La catedral d'Urgell restaura els elements més antics

(Bisbat d'Urgell) Aquest dimecres van quedar inaugurades les obres de restauració de la Catedral i el Claustre de Santa Maria d’Urgell, en un acte que es va celebrar a l’església de Sant Miquel -que forma part del conjunt catedralici- i que va acollir les autoritats i els Amics del Museu, així com nombrós públic de La Seu d’Urgell i de la comarca.

En la inauguració l'arquebisbe Joan-Enric Vives va remarcar la millora que ha viscut la Catedral: “veure-la restaurada és admirable i un motiu d’acció de gràcies a Déu i a tots aquells que han fet possible aquest canvi”. Va recordar que l’acte s’estava duent a terme a la zona més antiga del conjunt catedralici, on l’absis té més de mil anys, el qual juntament amb l’ara de l’altar de Sant Just, situat a l’altar de la Catedral, són les peces més importants i antigues.

Les troballes fetes en els treballs arqueològics a la zona nord de la Catedral han posat de manifest que el complex catedralici podria ser antiquíssim: “juntament amb les restes trobades fa dos anys paleocristianes i les restes de l’església de Santa Eulàlia a l’Ajuntament, són tres exploracions del terreny que ens permeten fer volar la imaginació i el desig i la passió per conèixer més del que podrien ser les restes de la primera Catedral d’Urgell, la quarta abans de la que contemplem del segle XII”.

Les obres de restauració de la Catedral es van iniciar fa més d'un any i han suposat una inversió de 685.911 euros, finançades pel Ministeri espanyol de Educación, Cultura y Deportes, a través de la Dirección General de Bellas Artes y Patrimonio Cultural.

Estructures de la primera catedral

La restauració ha suposat la reparació de les àrees que havien quedat malmeses pel pas del temps i per l'aigua, la regeneració d'espais afectats per les humitats i ha permès descobrir, en aquest treball de millora dels drenatges de les parets exteriors, les restes d'estructures antigues datades entre els segles V-VII que els arqueòlegs conclouen que pertanyen a la primera catedral.

Durant aquests mesos s'ha realitzat, la restauració i neteja de diverses àrees del claustre, la reparació de les cobertes; l'adaptació a la normativa d'alguns trams de instal•lació elèctrica; el tancament amb vidre transparent de la zona externa de l'àbsis per permetre la contemplació de l'espai sense haver de sortir a l'exterior; la reparació i sanejament de la pedra en diverses àrees;

En el claustre, s'ha dut a terme la restauració dels elements escultòrics i la neteja de les parets, especialment a la zona de la porta romànica d'accés a la Catedral des del claustre, així com la reparació i millora del drenatge existent en aquesta zona del claustre, que provocava humitats i el paviment i la substitució de l'anterior sistema de reg per un de nou.

Cobertes i instal·lacions

A les cobertes, s'han fet diverses actuacions de millora: a les cobertes de l'església de La Pietat, al cimborri i a les zones annexes i a l'absis de la Catedral; a les de l'església de Sant Miquel i a la sagristia. D'aquesta manera, s'han canviat la disposició de les bigues per millorar els suports de l'estructura de la coberta i s'ha desinfectat i tractat la fusteria del ràfec de la coberta de l'església de La Pietat; s'ha impermeabilitzat i s'han substituït les bigues deteriorades i s'han tractat les fusteries a les cobertes del cimborri, les annexes i de l'absis; i també s'ha reparat la coberta de Sant Miquel, ja que en alguns trams estava en mal estat i provocava filtracions.

A les torres de Sant Just i Sant Salvador també s'han fet algunes actuacions adaptant la instal·lació elèctrica a la normativa vigent i s'han fet neteges en les façanes afectades pel vessament de les cobertes i instal•lat drenatges. A més, a la torre de Sant Just, on hi ha els mecanismes hidràulics que dirigeixen el so de les campanes al migdia, s'han fet revestiments sobre els murs perimetrals per evitar la filtració d'aigua i s'ha recuperat un arc ocult en reparar uns envans interns; a la de Sant Salvador s'ha modificat la disposició de l'escala d'accés a la torre per millorar la seguretat i s'ha impermeabilitzat la coberta superior.
Les obres han estat dirigides pels arquitectes Lurdes Espar i Àngel Tuset i l'arquitecte tècnic Isidre Domenjó. El coordinador de la restauració ha anat a càrrec de Roger Xarrié.

Un capítol apart mereix el resultat de les excavacions arqueològiques que es van dur a la zona nord de la Catedral a resultes del que es va trobar en fer la millora del drenatge de les parets en aquella zona. Durant les excavacions, es van identificar diversos nivells arqueològics i dues estructures, que els arqueòlegs Oscar Auge i Walter Alegria daten, segons els materials ceràmics que s'hi associen, entre els segles V-VII. Destaquen les restes d'una estructura semicircular tallada per la fonamentació de la Catedral actual, que podria tractar-se de restes vinculats al primer temple paleocristià del segle VI.

Plan Nacional de Catedrales

L’acte d'inauguració, presidit per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, també va comptar amb la presència del director general de Belles Arts i Patrimoni del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, Luis Lafuente; la subdirectora general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar; la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Anna Vives; i la subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Imma Manso.

El director general de Belles Arts va parlar de l’alegria i la satisfacció per haver culminat aquesta obra de restauració, fruit de la coherència dels treballs fets al llarg del temps per diversos equips de persones, en aplicació del “Plan Nacional de Catedrales”, un conveni signat entre el Ministeri i la Conferència Episcopal Espanyola, que ha ajudat a d’altres temples també, com el d’Urgell. Va parlar de la primera de les propostes d’intervenció, de Puig i Cadafalch i del Pla Director que va proposar Arderiu, que van ser elements sobre els quals es va treballar en l’actual restauració. Va parlar de la Catedral com “un exemple excels de romànic europeu” i va reconèixer el Bisbe Ot com un mestre arquitecte, que va portar a la configuració actual del conjunt catedralici.

La tinent d’alcalde va destacar per la seva banda el valor cultural i d’identitat que té la Catedral per a la ciutadania de La Seu d’Urgell i per a tota la comarca, que fa que se sentin aquest monument com quelcom molt propi.

A l’acte van ser presents també el vicari general, mossèn Josep M. Mauri, que va posar en relleu el simbolisme de la restauració de la Catedral per a la Diòcesi, que sempre ha posat molt d’interès en la recuperació patrimonial del llegat històric rebut de les generacions anteriors. També hi van assistir el degà del Capítol Catedralici, mossèn Xavier Parés, la delegada de Patrimoni, Clara Arbués; els arquitectes que han dirigit l’obra, Àngel Tuset i Lourdes Espar -que la van explicar al públic a bastament a l’inici de l’acte-; la directora del Centre de Restauració del Patrimoni, Àngels Solé, representants de l’empresa que ha materialitzat l’obra, Urcotex, i nombroses autoritats locals i públic de La Seu d’Urgell.

Després dels parlaments i de l’explicació tècnica sobre la realització de la restauració, els presents van tenir la oportunitat de seguir els detalls en directe amb una visita als llocs emblemàtics per a la restauració, dins el conjunt catedralici.