(CR/Càritas Barcelona) “A Barcelona hi ha un fet diferencial de la pobresa: tenir o no té habitatge”. Amb aquesta afirmació, Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, ha focalitzat en la dificultat en l’accés a l’habitatge com una de les causes principals de la pobresa. En la presentació anual de les dades de Càritas que s’ha fet aquest dijous, Busquets ha reclamat com a solució “incrementar el parc d’habitatge social”. Per això, “des de Càritas demanem un acord de totes les forces polítiques per tal que es comprometin a construir entre 1.500 o 2.000 habitatges anuals durant els propers deu anys”. Una proposta que “ha de quedar fora del debat polític” i que es complexi independentment de qui governi els propers anys. Una mesura que hauria de servir per passar de l’actual parc públic d’habitatge d’un 2% al 15% que tenen de mitjana els països europeus.
La demanda de més habitatge públic no és nova, però Busquets ha posat l’accent en “la oportunitat que es va perdre” quan la Sareb va assumir la titularitat pública de milers de pisos que tenien els bancs quan van ser rescatats per l’Estat. Aquests habitatges “no es van destinar a les polítiques socials” i ara estan tornat al mercat. “Polítiques públiques d’habitatge no és fer 300 pisos cada any, si es que es fan”.
Segons Càritas, aquest és un exemple de com no s’ha afrontat el problema de l’habitatge amb polítiques públiques. Mentre, “avui els desnonaments continuen”. Càritas fa front aquest realitat tenint com a prioritat que cap família quedi al carrer. Actualment tenen més 335 en lloguer social, però amb la pujada de preus i la tornada a mans privades dels pisos dels bancs, temem que els propers mesos no podran renovar els convenis de cessió d’habitatge que vagin vencent.
“Anar al carrer és una situació de violència”, ha conclòs Busquets de demanar un pacte de totes les forces polítiques en aquest tema.
La precarietat com a forma de vida
“La precarietat s’ha instal·lat com a forma de vida per a moltes persones”. Així ha resumit Busquets les dades anuals de Càritas. Constaten que la crisi econòmica ha estat més profunda i més prolongada que les anteriors, i que ha colpejat amb força contra les persones més vulnerables, fent augmentar la desigualtat.
Segons el director de Càritas Diocesana de Barcelona, les persones en risc d’exclusió es troben en una situació més complicada que abans de la crisi, i això succeeix perquè tenir una feina ja no garanteix unes condicions de vida dignes (el 12% dels treballadors catalans són pobres), el sistema educatiu no aconsegueix reduir les diferències familiars que venen donades (la pobresa es multiplica per dos entre aquelles persones amb pares que no han finalitzat cap etapa educativa) i les polítiques de protecció són insuficients. Busquets ha remarcat que no podem conformar-nos amb la situació que pateixen les persones més vulnerables, i que cal seguir treballant pel dret de totes les persones a tenir una vida digna.
La crisi ha multiplicat el nombre d’usuaris de Càritas
La responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Miriam Feu, explicat l’acció social de Càritas durant l’any 2017. Ha destacat que durant el 2017 s’han atès 22.635 persones, un 1% més respecte al 2016.
La responsable d’anàlisi social ha indicat que el nombre de persones i llars ateses per Càritas s’ha multiplicat per 2,3 des de l’inici de la crisi (9.692 persones ateses el 2007 vs. 22.635 al 2017), i que l’atenció que reben és cada vegada més intensa (s’han destinat més de 2,8 milions d’euros en ajudes econòmiques directes, un 10% més que l’any 2016 i els serveis prestats s’han multiplicat per quatre).
“La precarietat laboral és una problemàtica que ens trobem en gairebé totes les persones que acompanyem” ha advertit Feu, tot destacant que el 77% de les persones ateses en edat laboral estan a l’atur i que el 17% té una feina precària que no els hi permet arribar a final de mes. Respecte a la composició de les famílies ateses, al 44% de les llars hi ha infants, i el 17% de les llars són monomarentals. “Com més temps estigui una família en situació de vulnerabilitat, més gran és risc que els fills d’aquesta família visquin situacions d’exclusió en el futur”, ha afegit.
El 53% de les llars ateses no compta amb un habitatge digne
Feu també ha insistit en el problema de l’habitatge. L’informe de Càritas mostra com totes les persones ateses per l’entitat tenen una problemàtica comuna: la dificultat per accedir o per mantenir un habitatge adequat. El 53% de les llars ateses no compta amb un habitatge digne (s’agrupen en aquest concepte famílies i llars unipersonals que viuen en situació de sense sostre, acollides amb familiars o amics, en entitats socials, les que viuen de relloguer, i aquelles que ocupen un habitatge), xifra que ha augmentat de més de cinc punts percentuals en només un any. Un 25% de les llars ateses viuen en habitacions de relloguer, i creixen un 36% les que es troben sense habitatge. A més, Càritas ha destinat més d’1,3 milions d’euros (el 47% del pressupost destinat a ajudes econòmiques) a despeses relacionades amb la llar.
Tot i la delicada situació que viuen moltes de les famílies, Feu ha destacat que gràcies a l’acció de Càritas gairebé 5.000 persones han participat en algun dels més de 400 cursos de formació, que 1.189 persones han trobat feina durant el 2017, que més de 2.000 nens i nenes han gaudit de projectes adreçats a infància i que s’ha evitat que 3.629 persones es quedin al carrer per mitjà d’ajuts econòmics, mediació i 1.351 places destinades a habitatge (335 pisos unifamiliars, 31 centres residencials i 25 pisos compartits).
A més de l’increment del parc d’habitatge públic, l’entitat posa deures a l’administració i demana treball decent i polítiques d’ocupació destinades als col·lectius més vulnerables, una implementació adequada de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i que sigui complementària amb els salaris baixos, que es desvinculi el treball de la residència legal per tal que les persones en situació administrativa irregular puguin accedir a feines en el mercat formal
Omella: “No podem conformar-nos”
Per cloure la roda de premsa, el cardenal arquebisbe i president de Càritas Diocesana de Barcelona, Joan Josep Omella, ha volgut llançar un missatge d’esperança, tot demanant a la societat que tingui els ulls i el cor obert cap aquells que més pateixen. “Volem que les parròquies, comunitats i entitats eclesials esdevinguin encara més un espai d’acollida i d’esperança”, ha afegit. També ha volgut remarcar que cal que tots siguem agents de transformació social, i que cal anar a contracorrent i apostar per tot allò que serveixi per millorar el desenvolupament humà integral. “Com a societat, no podem conformar-nos. Cal que treballem en comunitat per garantir que tota persona pugui desenvolupar el seu projecte vital amb dignitat”, ha conclòs el cardenal.
En la roda de premsa s’ha presentat també diversos testimonis que mostren amb noms i cares la realitat de viure sense recursos i l’ajut que ofereix Càritas.
Isidro i Esther
L’Isidro era fuster i l’Esther es dedicava a l’Hosteleria. Durant la crisi econòmica, l’Esther i l’Isidro gestionaven un restaurant. Al cap d’un temps, els números no sortien, i finalment van decidir tancar el negoci. Per pagar un deute elevat, van decidir vendre’s el pis i es van veure abocats a dormir al carrer. Van estar uns mesos dormint en caixers o fins i tot a la platja, i davant la negativa de l’Ajuntament per prestar-los ajuda, van decidir recórrer a Càritas. Des d’aquell moment, la seva vida ha anat millorant gradualment. Actualment compten amb un sostre on dormir i l’Isidro té un contracte de sis mesos a la Fundació Formació i Treball com a fuster. En paral·lel, l’Ester està buscant feina a Feina amb Cor, amb l’esperança de reflotar la seva vida i tornar a viure amb tranquil·litat.
Sara Corte
La Sara és mare d’un fill adolescent i d’una nena de dos anys i mig. El Nadal passat va separar-se i aquest fet va suposar-li afrontar la criança dels seus fills sola. Aquesta situació va provocar que el món li caigués a sobre, i en aquesta tessitura va decidir demanar ajuda a Càritas. La Sara tenia problemes per pagar el lloguer, i malgrat que participava en cursos de formació, només trobava feines d’hores i temporals. Ara està més tranquil·la, ja que se li dóna suport en la criança dels fills des del Paidós, s’està formant a Sant Joan de Déu per cuidar a persones grans i rep ajuda en aquelles despeses que no pot afrontar. La Sara és positiva, diu que la seva vida millorarà i que les mares soles han de demanar ajuda quan no pugui arribar a tot.
Delmis Amaya
La Delmis és d’Hondures, i fa dos anys que viu aquí. La situació econòmica del seu país va fer que es decidís a venir cap a Barcelona. Deixant al seu marit i a una filla de sis anys, la Delmis es va trobar sola a Barcelona, i només comptava amb l’ajuda de la seva germana. A més d’aquesta situació, la Delmis no sabia que estava embarassada, cosa que va agreujar la seva situació de vulnerabilitat. Gràcies a l’acompanyament de Càritas, la Delmis ha participat en un centre maternoinfantil per tenir cura del seu fill de setze mesos, compta amb ajuda per pagar l’habitació on viu i iniciarà un curs de formació laboral per tenir una feina digna, ja que actualment només treballa nou hores a la setmana.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.