Autories
El missal de la missa que presidirà el papa Lleó XIV a la Sagrada Família el 10 de juny redueix la presència del català respecte a la celebració de Benet XVI el 2010
La Santa Seu ha fet públic el missal de la missa que presidirà el papa Lleó XIV a la Sagrada Família el proper 10 de juny, així com el ritual de benedicció de la torre de Jesucrist que clourà la celebració. La documentació, publicada per l'Oficina de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies, permet conèixer amb detall la distribució lingüística de la cerimònia. La comparació amb la visita de Benet XVI el 2010 evidencia una menor presència del català en una celebració que, malgrat mantenir alguns elements significatius en la llengua pròpia del país, redueix notablement el seu protagonisme.
Cal tenir present, però, que les dues celebracions són de naturalesa diferent. La celebració d'aquest any serà més breu. La missa del 7 de novembre de 2010 va tenir com a element central la dedicació de la basílica de la Sagrada Família, un dels rituals més solemnes de la litúrgia catòlica, amb una litúrgia pròpia d'aquest ritual que es van afegir a la litúrgia pròpia de la missa. A més, en coincidir en diumenge, va incloure les tres lectures pròpies de la litúrgia dominical. La celebració del 10 de juny, en canvi, serà una missa ferial amb la benedicció de la torre de Jesucrist com a element central. Per tant, tindrem una missa de menys durada, menys lectures i amb menys elements litúrgics que el 2010 es van fer en català.
La benedicció de la torre de Jesucrist, només en castellà
La publicació de la Santa Seu, aprovada per l'oficina de Celebracions Litúrgiques Pontifícies, inclou només la litúrgia de la missa que el Papa celebrarà a la basílica de la sagrada família el dia 10 de juny. Caldrà veure també els diversos discursos i parlaments del Sant Pare en les 48 hores que passarà a Catalunya i les llengües que s'utilitzaran en la resta d'esdeveniments de la visita —Catedral, Estadi Lluís Companys, Brians 1, Montserrat i Sant Agustí— per acabar de definir la presència real del català.
La conclusió de les dues celebracions és reveladora. El 2010 la missa va acabar amb la pregària de l'Àngelus en llatí. El 10 de juny, en canvi, la celebració culminarà amb la benedicció de la torre de Jesucrist, un ritual que es farà en castellà, i, finalment es cantarà un himne de lloança a la creu en llatí, el Vexilla Regis. D'aquesta manera, el tram final de la cerimònia i la que segurament tindrà més difusió internacional quedarà íntegrament desvinculat del català.
Les primeres paraules del Papa, en català
La qüestió lingüística va ser un dels aspectes més rellevants i simbòlics de la celebració de 2010. Tant les paraules inicials del cardenal Lluís Martínez Sistach com la intervenció de l'arquitecte Jordi Bonet van ser majoritàriament en català. Caldrà veure en quina llengua s'expressarà el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, en l'al·locució final prevista abans de la conclusió de la celebració. Si segueix el precedent de 2010, el català podria mantenir-hi una presència destacada. Si no és així, el pes de la llengua pròpia del país quedarà encara més reduït.
El gest de més transcendència va arribar quan Benet XVI va iniciar la celebració amb les paraules: “En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Que la gràcia i la pau siguin amb tots vosaltres en la santa Església de Déu”. Les primeres paraules pronunciades per un Papa davant del poble de Catalunya van ser en català, un fet d'una gran càrrega simbòlica.
Aquell gest tenia una importància comunicativa i eclesial evident: la primera vegada que Benet XVI s'adreçava públicament als fidels catalans ho feia emprant la llengua pròpia del país. El proper 10 de juny també serà el català la llengua escollida per a les primeres paraules de Lleó XIV a la Sagrada Família, mantenint així aquest element simbòlic de continuïtat: “En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. La pau sigui amb vosaltres”.
Menys català a la litúrgia de la Paraula
La litúrgia de la Paraula de 2010 va començar igualment en català. La lectura del llibre de Nehemies, el salm responsorial i la carta de sant Pau als Corintis es van proclamar en aquesta llengua, igual que l'aclamació abans de l'Evangeli. L'Evangeli es va llegir en castellà. El simbolisme era notable: la primera proclamació oficial de la Paraula de Déu dins la basílica acabada de dedicar es feia majoritàriament en català.
En la celebració del 10 de juny, en no tractar-se d'un diumenge, només hi haurà una primera lectura, del llibre de l'Apocalipsi, i el salm responsorial, el salm 8 del saltiri, que es faran en català. L'Evangeli, en canvi, es proclamarà en castellà. La presència del català en la litúrgia de la Paraula serà, per tant, més reduïda que fa setze anys.
Pel que fa a l'homilia, el 2010 Benet XVI la va pronunciar en castellà, tot i que va afegir dos paràgrafs extensos en català, un a l'inici i un al final. El missal publicat per la Santa Seu, com és habitual, no inclou el text de l'homilia que pronunciarà Lleó XIV el dia 10. El text no es difondrà fins que el Papa el pronuciï durant la missa.
Una litúrgia sense els ritus de dedicació
La diferència és encara més visible en altres parts de la celebració. Bona part dels rituals propis de la dedicació de la basílica —formularis específics, les lletanies dels sants, pregàries de dedicació, ritus d'encensació, unció i il·luminació— es van desenvolupar en català el 2010. En desaparèixer ara aquests elements particulars de l'acció del ritual de dedicació del temple —peruè ja ho està, de dedicat, és a dir, s'hi pot celebrar el culte—, també desapareix una part important de la presència de la llengua catalana dins la celebració pontifícia.
Les pregàries dels fidels també reflecteixen aquest canvi. Durant la missa de dedicació, així com en la benedicció de la primera pedra de l'obra Nen Déu, les intencions i les respostes a les pregàries es van formular íntegrament en català. El 10 de juny seran bilingües, alternant català i castellà, mentre que la resposta de l'assemblea serà en llatí.
Del llatí al castellà a la litúrgia eucarística
La comparació de la litúrgia eucarística ofereix una de les diferències més significatives entre les dues celebracions. El 2010, l'ordinari de la missa es va celebrar principalment en llatí, seguint el cànon romà. Les grans pregàries de la missa, inclosa la pregària eucarística, es van desenvolupar en la llengua pròpia de la litúrgia romana i el Pare Nostre es va cantar també en llatí.
En canvi, el missal publicat per a la celebració del 10 de juny preveu que la pràctica totalitat d'aquests textos es facin en castellà. Els formularis, les aclamacions i les monicions que el 2010 es van escoltar en llatí, quasi en la seva totalitat, passen ara al castellà. Això comporta una reducció de la presència del català en aquest tram de la celebració, especialment si es té en compte que bona part dels elements propis de la dedicació de la basílica que es van fer en català han desaparegut del ritual actual.
L'única excepció destacada és el Pare Nostre. Si el 2010 es va cantar en llatí, el proper 10 de juny es cantarà en català. També el prefaci de la missa serà en català, tal com ja va passar durant la visita de Benet XVI. Més enllà d'aquests moments concrets, però, el pas del llatí al castellà fa que el català no capitalitzi el canvi lingüístic de la celebració i mantingui una presència inferior a la que va tenir en la dedicació de la basílica.
El català perd protagonisme
La comparació dels dos missals mostra que la celebració presidida per Lleó XIV manté alguns gestos significatius envers el català —especialment les primeres paraules del Papa i el Pare Nostre—. Ara bé, també evidencia una disminució del seu protagonisme global.
Sense els rituals de dedicació de la basílica que el 2010 van ser celebrats en bona part en català, amb menys lectures en la litúrgia de la Paraula i amb formularis, aclamacions i monicions que passen del llatí al castellà, la llengua catalana perd pes en una de les celebracions eclesials més importants celebrades a Catalunya en les darreres dècades.
