El Bisbat de Tortosa ha finalitzat els treballs de conservació curativa del retaule de la Mare de Déu del Carme i de les Ànimes del Purgatori, el cinquè conjunt escultòric restaurat en els darrers anys a la Catedral de Santa Maria de Tortosa. La intervenció ha permès no només frenar els danys provocats pels xilòfags, sinó també confirmar l’autoria i la data d’execució de l’obra, datada el 1714.
El retaule, situat a la capella de Sant Pau, és un conjunt barroc de grans dimensions —11 metres d’alçada, 7 d’amplada i 2 de profunditat— elaborat en fusta policromada. Les actuacions han estat supervisades i dirigides per l’equip del restaurador Voravit Roonthiva, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).
Els problemes estructurals es van detectar després de la restauració del retaule de Sant Josep, situat al costat. En aquesta nova intervenció s’ha dut a terme una neteja exhaustiva —la darrera s’havia fet l’any 2002—, la fixació de les capes de policromia i el tractament de patologies pròpies d’un conjunt d’aquestes característiques. Segons Voravit Roonthiva, ha estat una actuació “bàsica i senzilla”, però amb resultats rellevants.
Una de les principals troballes ha estat la inscripció manuscrita de l’escultor Antoni Ferrer al revers del retaule, juntament amb la data de 1714. Tot i que la documentació ja atribuïa l’obra a Ferrer, la descoberta de l’autògraf en confirma definitivament l’autoria. “Segles de brutícia havien amagat aquestes inscripcions”, ha destacat Voravit Roonthiva, remarcant també la importància que l’artista s’hi identifiqui explícitament com a escultor.
Els treballs també han constatat modificacions estructurals derivades de la Guerra Civil, quan diversos retaules de la catedral van ser desmuntats o es va intentar fer-ho. La part superior del retaule presenta alteracions i manca d’elements arquitectònics originals, fet que n’havia afeblit l’estructura. Aquesta zona s’ha reforçat amb tirants per la part posterior.
A més, en el context de la postguerra es van incorporar figures procedents d’altres retaules, sense autoria coneguda, per restituir elements perduts. Algunes d’aquestes imatges —que representen el rei David, profetes no identificats, Sant Domènec, Sant Francesc o Sant Llorenç— són les que presentaven més afectació per xilòfags, atesa la naturalesa més tova de la fusta.
El retaule està presidit per una pintura sobre tela de J. Andreu Murall, datada als anys quaranta del segle XX, i coronat per una segona tela barroca d’autor desconegut que representa la Missa de Sant Gregori. Tal com ha recordat Víctor Cardona, degà del Capítol catedralici del Bisbat, Antoni Ferrer és també l’escultor dels guixos que coronen l’entrada a la capella de la Cinta de la catedral.
La intervenció ha estat subvencionada pel Departament de Cultura en el marc de la línia CLT005 per a la conservació-restauració de béns mobles i elements artístics integrats en el patrimoni immoble. Aquest projecte forma part del pla de conservació preventiva impulsat per la catedral, que en els darrers anys ha permès restaurar cinc retaules: els de Santa Còrdula i Santa Càndia, Santa Anna, l’Estrella i Sant Josep.
Paral·lelament, a la basílica també s’han dut a terme treballs de neteja i restauració de la façana, l’absis i la teulada. Actualment, el Capítol catedralici treballa en el projecte de restauració de la reixa renaixentista situada a l’entrada del temple, amb l’objectiu de recuperar la policromia original de daurats i rojos, actualment oculta sota una capa de pintura negra.
