(Alba Sabaté - CR) L’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura va organitzar el divendres 12 de maig un Esmorzar a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals amb uns convidats d’excepció, els càtars. Sergi Grau Torras, Doctor en Filosofia i llicenciat en Història, n’és un expert. De la seva mà, els assistents van conèixer els càtars de prop. Grau, actual membre de l’equip de Jordi Savall a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, va destriar el gra de la palla, i va explicar què és realitat i què és ficció de tot allò que es parla sobre els també anomenats “Bons Homes de Catalunya”.
Qui eren els càtars?
Els càtars són un moviment religiós cristià que va aparèixer al segle XII a diversos llocs de l’Europa occidental i que va finalitzar al segle XIV. L’anomenat catarisme va tenir presència a França, Renània, Itàlia, Bèlgica, Anglaterra, Catalunya i, fins i tot, a la Corona de Castella. “Són cristians que renegaven de la litúrgia, la jerarquia i l’Església i que es presentaven com una alternativa”, va assegurar el Doctor Grau, tot comentant la definició que ell mateix fa en el seu llibre La invenció dels càtars (Angle Editorial, 2016).
Segons la publicació, els càtars són una invenció perquè al seu voltant s’ha construït una imatge que ens ha convençut i que té poc a veure amb la realitat. El seu objectiu, conter la història real a partir de tot allò que hi ha documentat.
“Dels càtars es conserven cinc documents propis”, explica. D’aquests, tres fan referència a rituals, “com el consolamento”, assegura. Per als càtars, el consolamento era una mena de baptisme espiritual. De fet, els “bons cristians” renegaven del baptisme catòlic perquè defensaven que cal tenir consciència per entrar a formar part de l’Església.
Un cop batejats esdevenien cristians, de manera que havien d’actuar com a cristians i complir fidelment l’Evangeli. Ho feien i a més, el predicaven en parelles. Cal destacar, en aquest sentit, que els càtars eren una mena d’església itinerant, no es trobaven sempre un lloc físic concret. A de més, càtars és una denominació que se’ls ha assignat després, ells es definien com els homes bons de Déu i defensen la seva església amb una successió que es remunta als apòstols.
Què els diferencia del catolicisme?
“Els càtars presenten una nova via de salvació de l’ànima i una nova reflexió sobre el problema del mal al món”, destaca en Sergi Grau, de fet, els càtars creien en la reencarnació i entenien que “l’ànima no mor, passa de cos en cos”. A més, aquests clergues defensaven que la maldat ve d’un altre Déu que no té res a veure amb el cristià, “ve d’una creació demoníaca”, aclareix el Doctor.
Els càtars, a més, donen un paper a la dona més destacat, ja que podia predicar. “Les dones veien els càtars com un lloc on poder desenvolupar la religió com feien els homes”, remarca. Així, les dones podien rebre el consolamento. Cal destacar també que compraven amb una formació sòlida. Van traduir la Bíblia al català, castellà i francès. Malgrat considerar-se heretges en la seva època, el catolicisme ha adoptat posteriorment una de les característiques principals del catarisme, l’acció de predicar.
La llegenda del tresor dels càtars
Al voltant dels càtars s’han creat moltes llegendes però segons Sergi Grau, “la realitat és diferent”. Per exemple, un dels mites més coneguts planteja el fet que els càtars guardaven el Sant Grial. De fet, oficials de les S.S de l’Alemanya nazi van visitar Catalunya a la recerca d’aquest tresor. L’any 1940 Heinrich Himmler va visitar el Monestir de Montserrat convençut que el Sant Grial es trobava a Catalunya, concretament al castell de Montsegur (Occitània), que es relaciona també directament amb els càtars.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.