Càritas Barcelona: “Tenir una vida digna no hauria de ser una qüestió de sort”

Barcelona viu una aparent bonança econòmica que, segons l’últim informe FOESSA, no arriba a tothom. Les dades presentades aquest dimecres per Càritas Barcelona dibuixen una societat fràgil, “a la corda fluixa”, en què cada cop més persones viuen al límit i poden caure en l’exclusió social davant qualsevol imprevist. L’habitatge s’ha consolidat com el principal factor de desigualtat i el lloguer, lluny de ser una solució, s’ha convertit en una autèntica trampa de pobresa.

L’estudi, basat en l’Enquesta EINSFOESSA realitzada durant el 2024 a 602 llars i 1.519 persones de la diòcesi de Barcelona, assenyala que prop del 17% de la població —més de 450.000 persones— viu en situació d’exclusió social. Tot i que la intensitat de l’exclusió s’ha reduït lleugerament respecte al 2018, augmenten les situacions d’integració precària: el 37,3% de la població es manté en una situació inestable pel que fa a l’habitatge, la feina o la salut.

L’habitatge, epicentre de la desigualtat

Segons Càritas, el 26,6% de la població de la diòcesi pateix dificultats relacionades amb l’habitatge, una realitat que afecta més de 225.000 llars i 730.000 persones. “Més del 15% de la població cau en pobresa severa després d’assumir la despesa de l’habitatge”, ha advertit Amèlia de Juan, cap de l’Àrea Social, Anàlisi i Incidència de Càritas Barcelona. La diferència entre viure de lloguer o en propietat és clau: el risc de pobresa entre les persones que viuen de lloguer gairebé triplica el de les que tenen habitatge en propietat.

Aquesta pressió econòmica obliga moltes famílies a compartir pis. El 13,5% de la població viu en situacions d’amuntegament greu, i en nou de cada deu d’aquestes llars hi viuen infants o adolescents. “Un infant que creix en aquestes condicions difícilment té els seus drets garantits”, ha alertat De Juan.

Infància castigada per la precarietat

La infància és un dels col·lectius més perjudicats per aquest context. Un de cada quatre menors d’edat (26,9%) es troba en situació d’exclusió social a la diòcesi de Barcelona. El risc es dispara en les llars monoparentals, majoritàriament encapçalades per dones, on l’exclusió arriba al 33%, quatre vegades i mitja més que en les llars sense fills.

“Tenir fills no hauria de ser un factor de risc d’exclusió social”, ha subratllat De Juan, que ha destacat que la capacitat d’estalvi de les famílies s’ha convertit en una “missió impossible”. Cada euro compta i moltes llars es veuen obligades a prioritzar entre pagar el lloguer o cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació.

Treballar ja no protegeix de la pobresa

L’informe també desmunta un dels grans mites del sistema: tenir feina ja no garanteix una vida digna. El 57,5% de les persones en situació d’exclusió social viuen en llars on almenys una persona treballa. La precarietat laboral, especialment al sector serveis, s’ha convertit en la nova normalitat i afecta especialment joves i persones migrades, que continuen registrant taxes d’atur més elevades.

“Treballar ja no salva de l’exclusió”, ha afirmat Amèlia de Juan. El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, ha afegit que “el mercat no serveix per garantir ingressos suficients per tenir una vida digna”. Tot i la millora de les dades globals d’ocupació, un terç de la població viu en risc de caure en l’exclusió en funció de la conjuntura econòmica.

“No fallen les persones, falla el sistema”

Malgrat aquest escenari, l’informe també revela un ampli suport social a les polítiques del benestar. El 64,9% de la població considera que les administracions haurien de destinar més recursos als serveis socials, i gairebé el 60% estaria disposada a pagar més impostos a canvi de més serveis i prestacions. Vuit de cada deu persones creuen que qui rep ajudes socials les necessita realment.

“No fallen les persones, falla el sistema”, ha remarcat Sala, que ha defensat que tenir una vida digna “no hauria de dependre de la sort ni de la resistència individual, sinó de la garantia de drets”.

Els testimonis de persones ateses per Càritas posen rostre a les dades. “Càritas em va ajudar a saber que no estava sola i a tirar endavant”, explica la Nadia, mare de la Martina. La Roxana ho resumeix així: “Amb Càritas em sento més protegida i recolzada. Si no tens suport, t’enfonses”.

Una crida a no normalitzar la fragilitat

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana, ha advertit que aquesta fragilitat social no es pot normalitzar. “El naixement de Jesús ens parla de la fragilitat com a origen de la fe cristiana i de l’Església”, ha recordat, fent una crida a posar les persones més vulnerables al centre de les polítiques públiques. Inspirant-se en el papa Francesc, Omella ha reivindicat els verbs “acollir, protegir, acompanyar i integrar” com a responsabilitat col·lectiva.

Amb la campanya de Nadal, sota el lema “Fem que una vida digna no sigui una qüestió de sort”, Càritas apel·la a la solidaritat ciutadana. “Quan col·laborem amb Càritas, encenem una llum concreta que arriba allà on més falta fa”, ha conclòs Omella.