Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Un model català de laïcitat. Aquest és projecte que ha presentat el vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, aquest dimarts en una conferència al Palau de la Generalitat davant de representats de les entitats religioses presents a Catalunya. En la conferència ha definit els trets, el que ha anomenat un model català de laïcitat –“fet a mida per a la societat catalana”- que ha guiat l’actuació del Govern des de l’any 2003, quan Afers Religiosos va passar a dependre del Departament de la Vicepresidència: “El nostre model difereix de la laïcitat francesa del segle XX i també d’un cert model anglès de pragmatisme permissiu. Volem basar-nos en els encerts i, alhora, volem evitar els errors d’aquests altres models”.

Dins d’una proposta de clara separació dels Govern i les confessions religioses, el responsable del departament d'afers religiosos de la Generalitat ha afirmat que l’actual Govern “ha evitat curosament fer ‘política eclesiàstica i política religiosa’, com hauria estat, per exemple, una pràctica de temps del passat d’intentar incidir en el nomenament de càrrecs eclesiàstics o de representants religiosos”. Segons Carod-Rovira “també hem evitat immiscir-nos en l’organització interna de les tradicions religioses. Els afers interns de cada confessió religiosa pertanyen només a ella, mentre no es violin les lleis comunes”.

El punt de partida d’aquest model que ha descrit Carod-Rovira és que “el Govern no s’identifica amb cap confessió religiosa, ni tampoc amb cap altra opció de pensament”. Una separació “que crea i permet l’espai on caben totes les opcions legítimes” i que “no és pas un laïcisme bel·ligerant contra les religions, ni pretén ignorar o tapar el fet religiós en l’espai públic”. Segons el vicepresident “la laïcitat catalana no és contrària a cap religió, i totes poden sentir-s’hi còmodes. Més encara: un sistema que les reconeix en pla d’igualtat, les fa políticament més lliures i, per tant, les deixa ser més autèntiques. Només els fanatismes i els fonamentalismes s’hi han de sentir en contra”.

En democràcia

A l’hora de plantejar algunes concrecions, ha defensat la presència de les autoritats institucionals en els actes significatius de les tradicions religioses, igual que “una institució cultural ens convida perquè fa el 25è aniversari, perquè estrena un local nou, o quan la Caixa d’Estalvis ‘X’ estrena una nova oficina”. També ha remarcat que la normativa del Departament d’Educació permet “l’ús de vestuari o elements simbòlics, ja siguin de caràcter cultural, religiós o identitari, sempre que no impossibilitin la realització de totes les activitats curriculars, la comunicació interpersonal, la identificació personal, i la seguretat personal o la dels altres”.

Segons Carod-Rovira, el model de laïcitat ha de preservar el valors democràtics i per això “el model català de laïcitat defensa que, en cas de conflicte entre el dret de llibertat religiosa i les lleis democràtiques comunes, prevalen aquestes lleis, que ens donen el marc i les regles de joc de la societat democràtica, sempre i quan es preservi el nucli essencial de la llibertat religiosa”.

En aquest àmbit, ha demanat que “les religions, per ser coherents amb elles mateixes, també han d’evolucionar amb els temps i han inculturar-se en les societats on volen arrelar. I no han de tenir por del progrés científic i social. Igual que les lleis democràtiques són convencions humanes que poden canviar, les normes i les pràctiques religioses concretes que xoquen contra aquestes lleis, també són relatives; els membres practicants d’una confessió religiosa saben que una cosa és el motiu, la intenció o el valor i l’altra és la mediació concreta, que es pot adaptar”.

Un pacte per la laïcitat

Entre les propostes que ha presentat Josep-Lluís Carod-Rovira per fer avançar el model català de laïcitat, ha proposat la promoció d’un “pacte nacional de laïcitat”, que recollís el que s’ha fet “després d’aquests anys d’haver demostrat, defensat i viscut la laïcitat catalana”.

Entre les propostes per a la propera legislatura ha proposat l’elaboració d’un Pla Interdepartamental de Relacions amb les Tradicions religioses per “actuar en conseqüència davant la transversalitat del fet religiós, que afecta gairebé tots els aspectes de la vida de les persones que opten per professar una determinada fe”. Aquest pla hauria d’afrontar punts com l’actuació contra els fonamentalismes i els integrismes, la coordinació davant les demandes de sacrificis rituals, el consens pel que fa a la presència del símbols religiosos en espais de titularitat pública, i el seguiment i revisió de les recomanacions de les guies d’actuació elaborades per la Generalitat.

D’altra banda, ha demanat l’adequació de la legislació estatal a l’Estatut; continuar “la normalització i el coneixement més profund de la presència del fet religiós plural a través dels mitjans de comunicació públics”; i ha defensat “una assignatura de cultura religiosa, a l’estil de la fenomenologia de la religió, que presentés amb respecte el fet religiós plural”.

En l’acte al Palau de la Generalitat s’ha presentat també l’actualització del mapa de les religions de Catalunya que comptabilitza un total de 7.851 centres de culte. La direcció general d’Afers Religiosos ha actualitzat les dades que es van presentar el 2004 i el 2007. L’Església catòlica té 6.729 centres; les diverses esglésies evangèliques 600; 195 oratoris islàmics; 131 Salons del Regne dels Testimonis de Jehovà; i 55 centres budistes. La resta de confessions estan per sota del 50 centres de culte.

Podeu veure l'acte sencer aquí.