(Glòria Barrete –CR) Habitatges precaris, bretxa digital, augment dels problemes psicoemocionals, pèrdua de feina, atur de llarga durada, noves problemàtiques socials, prestacions insuficients o que no arriben, solitud, manca de xarxes de suport, cobertura de necessitats bàsiques. Són conceptes que comencen a ser malauradament un clàssic en les rodes de premsa de Càritas i que evidencien una cronificació de la problemàtica social que necessita noves inventives i nous projectes. Aquest dijous Càritas Barcelona ha presentat la memòria de l’any 2020. Un any marcat per la pandèmia de la Covid-19 que ha fet aflorar noves problemàtiques i noves vulnerabilitats.
Com a context, el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, ha afirmat que hem viscut una forta caiguda del PIB de l’Estat Espanyol, “la caiguda més forta des del final de la guerra civil”, i acompanyada de l’impacte que aquest fet ha tingut sobre el mercat laboral. “L’atur va augmentar a Catalunya en 55.800 persones, i les llars sense ingressos a Catalunya van fregar les cent mil”, el que suposa un augment del 14%.
La Covid-19 ha afectat de ple. Es partia d’una situació fràgil, d’una protecció social insuficient. Actualment, ha explicat Busquets, “només un 8% de les llars ateses per Càritas Barcelona reben una prestació mínima”, exemple, recorda, que remarca “el caracter estructural que té el dèficit de les polítiques socials”. I tot i que des de Càritas comencen a albirar un lleuger creixement de les concessions de la renda garantida, aquesta prestació només arriba “a una de cada quatre persones en situació de pobresa severa”.
Noves problemàtiques
L’any 2020 Càritas Barcelona va atendre 16.249 llars. S’han duplicat, expliquen, les llars ateses en els serveis de primera resposta. I una dada preocupant, el 47% de les llars que han atès eren noves. S’han triplicat les ajudes econòmiques per aliments, i han duplicat les de relloguer. I és que el 26% de les llars ateses per Càritas Barcelona viuen sense cap ingrés.
Una crisi multidimensional a escala global, afirma Míriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència a Càritas Barcelona, que s’ha traduït a l’entitat d’Església en donar resposta a sis problemàtiques socials aquest 2020. Problemàtiques que no són noves, però que sí ho són “en magnitud i intensitat”.
Hi ha també un canvi en el perfil de les persones ateses. Des del 2015 i fins al 2019, les persones ateses en situació irregular era constant. Amb la pandèmia s’ha truncat aquesta tendència, tot i que encara representa un 46%. Les persones de nacionalitat espanyola representen ara el 54% dels atesos. L’any 2020 també ha comportat un estancament dels usuaris sols. “Les famílies amb fills ateses han anat en augment”. Atenen més dones que homes, i destaca el col·lectiu joves que ja representa un 20%, dels quals el 8% corresponen a joves sense referents al territori. “Ens ha obligat a crear nous projectes, com el programa Llankay, un programa laboral per a joves”.
Feu també ha expressat les sis problemàtiques que han detectat i amb les quals treballa Càritas Barcelona. Una d’elles, la precarietat laboral. “Acompanyem en la inserció on s’han aconseguit 595 llocs de treball amb contracte, i 600 persones ocupades dins l’economia informal.
Un altre problema social nou és el de la bretxa digital. “Prop de la meitat de les persones que atenem es troben en apagada digital”. Càritas Barcelona ha hagut de facilitar accés a dispositius, fer el pagament de dades per connexió, l’habilitació d’espais a les parròquies i locals, i oferir formació digital.
La tercera problemàtica que Feu ha subratllat és la manca d’habitatge digne. “El 67% de les persones ateses no tenen un habitatge digne”, la xifra més elevada en els darrers anys”. Càritas explica que un 39% de les famílies ateses viu directament en habitacions de relloguer, superant aquest percentatge ja a les que viuen en propietat o lloguer. Càritas Barcelona durant el 2020 ha pagat ajudes econòmiques per relloguer, ha ofert recursos residencials, i un servei de mediació i acompanyament en drets. “Som una gota en l’oceà, necessitem polítiques públiques de l’habitatge”, ha reclamat Míriam Feu.
També destaca l’empitjorament de la salut, física, però sobretot la psicoemocional de les persones. “Un 41% de les persones ateses han tingut un o més atacs d’ansietat, i més d’un miler de persones han rebut ajuda psicològica nostra”.
Remarquen també la manca de vincles i de relacions socials, junt amb l’aillament que pateixen les persones grans. “S’han creat nous projectes d’espais polivalents, d’espais d’humanització i acollida, i 10.659 nens i joves han participat dels nostres serveis”.
Càritas Barcelona fa especial esment també a les llars sense cap tipus d’ingrés. Davant d’això han reforçat el servei d’ajudes econòmiques, destinant 3,8 milions d’euros. També han ajudat a accedir a les prestacions a les quals tenen dret els usuaris. “Ja fa un any que es va crear un dispositiu d’acompanyament en què s’han assessorat més de 1.300 persones”. La gran majoria de sol·licituds, però, són denegades, estan en estudi o es troben en espera.
#siguemméspoble
I malgrat presentar l’informe de l’any 2020, Càritas Barcelona també ha expressat algunes tendències que continuen en aquest any 2021. Feu afirma que continuen augmentant les necessitats i ajudes econòmiques i la necessitat d’acompanyament en autonomia digital. “Ens cal pensar que entrem en una recuperació, tot i així parlem d’arribar a una situació precovid tot i que no era ni molt menys bona”.
I sota la campanya #siguemméspoble, Càritas Barcelona reconeix que ara “és el moment d’apostar per una economia social i solidària, per una societat que no divideixi ciutadans de primera i segona, que valori el paper de les cures de les persones, i que generi un nosaltres que no deixi ningú enrere”.
Com a propostes a l’administració pública, Càritas Barcelona demana també un pla de rescat estructural de lluita contra les causes que generen vulnerabilitat social. Salvador Busquets ha reconegut que “la solidaritat ciutadana ajuda molt però no pot afrontar problemes socials estructurals”. Des de l’entitat d’Església celebren la ratificació per part de l’Estat Espanyol de la carta social europea revisada, i la posada en marxa fa escassament quinze dies del portal segona oportunitat de la Generalitat.
Malgrat aquestes bones notícies, Càritas continua demanant que cal ampliar el parc d’habitatge social i equiparar-lo, almenys, a la mitjana europea. “Ara estem en un 2% i si tinguessim la mitjana europea estaríem en un 16%”. Cal també potenciar l’autonomia digital i d’alfabetització i continuar treballant per l’encaix de la renda garantida i l’ingrés mínim vital.
I és que segons el president de Càritas Barcelona i cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan-Josep Omella, “no podem deixar que ningú quedi als marges de la vida”. Omella ha llegit un refrany italià que diu que ‘si un petit home en el seu petit món fa una petita cosa, el món canvia’.
Aquesta és l’esperança de Càritas i de moltes entitats que treballen amb els febles, ha reconegut Omella. Vivim, ha afirmat, “un moment de crisi social i econòmica que ha posat de manifest la vulnerabilitat de la vida. Som tots germans, vinguin d’on vinguin”. Omella ha clos l’acte afirmant que, tal com diu el papa Francesc, “l’amor és civil i polític, engloba tota la societat”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.