col·lectiu.

El nucli central de la trobada va consistir en una taula rodona que, conduïda per la periodista Helena García Melero, va oferir l’oportunitat d’escoltar persones de reconegut prestigi en diversos àmbits i que van centrar les seves intervencions en el paper, les relacions, i els objectius de les AMPAs. Així, Lucía Caram, Salvador Cardús, Juanjo Fernández i Lluís Font, cadascú des del seu punt de vista, van il·lustrar el públic al llarg del matí.

Una trobada pensada per als pares i mares dels alumnes de les escoles cristianes. Pares i mares que "conformen un edifici ferm i equilibrat sustentat en tres sòlides bases", afirmen des de la CCAPAC. "La primera, els pares i les mares com a primers i naturals responsables de l’educació dels seus fills"; la segona, la confirmació necessària "del dret dels pares a escollir el tipus d’educació que s’haurà de donar a llurs fills; i la tercera, la necessitat "de treballar conjuntament amb el centre educatiu en l'educació dels fills, tot fomentant la mútua comunicació i participació".

Des de la organització reconeixen que des de fa uns anys a Catalunya actuen moviments polítics i socials que, a través de discursos populistes, pretenen desacreditar certes institucions i moviments. L’Escola Concertada no n’és aliena i "és al centre del debat perquè alguns d’aquests partits o moviments anhelen debilitar-la perquè ni entenen ni accepten que la riquesa d’un país resideix en la diversitat, en la pluralitat, en la voluntat de servei, en l’equitat".

Recorden que el dret a l’educació només se satisfà quan es cobreixen amb total plenitud i propietat les seves dues vessants: "la del dret/prestació, que legitima a rebre ensenyament, el seu propi objecte i és un dret fonamental per al qual els poders públics han d’assegurar-ne l’efectivitat en condicions d’igualtat", i la segona, "la del dret/llibertat, que obliga a respectar la diversitat dels ciutadans, la llibertat dels pares a escollir escola i la creació i la direcció de centres dotats d’un caràcter propi".

Durant la Jornada també s'ha lliurat el Premi CCAPAC Compromís Educatiu 2019 a Montse Caballero. Ha estat atorgat "per la seva llarga trajectòria a l’escola Adela de Trenquelleón de Barcelona, primer com a alumna i després com a exalumna", perquè ha ajudat moltes persones "a créixer i ser felices, tot educant en valors com la convivència i el respecte”; també pel seu “paper com a educadora que treu el millor dels altres, implica els joves en el voluntariat, treballa amb autoexigència, amb clares conviccions i amb suau fermesa per impulsar els objectius”.

La CCAPAC va crear fa dos anys aquest guardó al compromís educatiu amb el propòsit de reconèixer persones o entitats que han contribuït “de manera decisiva i essencial” al desenvolupament, millora i creixement de les escoles, a la relació família-escola i al Servei d’Educació de Catalunya, “tant des d’una vessant institucional com des d’una vessant pedagògica, ja sigui mitjançant accions generals i de gran impacte, com accions concretes”.