Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) La llibertat religiosa i de consciència és un dret fonamental. Un dret, però, que pot ser vulnerat o atacat. Quina és la situació de la llibertat religiosa a Catalunya? Quines bones pràctiques per garantir el dret ja s’empren? Algunes d’aquestes qüestions es treballen a la Càtedra de llibertat religiosa i de consciència de la Fundació Blanquerna - Universitat Ramon Llull. Una Càtedra encarregada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i auspiciada dins l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura que s’ha presentat aquest dimecres al matí als mitjans de comunicació i a les comunitats religioses. 

“El que vol ser la Càtedra és un espai”, afirma Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura i Vicedegana de Recerca, Postgrau, Doctorat i Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. “Un espai de recerca i un espai interdisciplinari”, explica Díez, que treballarà al voltant de dos eixos, la comunicació i la internacionalització. “Volem ser un referent per compartir dades i també per conèixer què s’està fent sobre el tema a altres llocs”. 

Per fer-ho, compten amb un equip provinent de la comunicació, de la història, de la teologia o de la sociologia. També compten amb un consell assessor amb membres de les institucions internacionals més destacades en aquest àmbit. “Volem estudiar la situació del dret a la llibertat religiosa i traslladar-ho a la societat”. 

Josep Maria Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, ha afirmat que “des de l’Observatori impulsem activitats que vinculen l’aspecte religiós a la cohesió social i a la llibertat d’expressió en societats cada cop més complexes, amb la mirada posada, alhora, a Catalunya i al món”. 

El pla de treball de la Càtedra preveu publicar un Informe bianual sobre la Llibertat Religiosa i de Consciència a Catalunya, celebrar un Congrés Internacional el juny del 2022, organitzar focus grups, fer formació en verificació de dades sobre el fet religiós a Catalunya, crear un mapa interactiu, i convocar un premi anual de Treballs Finals de Grau i Treballs Finals de Màster i Doctorat sobre la Llibertat Religiosa i de Consciència a Catalunya.

“Ens interessa tot el territori”, reconeix Míriam Díez. Treballen escoltant el pols d’entitats i comunitats religioses perquè, diuen, “no entenen la recerca sense auscultar el cor d’entitats i comunitats per veure què passa”. Per fer-ho, han habilitat a la seva web un apartat en què qualsevol ciutadà que vulgui informar sobre una vulneració del dret o una bona pràctica pugui fer-ho, també anonimament.

“Volem vetllar pel dret a la llibertat religiosa i de consciència”, recorda Díez. Les creences religioses, afirma, “no han de constituir cap impediment”. A Catalunya, però, fins ara no s’havia sistematitzat cap llista sobre els casos de vulneració d’aquest dret. Amb l’informe bianual de la Càtedra quedarà aquest buit tapat. “La llibertat religiosa i de consciencia es pot mesurar, tenim indicadors”, ha explicat la directora de l’Observatori.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley. “La Càtedra respon a la voluntat del govern de garantir que totes les persones puguin exercir el dret a la llibertat religiosa, que és un dret fonamental”. Promoure la llibertat religiosa, afirma, “és un deure jurídic i també un repte per a la cohesió social”. Catalunya, explica, compta amb la gran aportació “social i cultural de les religions”. La càtedra, defensa Griley, “ens aporta coneixement amb rigor científic, i un diagnòstic i recomanacions per ajudar a dissenyar polítiques d’actuació, i també per impulsar la investigació en aquesta matèria”.