(Valentina Laferrara –CR) Tres dones joves de diferents confessions han coincidit aquest dijous en la trobada ‘Dones, Joves, Referents’ per a reflexionar sobre el rol de les dones en les seves tradicions, el moviment feminista, els estereotips cap a la dona religiosa i les seves experiències amb el sistema educatiu.
L’activitat s’emmarca en el cicle ‘Religions, Espiritualitats i Feminismes’, organitzat per la Direcció General d’Assumptes Religiosos i coordinat per l’Associació AUDIR, que busca promoure el patrimoni cultural, ètic i espiritual femení vinculat a l’experiència religiosa. El cicle l’ha inaugurat el director general d’Afers Religiosos, Xavier Bernardí, i l’ha moderat la coordinadora d’Audir Jove, Rosa Martínez.
El rol de la dona és divers segons la tradició religiosa a la qual pertany. “En la religió catòlica, la dona ha estat molt invisibilitzada perquè no ha pogut fer o dir el que ha volgut”, aprecia Alia Enard. És una jove catòlica de segon any de batxillerat que es va batejar per Pasqua. Ha trobat en aquesta religió un espai on escoltar-se i sentir-se escoltada. No obstant això, assegura que hi ha moltes coses de l’Església catòlica que no pot defensar. Entre les quals, “la desigualtat” i “l’estructura patriarcal” ja que no permeten a les dones “accedir a certs càrrecs”.
Jessica Sing és una jove de primer de batxillerat que va néixer a l’Índia i viu a Catalunya. Explica que en la cultura sikh la dona té un paper molt important, de moments, fins i tot major que el d’alguns homes. “La dona és la cara d’una vida i sempre cuida de tothom”, amplia, encara que adverteix que les persones alienes a la seva tradició desvaloren els treballs que fan les dones sikh perquè “creuen que no fa res i que es queda cuidant la casa”.
Una cosa similar passa en la tradició musulmana, que sol tractar-se “com intrínsecament violenta i masclista”, assegura Jenabou Dembaga. És una jove estudiant de Sociologia i educadora infantil. En aquest sentit, assenyala que dins de la seva tradició, les dones han estat “invisibilitzades totalment, com si no tinguessin capacitat d’independència i de crítica enfront del que les envolta”.
Religions i feminismes
Quant al grau de representació que senten les joves amb el moviment feminista actual, no hi ha consens. Alia i Jessica diuen sentir-se molt identificades, en canvi, Jenabou no. “El moviment feminista no ens representa, sinó que nosaltres el representem, li donem vida i ens prenem temps per a aconseguir el seu objectiu”, aprecia Jessica. “Sento molta unitat perquè som dones de mons, religions, pensaments polítics i vides diferents que ens unim per a reivindicar la nostra presència i valor en la societat”, hi afegeix Alia.
Jenabou no se sent identificada amb el feminisme perquè diu que concep les dones com una massa homogènia. “Crec que és un error garrafal homogeneïtzar a les dones i pretendre que som totes iguals perquè no ho som”, assevera la jove. Per a ella, el feminisme no té en compte que el gènere no és l’únic eix de desigualtat que travessa a les dones i invisibilitza altres eixos que interseccionan amb aquest, com la denominada raça. Per això, considera que en lloc de feminisme, seria més correcte parlar de feminismes, en plural.
Promoció i hostilitat en l’àmbit educatiu
A excepció d’Alia, que es va batejar catòlica fa pocs mesos, la resta de dones de tradició religiosa han viscut les experiències de major discriminació en l’àmbit educatiu. Els companys de classe de Jessica no volien acostar-se a ella només pel fet de tenir una religió o cultura diferent. “Pensaven que si em tocaven, es posarien malalts i em discriminaven molt per ser vegetariana”, explica la jove de tradició sikh. No obstant això, destaca la tasca dels seus professors, que l’han impulsat i li han donat forces per a portar endavant el seu desig de convertir-se en astronauta.
L’experiència de Jenabou amb el professorat no ha estat la mateixa. “Vaig viure hostilitat per part del professorat en termes de racisme. Els meus companys m’insultaven, em deien goril·la o em deien que no els toqués perquè tenia el color de la caca. Però no veia reacció per part del professorat”, assegura la jove. Explica, a més, que els professors li van dir que no podia fer batxillerat perquè no en seria capaç. El mateix li va passar amb la universitat. “La meva experiència en el batxillerat va ser impactant”, conclou Jenabou.
Un procés d’empoderament
Malgrat les experiències de discriminació, les tres joves coincideixen que ser dones religioses les ha empoderat. “Haver passat per situacions desagradables només per ser part d’una religió que no és tan coneguda, haver-les superat i haver continuat amb les meves creences deixant enrere els estereotips masclistes i els impediments que m’han posat, m’empodera bastant”, afirma Jessica, després d’indicar que està molt orgullosa de si mateixa.
Alia sent la seva força en ajudar a les persones de la seva comunitat com a dona catòlica i feminista, encara que rebi moltes crítiques per això. “Ser catòlica i feminista no són conceptes que han d’anar en contra, crec que van bastant lligats, almenys per a mi perquè construeixen la meva personalitat i la meva identitat”, defensa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.