Carles Torner: “A Chiclayo, Lleó XIV va aprendre que anunciar l’Evangeli és prendre partit”

Pax Romana reivindica a Chiclayo l’herència pastoral i social del papa Lleó XIV en el primer aniversari del seu pontificat

“És difícil imaginar aquest papa sense entendre el seu pas pel Perú. A Chiclayo, Lleó XIV va aprendre que anunciar l’Evangeli és prendre partit”. Amb aquesta idea de fons, el president de Pax Romana, Carles Torner, resumeix el sentit profund del col·loqui celebrat a Chiclayo amb motiu del primer aniversari de l’elecció del papa Lleó XIV. Sota el títol Seguir caminando juntos con el Papa León, la trobada va reunir membres del moviment, teòlegs, responsables eclesials i fidels peruans per reflexionar sobre la petjada que l’antic bisbe Robert Prevost va deixar a la diòcesi i sobre la manera com aquella experiència continua marcant avui el seu pontificat des de Roma.

 “aquesta manera de fer no s’improvisa. És tota una vida com a missioner”

L’acte, celebrat en un auditori ple del Col·legi d’Arquitectes de Chiclayo, va voler ser alhora homenatge i reflexió. En les intervencions es repetia una mateixa intuïció: la figura de Lleó XIV no es pot entendre només des del Vaticà, sinó sobretot des de la seva llarga experiència missionera al Perú, primer a Chulucanas i després a Chiclayo. Segons Carles Torner, “aquesta manera de fer no s’improvisa. És tota una vida com a missioner”.

El president de Pax Romana explica que el moviment té una implantació molt significativa a Chiclayo, tant a través del moviment de professionals catòlics com de les comunitats estudiantils vinculades a la UNEC. Aquesta presència és la que va motivar l’organització de l’homenatge. “Hem volgut anar amb ells a celebrar el primer aniversari del Papa Lleó com a papa”, afirma. Però la commemoració també es va convertir en una constatació emocional del record viu que el bisbe “Roberto” continua despertant entre la població.

La petjada d’un bisbe que baixava als assentaments de migrants

Durant la conversa, Carles Torner insisteix que a Chiclayo “no només es recorda la seva estada, sinó que durant el temps que va ser bisbe, l’Església va fer un camí molt important”. El que més impressiona els qui visiten avui la diòcesi és la memòria concreta dels seus gestos pastorals. No es tracta només d’un bisbe apreciat, sinó d’una manera d’entendre l’Església que encara continua viva.

“Quan llegeixes la Dilexit te i aquesta insistència en l’opció preferencial pels pobres, veus que no és una teoria”

El president de Pax Romana relata especialment la feina de les comunitats eclesials amb els migrants i els assentaments improvisats que arriben contínuament als afores de la ciutat. “Quan arribava un grup de veneçolans, per exemple, ell mateix hi apareixia”, recorda. Segons expliquen els membres locals del moviment, Prevost no es limitava a donar suport institucional als equips d’emergència, sinó que hi anava personalment, sovint sense avisar. “Els atenia, es feia càrrec de la situació d’una manera molt humana, celebrava amb la comunitat”.

Per a Carles Torner, aquesta experiència explica bona part de les opcions pastorals que avui defensa el papa. “Quan llegeixes la Dilexit te i aquesta insistència en l’opció preferencial pels pobres, veus que no és una teoria”, afirma. “És el missatge mateix de l’Evangeli el que posa els pobres al centre i el que fa que tota l’Església s’hagi de girar cap als exclosos”.

“Reflecteix una Església en camí, un caminar col·lectiu que parteix d’aquesta proximitat”

En aquest sentit, el president de Pax Romana situa Lleó XIV dins la tradició de l’Església peruana marcada per la teologia de l’alliberament i per una espiritualitat profundament arrelada en la defensa dels pobres. “Reflecteix una Església en camí, un caminar col·lectiu que parteix d’aquesta proximitat”.

Entre els participants del col·loqui hi havia figures destacades del pensament i del compromís eclesial llatinoamericà i internacional, com Yolanda Díaz, estreta col·laboradora del bisbe Prevost; Viviana Meléndez; Ana María Bidegaín, antiga presidenta del MIIC Pax Romana; Ramon Ibeas, i Leo Guardado, editor del llibre pòstum de Gustavo Gutiérrez Vivir y pensar el Dios de los pobres.

Una Església que “no només atén els pobres”

Un dels episodis que més va impactar els assistents va ser el relat d’Angélica Musayón, responsable local del moviment de professionals catòlics a Chiclayo. Segons explica Carles Torner, Musayón treballa des de fa anys contra la violència masclista i organitza anualment una manifestació per denunciar la situació de les dones víctimes de violència.

“Durant anys havien convidat el bisbe i mai no hi havia anat ningú”, relata Torner. Però amb l’arribada de Prevost la situació va canviar radicalment. “Un any van veure que el bisbe era a la manifestació amb gent de la diòcesi implicada en aquesta lluita”.

“Va dir que no havia anat per figurar, sinó per acompanyar la gent de la diòcesi”

El detall que més va impressionar els organitzadors va ser el comportament del mateix bisbe. Quan li van proposar encapçalar la marxa amb les autoritats polítiques, s’hi va negar. “Va dir que no havia anat per figurar, sinó per acompanyar la gent de la diòcesi compromesa amb la defensa de les víctimes”.

Per a Carles Torner, aquest episodi resumeix perfectament “un tipus d’Església que no es limita a l’atenció als pobres, sinó que es mou en clau de transformació social i política”. Segons ell, aquesta és una de les grans claus del pontificat actual: una fe que no es queda en l’assistencialisme, sinó que busca transformar les estructures d’injustícia.

“el papa beu d'un tipus d’Església que no es limita a l’atenció als pobres, sinó que es mou en clau de transformació social i política”

Aquesta mateixa coherència és la que, segons els participants del col·loqui, explica els posicionaments recents de Lleó XIV davant els conflictes internacionals. Torner recorda especialment el moment en què el papa va respondre amb serenitat a les crítiques rebudes després de defensar la pau davant l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. “Va dir: ‘Jo no m’adreço al president Trump. No li tinc cap por. Ningú no m’impedirà anunciar l’Evangeli de Jesús’”. “La manera com ho va dir, amb tranquil·litat i contundència alhora, no és un estil personal improvisat”, afegeix. 

De Chiclayo a Roma

Al llarg de la trobada, els representants de Pax Romana van insistir que el pontificat de Lleó XIV és percebut en moltes comunitats catòliques com un estímul per afrontar els grans reptes globals: les migracions, la desigualtat social, la crisi climàtica o els efectes de la intel·ligència artificial sobre el treball i la dignitat humana.

Carles Torner explica que el moviment internacional viu aquest moment com una oportunitat de “refundació”. Delegats arribats de tot Llatinoamèrica —des de Xile fins a Mèxic— havien participat prèviament en una trobada a Lima per repensar el futur de Pax Romana en aquest nou context eclesial. “Des de Corea fins al Perú, des de Madagascar fins a Colònia, he vist com les comunitats de Pax Romana s’identifiquen amb el tarannà del papa Lleó”, afirma.

“Des de Corea fins al Perú, des de Madagascar fins a Colònia, he vist com les comunitats de Pax Romana s’identifiquen amb el papa Lleó”

La conclusió que flotava en el col·loqui era clara: el que avui el món veu a Roma ja existia abans a Chiclayo. El papa que parla de pau, de justícia social i de dignitat dels migrants és el mateix bisbe que visitava assentaments improvisats, participava en manifestacions contra la violència masclista i es negava a ocupar llocs de privilegi.

“Ara estem veient un Robert Prevost que fa tot això des de la càtedra de Pere”, conclou Torner. “Però és una cosa que ell ja feia des de la seva seu episcopal de Chiclayo”.