Càritas Barcelona mostra "la realitat que no es veu"

(Càritas Diocesana de Barcelona) “FOESSA és la nostra consciència, és la veu que ens diu que les coses no van bé”. Així ha començat la seva intervenció Joan Josep Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona. Omella ha sigut l’encarregat de donar la benvinguda als 200 assistents de la jornada FOESSA “La realitat que no veus”, afirmant que l’informe FOESSA és una eina per desvelar la realitat. “Hem de posar-nos les ulleres de la realitat, i observarem que vivim en una societat cada vegada més individualista i aïllada”, ha advertit el cardenal.

Omella ha recordat que no es pot viure d’esquena a la realitat, i que hi ha un perill real de caure en la globalització de la indiferència. L’arquebisbe de Barcelona ha demanat a les administracions treballar de manera conjunta, recordant que cal fer camí plegats i en favor de la mateixa causa.

Per la seva banda, Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha sumat a la petició d’Omella, fent una crida a treballar conjuntament per canviar una realitat que no és justa i que no agrada, però sense oblidar que els principals interpel·lats en aquesta tasca són les administracions públiques.

Finalment, Francesc Iglesies, secretari d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya ha recordat que la recuperació encara no ha arribat a les persones més vulnerables de la societat, i que factors com la feina ja no són suficients per sortir de la pobresa. “L’exclusió va més enllà de la pobresa material. Problemes com l’aïllament o la solitud són fenòmens que es van agreujant, i cal conjurar-nos per lluitar contra la cronificació de la pobresa”.

L’exclusió social a Espanya, Catalunya i Barcelona

Seguidament, Raül Flores, cap d’estudis de Cáritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundación FOESSA ha estat el responsable de desgranar les principals idees de l’informe FOESSA.

Flores ha volgut començar la seva intervenció dient que no hi ha una única pobresa, sinó que hi ha diferents pobreses. “La pobresa no és només econòmica, sinó que la solitud o la manca de relacions familiars també són sinònim de pobresa”, ha explicat.

El Cap d’estudis de Cáritas Espanyola ha destacat que hi ha certs col·lectius que pateixen amb més intensitat la pobresa, i ha volgut destacar la situació de les dones. “Una dona ha de treballar 1,5 hores més al dia per guanyar el mateix que un home. Si aquesta dona és immigrant, necessitarà 2 hores”, ha advertit.

D’altra banda, ha volgut posar la mirada en les persones grans, que en la majoria de casos són les més invisibilitzades. En aquest sentit, ha indicat que a la diòcesi de Barcelona, un 40% de les persones que pateixen problemàtiques de mobilitat són cuidades per persones de la seva família i que un 30% no tenen cap mena de suport familiar ni de l’administració.

Seguidament Miriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona ha volgut exposar algunes de les dades que presenta la diòcesi de Barcelona, tot recordant que 1 de cada 4 persones (646.000 persones) es troba en situació d’exclusió social.

“Barcelona se situa per sobre de la mitjana catalana i espanyola en nivells d’exclusió social, i les dificultats per accedir a un habitatge, la precarietat laboral o l’acollida de persones migrants tenen una major incidència en els municipis de la diòcesi de Barcelona”, ha apuntat Feu.

La responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona ha advertit que 1 de cada 3 persones (prop d’un milió de persones) tenen dificultats per accedir o mantenir un habitatge digne, que un 4% de la població (100.000 persones) viu en llars sense una alimentació bàsica i que el 13% de la població (352.000 persones) han deixat de comprar medicaments i seguir tractaments per problemes econòmics.

Afrontar noves realitats d’exclusió amb les mateixes polítiques

Seguidament, el periodista i director de Betevé Sergi Vicente ha estat l’encarregat de moderar una taula rodona on han participat diversos autors de l’informe FOESSA.

En primer lloc ha intervingut, Manuel Aguilar, professor de la Universitat de Barcelona. Aguilar ha volgut aprofundir en la idea que l’ocupació ja no és el nucli central de les polítiques socials, i que el model econòmic i social on només un dels progenitors de la família treballava ha desaparegut. “Vivim en una societat on hi ha canvis constants. Canviem constantment de domicili, tenim diverses feines al llarg de la vida i potser també canviem de parella. Cal que el model d’acció social pugui adaptar-se a tots aquests canvis”, ha dit.

Seguidament, Marga León, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona s’ha sumat a la diagnosi del professor Aguilar, afirmant que l’estat del benestar ja no s’adequa a les necessitats socials actuals. León s’ha preguntat si hi ha solucions polítiques a l’exclusió social i també ha denunciat que ningú representa els interessos dels més vulnerables. “Hi ha interessos contraposats entre les noves classes mitjanes i els col·lectius més vulnerables. Les persones més vulnerables no voten en la majoria de casos, i això fa que quedin oblidats en el disseny de les polítiques públiques”.

Ricard Gomà, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha demanat avançar cap a

un sistema de fraternitat i comunitat, que propugni espais de relació i diàleg.

“Sense una vivència compartida, els valors redistributius queden molt afeblits”, ha indicat. Així mateix, ha afirmat que l’habitatge ha estat la dimensió absent en la construcció de l’estat del benestar, i que és necessari augmentar el parc d’habitatge de lloguer assequible i regular el preu de lloguer que estableixen els gestors privats.

Per la seva banda, Teresa Montagut, professora de la Universitat de Barcelona, ha demanat una transformació de l’estat del benestar per salvar-lo i ha advertit que si una persona no té les necessitats bàsiques cobertes, és molt difícil que pugui vincular-se a una comunitat i participar en els espais relacionals que pot oferir una ciutat com Barcelona.

Finalment, Mercè Darnell, responsable del programa de Necessitats bàsiques de Càritas Barcelona ha demanat canviar la mirada cap als més vulnerables. “No podem veure a les persones en risc d’exclusió social com a diferents de nosaltres. Hem de superar la desconfiança i erradicar la por cap al pobre”, ha dit. Darnell ha explicat que l’ésser humà és fràgil, i que tots podem caure en algun moment. “Si seguim pensant que els pobres ho són perquè no treballen prou, perquè no estan motivats, o perquè no saben gestionar la seva vida, és impossible tenir a una societat que pugui entendre la importància d’ajudes socials com és la renda garantida de ciutadania”, ha advertit Darnell.

Per cloure la jornada, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha afirmat que Càritas vol posicionar-se al costat de les persones més vulnerables, posantse a la seva pell, entenent què estan vivint i coneixent què esperen del seu futur immediat. “La realitat que nosaltres veiem mostra com el model socioeconòmic està deixant a persones, famílies i menors enrere, i lluny de revertir la situació, l’estem naturalitzant”.

Per copsar millor aquesta realitat, Busquets ha explicat el sentit del nou observatori de la realitat social de Càritas Barcelona, indicant que és una eina on trobar indicadors interactius de l’Informe Foessa, així com dades de Barcelona, Catalunya i Espanya relacionades amb la precarietat laboral i l’exclusió residencial, entre d’altres. “L’observatori no parteix d’una curiositat intel·lectual, sinó que és una eina per entendre millor les situacions d’exclusió de totes aquelles persones que acollim i acompanyem des de Càritas”.

Busquets ha finalitzat dient que cal la complicitat de tots els actors per desvelar la realitat, i ha agraït al món acadèmic la seva col·laboració per fer-ho possible. “Si aconseguim que la realitat que veiem s’ajusti a la verdadera, haurem fet la primera passa per construir una societat més justa i fraterna”, ha conclòs.

Viure l’exclusió social en primera persona

Durant la jornada, Càritas Diocesana de Barcelona ha posat a disposició dels assistents tres ulleres de realitat virtual. En cadascuna d’elles, els participants han pogut copsar com és viure una situació d’exclusió social en primera persona. Per mitjà d’aquest exercici, Càritas ha volgut apropar les sensacions i problemàtiques que diàriament pateixen moltes de les persones que l’entitat acull i acompanya, però que en la majoria d’ocasions no són visibles en el dia a dia de la ciutadania.