Càritas Catalunya denuncia la “desprotecció social” de les persones sense llar

Càritas Catalunya / Càritas GIRONA Amb motiu del Dia de les Persones sense Llar, que se celebrarà aquest diumenge 30 d’octubre, Càritas ha llançat una nova campanya, que enguany compleix el seu 30è aniversari. Sota el lema 'Fora de cobertura', la iniciativa denuncia “la falta d’accés a drets” i, en especial, “la desprotecció social” que pateixen aquestes persones. “El nostre empeny és fer visible la realitat de vulnerabilitat extrema que viuen les persones que van quedant al marge de les relacions socials, de l’espai públic normalitzat, de l’accés al seu dret d’habitatge, ocupació i protecció social”, expliquen des de Càritas.

A Girona, l'entitat diocesana compta amb la col·laboració del Centre d'Acollida i Serveis Socials La Sopa i l'Associació Traçant Camins per impulsar la campanya. L'han presentat aquest dimecres i, per donar-ne visibilitat, s'ha programat una setmana d'activitats que inclouen diverses exposicions, un concert, una taula rodona i un acte al carrer amb la lectura del manifest.

La Càritas Jove, un grup de joves voluntaris de Càritas Diocesana de Girona, ha organitzat l’exposició fotogràfica 'Fora de cobertura', que es pot veure durant dues setmanes a l’exterior del Centre Cívic de Pla de Palau de Girona. Les imatges mostren alguns dels llocs i condicions on passen la nit les persones en situació de sensellarisme a la ciutat. També s’hi poden llegir textos amb experiències en primera persona.

Aquests joves ja van presentar ara fa dos anys el documental 'Batecs de carrer', centrat també en els testimonis de persones sense llar de la ciutat. El sensellarisme és una de les preocupacions que centren les accions de la Càritas Jove.

"És imprescindible continuar treballant perquè tothom pugui accedir als seus drets"

El 2022, els efectes no superats de la pandèmia se sumen a l’agreujament de la crisi que provoca la guerra d’Ucraïna. "Volem que la nostra campanya, un any més, serveixi per fer visible que milers de persones i famílies pateixen la vulneració dels seus drets sense que hi hagi una aposta rotunda per part de la societat i de les polítiques públiques", expressa María Santos, responsable del programa de Persones Sense Llar de Càritas Espanyola. Una aposta que Santos assegura que ha de servir per modificar aquestes situacions, però també des de l’esperança i la convicció que "és imprescindible continuar treballant perquè totes les persones puguin accedir als seus drets i siguin incloses en la vida social i comunitària”.

L’any 2021 Càritas va atendre 37.207 persones sense llar en situació de carrer en els 420 centres i recursos amb els quals compta la Confederació per pal·liar les greus conseqüències de la vulneració del dret a un habitatge digne i adequat.

La meitat de les persones acompanyades van ser acollides en pisos d’estada temporal (15%); centres d’acollida amb assistència integral les 24 hores (13,1%); albergs i residències d’urgència (10,8%), apartaments d’inclusió social d’estada indefinida (9,5%) o cases per a dones soles o amb fills (5,7%). La resta van rebre atenció en un altre tipus de programes i acostament de carrer. En total, la Confederació va gestionar 3.985 places, de les quals cinc de cada 10 van ser de tipus habitacional i gairebé 4 de cada deu van correspondre a centres de dia.

En els recursos habitacionals les persones ateses van rebre acompanyament, informació i orientació, alimentació, atenció administrativa (tràmits), servei d’higiene, rober, bugaderia, orientació laboral, activitats culturals, accés a internet, etc.

Les dades oficials de l’INE del 2012 i l’extrapolació dels principals recomptes nocturns duts a terme a les grans ciutats apunten que 33.275 persones viuen al carrer o en allotjaments temporals per falta d’habitatge. No obstant això, d’acord amb les dades internes recollides per la nostra intervenció i acompanyament, la xarxa de Càritas va atendre el 2021 37.207 persones en aquesta situació.

Una de cada cinc famílies, en exclusió residencial

A més d’acompanyar les persones que pateixen el sensellarisme, Càritas porta temps treballant perquè no es discrimini les persones més vulnerables en el seu dret a comptar amb un habitatge digne. En les seues propostes polítiques per a la II Estratègia Nacional Integral per a persones sense llar 2022-30, la nostra organització insisteix en la necessitat d’abordar “com més prompte millor -per part de l’Administració, també l’Estatal- la inexistència d’un parc públic d’habitatge social/d’emergència per a persones i famílies en situació de sense sostre i sense habitatge a l’Estat espanyol”.

El sensellarisme és problema social que no només aglutina les persones en situació de carrer. Per això, el nombre de persones afectades per aquesta realitat varia en funció del grau d’exclusió residencial que es prengui en compte. D’acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: en situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegura o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d’allotjament en allotjament són la cara més coneguda d’aquest fenomen. No obstant això, les persones que viuen en xàfecs, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del sensellarisme.

Segons el 'VIII Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya', presentat a inicis d’any, una de cada cinc famílies al nostre país pateix exclusió residencial, és a dir, que tenen greus dificultats amb relació a l’accés i al manteniment de l’habitatge. En el cas de les llars en pobresa severa, aquest percentatge augmenta fins al 69%.

“Apostem perquè, en un futur pròxim, les persones i famílies sense llar acompanyades per Càritas puguin tenir accés, gaudir i veure garantit el seu dret humà a un habitatge adequat”, assenyala María Santos, responsable del programa de Persones Sense Llar de Càritas Espanyola.