(Laura Mor/Glòria Barrete –CR) Finalitzem el nostre monogràfic sobre Joves i Església amb motiu de la celebració del Sínode de Joves preguntant-los quin és el seu desig profund per a l'Església, quina petició li fan com a col·lectiu, com la somien per a demà? Afegim una darrera qüestió, si tinguessin davant el papa Francesc, què li dirien?
L'Hèctor Ganivet, del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, recorda una imatge de l'Evangeli Gaudium, la de les "persones càntir". Ganivet demana una Església que sigui "espai d'acollida, per dialogar, per a la trobada, per saber com està cadascú, una Església assertiva, que sàpiga dialogar amb l'altre, que vagi a la trobada". I alhora, advoca per una Església senzilla, "com la típica veïna de l'escala a qui tothom estima, m'agradaria que l'Església tingués aquest rostre".
La següent carta als Reis sorgeix del Manu Olid, del Moviment Juvenil Salesià. Olid demana una Església, i sobretot pensant en la Cúria, "més acompanyant i que donés més protagonisme als joves i no pas una Església que tira endavant sola". Una de les lluites i grans discussions que tenen amb els preveres del voltant, explica Olid, és que no cal que ells estiguin sempre al davant. Olid reclama una Església "que deixi ser protagonista del procés de canvi o del procés de creixement de l'Església i que alhora acompanyi".
Aquest jove andalús no renuncia a la història i el passat de l'Església, "la història i l'experiència ens dona molt i estudiant quatre anys de Teologia d'alguna cosa ha de servir". Olid somia una Església que digui: "Jo t'acompanyo, t'animo, t'escolto, t'ajudo, i quan t'equivoquis també t'ho diré".
L'Òscar Millán, jove de parròquia a Tarragona, demana una Església "que sigui més un hospital de campanya, que abraci". Millán afirma que hi ha moltes famílies amb situacions molt complexes, "crec que encara costa l'acompanyament de les dificultats noves". Aquest jove tarragoní posa com a exemple una trobada de Carismàtics a la qual hi va anar una vegada. "No m'hi sento identificat amb ells, però totes les dinàmiques que es van fer van ser per curar ferides i hi ha molts adolescents que es trenquen, es desfan, cal buscar la manera de saber abraçar tota aquesta gent que pateix".
La Gisela Pruna, supernumerària de l'Opus Dei, fa un pas més i reclama que cal anar a les perifèries. "És molt important anar a aquells que no creuen, cal apropar-se a aquells que no volen veure. Tota la vida hi haurà gent que no voldrà creure, perquè al final hi ha un punt de llibertat final. Cal no jutjar, que ens ensenyin el camí de no jutjar i que ens quedi clar, com diu l'Evangeli, que 'he vingut a curar als malalts, no als sans'". La Gisela recorda que cada persona és malalta d'alguna cosa, i que "quan algú a nivell espiritual es veu ja complet potser és quan més necessita una revisió".
L'Ernest Casaponsa, de Joves La Salle, demana una Església més horitzontal i que aglutini totes les vocacions de l'Església. "Cal una Església que visqui els càrrecs realment com un servei, que és el que haurien de ser, i no com a poder, que és el que ara són". Casaponsa somia que als cristians se'ls reconegui per prendre "cada decisió amb el cor". Cada cop que li diem a algú un no, "no pots combregar, a qui no pots anar...", afirma, "ens estem equivocant". L'amor, explica, "és un missatge de tresor i ben senzill a la vegada".
I en la línia de l'Ernest, l'Abril Fabà, la més jove del grup i que s'identifica com a agnòstica, reclama una Església "encara més representativa del que és el conjunt eclesial i també més modernitzada, amb més presència femenina i més oberta al teixit social".
Ja tenim la carta als Reis i els hi plantegem poder-la donar en persona al papa Francesc. Què li dirien si tinguessin al Pontífex davant? La Gisela, com tota la resta, tenen clar que el primer que li dirien és un "gràcies". Alguns altres s'aventuren a dir que el convidarien a sopar, "deu estar molt esgotat, té molta feina", reconeixen.
Altres, com l'Hèctor, li dirien: "què necessites? vols que t'ajudi en alguna cosa?" Però un cop li donem les gràcies i li oferim la nostra disponibilitat, també hi ha algunes demandes concretes. L'Hèctor li demanaria consell pels moments de dubte, i l'Ernest li demanaria la possibilitat de conèixer-lo, "això en el fons és fer una cervesa amb ell, li demanaria poder sobrepassar la dimensió del càrrec i apropar-me a la seva persona".
[Recupereu aquí els perfils dels participants d'aquesta taula rodona. Ja els vam presentar al primer article d'aquesta col·lecció]
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.