Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) Xavier Sagrera i Lucia Ortín s’han incorporat, a principis d’aquest curs, com a president i vicepresidenta del patronat del Casal Loiola, prenent el relleu de Juan Mezo i Juan Raduà, que han ocupat aquests càrrecs respectivament durant els últims anys.

El Casal Loiola, situat al carrer Balmes 138 de Barcelona, és un lloc de trobada de diversos grups i comunitats. Mobilitza més d’un miler de persones i es defineix com un espai de creixement humà i espiritual de les persones per a contribuir a un món millor. La renovació del patronat del Casal arriba en un moment difícil pel context que vivim, en què cal buscar respostes a les necessitats que ha creat la pandèmia. I també en un moment en què el Casal vol consolidar un relleu generacional que garanteixi la continuïtat de la missió. En Xavier i la Lucia han compartit les seves impressions, il·lusions i desitjos per al futur del Casal.

“Un lloc des d’on sortir al món”

“Hem d’intentar no deixar el servei que fem i al mateix temps extremar les mesures per garantir la seguretat de tots. El més immediat és reinventar la manera de treballar: reunions telemàtiques, celebració de les Eucaristies amb aforaments limitats, serveis adaptats a les circumstàncies, implicar a tothom,… “, explica Xavier Sagrera. “Però hem d’aprofitar aquest temps d’incertesa en què s’obren tants interrogants i en què topem amb la nostra fragilitat per què sigui un temps d’oportunitat de transmissió de valors, d’apropament als altres, de tenir-ne més cura… i de tot això el Casal ha de ser-ne instrument”.

En aquesta línia, la Lucia Ortín considera que “l’acompanyament en la vida, i des de la fe es fa essencial per tal de poder comprendre d’una forma profunda com tots aquests canvis ens afecten com a persones i com a societat”.

I és que el Casal Loiola és un lloc de trobada, on compartir i celebrar la fe, però, com assenyala el seu nou president, “és sobretot un lloc des d’on sortir al món, per trobar-nos amb els més vulnerables i desfavorits, per fer un mon més just, més sostenible, més amable. Un lloc que ajuda a la integració entre vida i fe”.

 “Toca agraïr i mirar cap al futur de la mà dels joves”

“El recorregut del Casal és llarg i implica a diverses generacions agrupades de formes i en comunitats diverses però que comparteixen un tret en comú, l’espiritualitat ignasiana com a eina i motor per apropar-se a Déu”, destaca la Lucia Ortín, que arriba a la vicepresidència del Casal amb 30 anys. “Caminem cap a l’articulació de les comunitats fundadores i els nous espais comunitaris de joves per a que es coneguin, i puguin compartir un mateix sentit de comunitat Casal Loiola”.

Per a la Lucia, el relleu generacional és fa més necessari que mai: “els joves d’avui tindrem la responsabilitat de cuidar i impulsar el Casal de demà, però sabem que heretem el treball i dedicació de tots els que en han precedit. Toca agraïr i mirar cap al futur de la mà dels joves”.

“De fet”, insisteix també el Xavier Sagrera, “els estatuts del Casal recullen l’especial vocació per als joves, heretada de les antigues  Congregacions Marianes, i que hem fet nostra. El projecte apostòlic compartit entre la Companyia de Jesús i les tres Comunitats fundants del Casal Loiola (CVX Fòrum Adults-Congregació Mariana, CVX Fòrum Joves i CVX Berchmans), sempre ha estat un projecte jove, dels joves i pels joves”. Una vocació que rep encara més impuls, ara que la Companyia de Jesús ha situat l’acompanyament dels joves entre les seves preferències apostòliques universals. “La transversalitat del Casal, que aplega grups i persones d’edats molts diverses és una font de riquesa per a tots, per a joves i grans, per a jesuïtes, religiosos, religioses, per a laiques i laics… que dona valor a la feina que fem i ens ajuda a tots”. 

La presencialitat com a necessitat

Tot això toca fer-ho en un moment en què ens hem vist obligats a reduir les trobades i activitats presencials, tan essencials en un espai com el Casal Loiola. “La presencialitat que ara és un luxe, l’haviem donat molt de temps per suposada, i ara, especialment en els joves, sorgeix com a necessitat”, lamenta Lucia Ortín.

Seguint les normatives de cada moment i des de la prudència, el Casal treballa per seguir realitzant les activitats socials i educatives (esplai, reforç escolar, voluntariat…) que implica l’atenció a col·lectius vulnerables. També s'intenta mantenir l’acompanyament espiritual individual i les Eucaristies com a espai comunitari i de celebració on Jesús ens aplega. Actualment se celebren amb aforament limitat i totes les mesures de prevenció, i es poden seguir també en streaming per afavorir la participació. Per a Xavier Sagrera és important “mantenir la trobada presencial per l’acompanyament espiritual, la trobada entre acompanyant i acompanyat que tant pot ajudar a donar esperança i companyia i a fer créixer a les persones en la fe”. La resta d’activitats del Casal es trasllada a la seva versió online, “on aboquem tota la nostra creativitat i tots els mitjans tècnics per seguir caminant en la fe plegats i plegades”, assegura Ortín.

“Ajudar-nos mútuament i mantenir-nos vius, acompanyats i esperançats”

Una activitat a distància que, per a Sagrera, va més enllà de mantenir el funcionament de les activitats sinó que hem de reinventar la manera de funcionar per estar amatents a les necessitats i problemes dels altres (soledat, tristesa, desesperança...) i despenjar el telèfon o connectar la videoconferència… per ajudar-nos mútuament i mantenir-nos vius, acompanyats i esperançats”.

Reptes que president i vicepresidenta afronten amb il·lusió, responsabilitat, llibertat i esperit de servei, i des d’una trajectòria de compromís i vinculació amb el Casal Loiola i la Companyia de Jesús. En Xavier Sagrera, de 60 anys, va treballar en la creació de la Fundació del Casal Loiola des del seu inici. Recorda el P. Joan Martí Tusquets, “que em va introduir a la CVX Fòrum Joves, mica en mica, llimant el meu excés de rebel·lia i els meus prejudicis inicials, tal i com ell ho sabia fer. Per això crec que és tant important l’acollida i l’acompanyament de les persones que arriben al Casal, potser sense saber massa el que busquen”. La Lucia Ortin, que treballa a la Fundació Migra Studium, va estudiar a Jesuïtes Bellvitge i des de llavors ha estat vinculada als Jesuïtes en diversos àmbits: voluntariat al sector social, a la Pasqua Jove de Raimat, a Magis… “Estic al Casal com acompanyant i com acompanyada, en grups que m’ajuden a compartir la fe que dóna sentit i vida a tot el que faig”.