Càritas Barcelona: “Necessitem un canvi de model social”

(Glòria Barrete –CR) El 13 de març de 2020 la pandèmia de la Covid-19 obligava al confinament domiciliari i al tancament de tots aquells centres que no eren essencials. En pocs dies Càritas Barcelona va notar l’increment exponencial de trucades de milers de persones que necessitaven ajuda per cobrir les necessitats bàsiques. Què podien fer amb les seves seus tancades? Van decidir obrir un call center per poder atendre totes les trucades i fer-ho des de casa. Una resposta d’urgència que se suma a les moltes que l’entitat eclesial continua oferint un any més tard. Així ho han explicat aquest dimecres al migdia a Blanquerna en el Webinar L’acció de Càritas sobre l’impacte de la COVID-19. Una xerrada que de sensibilització emmarcada en el projecte ‘Universitats amb Cor’ de Càritas Barcelona i organitzada també amb el suport d’Acció Solidària i Pastoral Blanquerna.

Marta Plujà i Calderon, tècnica de campanyes i sensibilització de l'àrea de Comunicació i Relacions Institucionals de Càritas, ha explicat que l’any 2019 atenien unes 30 mil persones, que equivalen a unes 16 mil llars, on la majoria de famílies eren monomarentals, i on més de la meitat vivia sense una llar digna i segura. “Ens trobem ara en un punt mig en què ha passat una primera onada, que ens arrossega des del 2018, i ara estem a punt de ser engolits per una segona onada, la de la Covid”, ha expressat Plujà. “Ens ve a sobre un tsunami”, ha reconegut, i cal amoinar-se, afirma, “pels estralls que aquest tsunami fa i sobretot farà”.

A Càritas preocupa i molt el tema de l’habitatge, la feina i la situació que pateixen els infants. Treballen per evitar la pobresa intergeneracional i creuen que “sense una llar el desenvolupament humà no és complet”. Per fer-ho, l’any 2019 comptaven amb un pressupost anual de 24 milions d’euros, provinents la majoria de fons privats, que inclou socis, donants, petits dadors i empreses o fundacions. “Enguany hem augmentat el pressupost d’ajudes, s’han mantingut les donacions i en alguns casos inclús s’ha augmentat la solidaritat econòmica”.

L’entitat, que al llarg del 2020 ha presentat dos informes sobre l’impacte de la Covid en els més vulnerables, està redactant ja el tercer informe, que remarca alguns increments i problemàtiques. El que sí saben ja és que la Covid ha augmentat la precarietat laboral, les pitjors condicions dels habitatge, la feble protecció social, i ha fet més gran l’esquerda digital.

Tots aquests augments han comportat, en molts casos, una repercussió en la salut, tant física com mental. El 53% de les persones que atenia Càritas abans de la pandèmia no tenia una feina, i el 17% comptava amb una ocupació informal, és a dir treballava en el mercat negre.“Ara mateix el 21,2% de les llars de la diòcesi de Barcelona, unes 17.500 persones estan en pobresa severa”. Un lleuger descens però que continua sent una xifra escandalosa ja que representa un 8% de la diòcesi qui no tenia ingressos. Al mes de febrer la xifra va augmentar fins que al febrer va passar al 20%.

I és que des de Càritas continuen reivindicant que “necessitem un canvi de model social”. Amb la pandèmia, expliquen, el món s’ha adonat del valor de la cura. “No cal inventar la sopa d’all, ja hi ha moltes propostes per aplanar el camí de la pobresa”. Demanen l’aplicació de la Carta social europea. Elaborada l’any 1961 i encara no ratificada per l’Estat Espanyol. I del pilar europeu dels drets socials. Un acord marc aprovat l’any 2017 per implantar els drets socials en els estats membres i que pretén marcar les línies socials a nivell europeu. Dues eines que tindrien repercussió pràctica a la vida amb un treball decent, una vida digna, un habitatge digne, viure en societat, “poder menjar més peix i carn, o fer vacances”, afirma Plujà, o tenir dret “a l’energia”.

Demanen “viure i no sobreviure”. I és que, recorden, “abans de la pandèmia aquest drama social ja passava”. També ha posat sobre la taula que estan proliferant les xarxes de suport informals perquè, explica, “les que han fallat són les xarxes reglades que el primer dia de confinament van tancar”.

La Noèlia Muñoz, responsable del voluntariat a Càritas Barcelona, ha remarcat que fa un any de l’inici del confinament i que avui aquestes demandes “no són caritat sinó drets”. Cal preguntar-se, afirma, per quin model de futur voldríem construir, i així actuar en conseqüència. “Si no ho fem nosaltres, ningú ho farà”. Reconeixen que cal incidència política per afrontar canvis socials però sense perdre de vista “que les necessitats són ara i aquí”.