Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) “No hem fet els deures com a societat”. Segons Càritas Catalunya cal seguir treballant per la plena integració de les persones i per una societat cohesionada. Les dades la Memòria 2018, presentada aquest dimecres a Barcelona, parlen d’un augment de les desigualtats paral·lel al creixement econòmic. Baixen les persones beneficiàries, però augmenten les que necessiten una atenció intensiva. 

L’any 2018 es van beneficiar de l’acció social de Càritas amb seu a Catalunya 220.631 persones. El perfil d’aquest col·lectiu es manté similar al d’anys anteriors: la majoria són dones –56%–, en edats compreses entre els 30 i els 64 anys i amb fills a càrrec. Amb tot, ha augmentat més de deu punts percentuals el perfil de persones soles –un 33%–. Segons ha apuntat Conxa Marquès, de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya, aquesta dada “reflecteix l’augment de persones sense llar i l’augment de persones migrants que arriben a Catalunya”.

L'informe Foessa ja mostrava un milió i mig de persones a Catalunya en situació d'exclusió social. I la Memòria 2018 de Càritas Catalunya apunta també el risc de cronificació. “Són números que en una situació de recuperació econòmica ens preocupen”, ha dit Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya. Com a factors d’exclusió ha apuntat la precarització del treball –persones, per exemple, que no troben una jornada completa, o que encadenen contractes de dos o tres dies–, la manca d’un habitatge digne o segur i la insuficiència de recursos –una de cada quatre persones està obligada a reduir despeses en subministraments–. Aquest marc vital impacta negativament en la salut: “La precarietat provoca mala salut i la salut provoca exclusió”, ha explicat Roig. Segons Foessa, 780.000 persones a Catalunya han deixat tractaments mèdics per reduir despeses.

Comunitat per pal·liar l’exclusió

Aquest escenari es produeix, segons Càritas Catalunya, per una “societat desvinculada”. “Necessitem revincular-nos els uns amb els altres”, ha dit Anna Roig. I ha recordat que les Càritas parroquials i diocesanes estan “compromesos en la construcció de la comunitat”. 

En la mateixa línia s’ha expressat el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, “Càritas continua essent al costat dels pobres, dels que necessiten suport i companyia”. Segons Roig, és aquesta “la imatge del que l’Església ha fet sempre, des de fa 2.000 anys”. El president de Càritas Catalunya ha subratllat també el paper dels donants, dels que es preocupen per la situació dels altres. “Són persones amb generositat demostrada al llarg dels anys” i els possibiliten sostenir l’ajuda.

Segons el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, les dades no sempre mostren la feina diària de les Càritas parroquials en barris i pobles. Ha destacat així el treball invisible de les associacions que treballen pels altres. El responsable de la pastoral social de la Conferència Episcopal Tarraconense i bisbe delegat d’aquest òrgan a Càritas Catalunya, ha fet referència a tanta gent d’Església que acull les persones més vulnerables: “Això mostra la riquesa humana i el cor de la nostra societat”, ha reafirmat.

Omella ha demanat “reaccionar” davant la polarització social que apuntava l’informe Foessa. I fer-ho també en els casos en què les persones no se’n surten amb els propis recursos: “No pot ser, no es pot cronificar la pobresa”, ha subratllat. I ha defensat que “cada ésser humà compta”. En el cas de les persones migrants ha recordat que cadascun dels nouvinguts “és un ésser humà, un germà nostre, que necessita l'acollida, que té un nom i una història”.

Quan l’exclusió severa es consolida

Anna Roig ha insistit en la descripció d’una “societat polaritzada” i en la consolidació de “l’exclusió social severa”, que ja apuntava el darrer informe Foessa presentat el mes de juliol. I aquí posa l’alarma Càritas Catalunya: en temps de recuperació, les persones que viuen situacions precàries no se’n surten. De 2013 a 2018 l’exclusió social severa ha augmentat en tres punts a Catalunya, passant del 9,3 al 9,6% de la població.

L’exclusió social severa comporta, ha dit Roig, un procés de pèrdua d’integració i de participació. La persona “deixa de participar a causa d’una manca de drets”. En paral·lel, la xarxa familiar s’ha debilitat i, segons Marquès, hi ha parelles que es trenquen en contextos de dificultat socioeconòmica. “El matalàs familiar s’ha reduït, té menys capacitat”, ha dit Roig en referència a la xarxa informal que durant la crisi va mantenir moltes persones.

En aquest sentit, Roig ha recordat que fa temps que Càritas ha ampliat el concepte de pobresa per parlar d’exclusió social. Per pal·liar aquesta situació, demanen estabilitat pressupostària en les partides socials a l’administració. I en concret, garantir un habitatge digne i l’accés a uns ingressos mínims amb la implementació de la renda garantida.

 

Càritas Catalunya 2018
Infogram