(Glòria Barrete –CR) La demanda d'ajuda social s'ha incrementat. Noves famílies que mai abans s'havien apropat a una Càritas ara veuen necessari fer-ho. Cues de gent per recollir aliments, gent amb ERTOs o a l'atur. La llista de necessitats i d'emergència social és cada dia més llarga i més habitual en les Càritas d'arreu. I en territoris rurals no és pas diferent la situació. Parlem amb Marta Fortuny, coordinadora general de Càritas Urgell, que des de Balaguer, ens explica quina situació de necessitat s'han trobat.
"Les decisions les havíem d'anar prenent sobre la marxa, el que avui era bo demà ja no ho era", afirma Fortuny. El confinament va posar a prova moltes institucions però la necessitat no s'atura. "La decisió que vam prendre va ser no aturar la nostra acció sinó adaptar-la a la nova realitat que ens trobàvem". Totes les activitats presencials que Càritas Urgell tenia, com el reforç educatiu o els cursos laborals, es van aturar presencialment però es va reformular l'atenció en acompanyament telefònic. "Nosaltres no n'havíem fet mai i només en trucades telefòniques ja hem fet mil dues-centes". Van entendre que si les persones que ja acompanyaven presencialment eren vulnerables amb el Covid-19 passaven a ser-ho encara més. El resultat s'ha traduït en una atenció telefònica a persones que ja atenien però també a noves famílies. "Amb tema de necessitats bàsiques, un 40% de les persones que hem atès són persones que no havien trucat mai a Càritas".
A Càritas Urgell ja fa un parell d'anys que van iniciar la compra d'aliments a través de targetes. "L'any 2019 les ajudes que vam fer amb targetes van arribar als dotze mil euros. Aquest any, des del 13 de març fins divendres passat, ja portem gastats trenta-dos mil euros per a 206 famílies". Moltes famílies que s'hi han adreçat noves a Càritas tenien treball però estaven afectats per un ERTO, i en molts casos passava a tots els membres d'una família. "Durant dos mesos i mig no comptaven amb cap ingrès. Vam fer una aposta important per a les targetes". A banda d'això, han destinat trenta mil euros més per ajudes al lloguer i set mil euros per ajudes de subministrament.
Càritas Urgell també fa atenció a infants i joves a través del reforç educatiu. Quan el departament d'educació va establir que calia seguir les classes online i que es repartiria material informàtic a qui no en tingués, es van posar en contacte amb les escoles per donar resposta a aquells infants a qui ja donaven resposta durant l'any. Si no tenien aparells electrònics s'oferien per poder fer fotocòpies i seguir el mateix ritme escolar que la resta de companys. "Se'ns ha disparat la demanda i hem atès disset escoles del nostre territori, i hem fet més de dotze mil fotocòpies".
Cada any Càritas Urgell té una partida pressupostària destinada a ajudes directes. L'any passat l'import va arribar a 170 mil euros. "Hem vist que el projecte per cobrir necessitats bàsiques serà el projecte estrella per la crisi social que vivim i viurem". Una setmana després que es posés en marxa l'estat d'alarma van iniciar una campanya de micromecenatge a través de la seva pàgina web. "La resposta va ser immediata i portem ja més de trenta-cinc mil euros recaptats. El continuem tenint obert fins a seixanta mil euros perquè veiem altres necessitats urgents com els subministraments".
També han notat que existeix bretxa digital, de la qual tant es parla. Totes les ajudes que han sorgit des de l'administració pública, o per tramitar qualsevol gestió durant la pandèmia, s'havien de fer digitalment. "Hem hagut de fer també un esforç per garantir que totes les persones poguessin accedir a aquests recursos. Som una xarxa de suport per a tot el que necessita una persona".
A Càritas Urgell tenen voluntaris d'edat elevada. No podien atendre presencialment cap demanda com feien sempre, sinó que han hagut de reformular la seva acció. "Des de Càritas ens hem sumat a les crides de voluntariat que s'han fet a nivell local i, per exemple, a Balaguer des del CAP es va fer una petició per obtenir material sanitari i els nostres voluntaris han estat confeccionant proteccions sanitàries a partir de bosses de plàstic que Càritas ha comprat". I així en molts altres indrets. "Els voluntaris no han parat".
També han fet trucades telefòniques. Tenen a Càritas Urgell 309 voluntaris i s'han fet mil dues-centes trucades d'acompanyament. Les necessitats que han anat sortint presencialment, però, les han intentat cobrir des dels treballadors contractats de Càritas. "Aquesta crisi ens ha ajudat a ser encara més solidaris i a treballar més en xarxa i aprofitar els recursos propis del territori", afirma Fortuny.
Càritas Urgell engloba des de la Vall d'Aran fins a Ribes de Freser, a Cerdanya, i baixa fins a Balaguer. Fortuny explica que per exemple a la Vall d'Aran hi ha molta gent que no té ni ERTO sinó que directament se'ls ha acabat la feina. "Allà les persones treballen uns sis mesos de temporada turística i subsisteixen amb això la resta de l'any. Aquesta temporada la feina s'ha acabat abans i sabem que els esforços que dediquem sovint a les zones turístiques hauran de ser encara més grans". La realitat social al bisbat d'Urgell és preocupant, reconeix, perquè fins ara un 15% de gent atesa tenia feines precàries, però ara, creu, "serà més difícil la recuperació".
La gent de Càritas, confessa Fortuny, "té clar el què ha de fer i el perquè ho fa". Fa setze anys que Marta Fortuny treballa a Càritas i mai "havia viscut una crisi com aquesta". Parlem d'una crisi social, recorda, no només sanitària, "però tenim el convenciment del què fem, sabem que no podem parar d'atendre les persones, tocava i toca estar al peu del canó". Per sort, explica, "a les zones rurals la solidaritat entre veïns encara existeix", tot i que afirma que en un moment tan dur com el d'ara, "Càritas ha hagut d'atendre poblacions que normalment no atenia".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.