Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Càritas Diocesana de Barcelona / CR)– “Aquesta crisi és pitjor”. És la conclusió de Càritas després d’haver de duplicar els ajuts en habitatge i triplicar el d’aliments des de l’inici de la crisi per la pandèmia. El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ho explicava així en la roda de premsa que l’entitat ha dut a terme de manera telemàtica aquest divendres per presentar la memòria de 2019 i explicar la resposta de Càritas Barcelona a crisi social i econòmica produïda arran de la COVID-19: “Constatem que aquesta crisi és molt més extensa i intensa que la de 2008. Absolutament tots els sectors econòmics s’han vist afectats, i hem de ser capaços d’arribar a acords polítics en matèria social per pal·liar-ne els efectes. No podem aplicar les mateixes receptes que l’any 2008”.

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, també ha participat en la presentació de les dades. Ha destacat que l’Església, des de sempre, treballa per ajudar als qui ho necessiten, i que en aquesta situació d’emergència, ha estat més activa que mai: “Les portes d’algunes esglésies estaven tancades però l’Església no ha estat tancada”.

També ha explicat que “dins l’arbre de l’Església, Càritas són les branques que donen ombra, menjar i esperança a moltes persones”. Per això ha agraït la col·laboració dels 7.387 socis i donants, els 2.705 voluntaris, i els professionals “que són les arrels d’aquest arbre”. En concret, s’ha mostrat molt satisfet de la resposta a la crida de nous voluntaris durant el confinament per suplir el voluntariat més gran en situació de risc. Han estat 340 nous voluntaris i se’n van oferir més d’un miler.

Com cada any coincidint amb el Corpus, aquest cap de setmana es farà la col·lecta extraordinària de totes les parròquies en favor de les Càritas de cada bisbat.

El cardenal Omella ha insistit en la necessitat d’acord i consens per sortir d’aquesta crisi: “El resultat sempre és més positiu quan treballem plegats”. I ha posat com a exemple l’esforç conjunt que es va fer a Europa després de la Segona Guerra Mundial per superar la devastació. En aquesta línia ha fet referència al recent document conjunt dels bisbes catalans sobre el futur de la indústria a Catalunya arran del tancament de la Nissan. “Ens preocupa el futur”, ha conclòs.

 

Les conseqüències del coronavirus

Salvador Busquets ha alertat que la COVID-19 ha suposat una frenada de l’economia sense precedents, acompanyada d’una forta caiguda de l’ocupació. Busquets ha indicat que la crisi provocada per la COVID-19 no és igual per tothom, i que les persones més vulnerables estan patint més les conseqüències, augmentant les desigualtats.

El director de Càritas Barcelona ha recordat que en el darrer informe FOESSA ja s’alertava que a Catalunya hi havia 1,5 milions de persones en situació d’exclusió social, i que si no hi ha una resposta clara i decidida per part de les administracions, és possible que una bona part del milió més de persones que es trobaven en situació de precarietat acabin caient en situació d’exclusió social. “La crisi de la COVID-19 ens deixa una realitat fragmentada. Les persones no només pateixen pèrdues econòmiques, laborals o materials, sinó que perden les possibilitats de sortir endavant”, ha indicat Busquets.

Càritas Diocesana de Barcelona ha hagut d’adaptar la seva acció social en poques setmanes, centrant-se en aquells programes de primera resposta a la COVID-19. Durant els dos mesos de confinament, l’entitat ha multiplicat x3 les ajudes econòmiques per aliments (311.657€) i x2 les destinades a garantir l’habitatge, sobretot pagant el relloguer d’habitacions (446.741€).

Busquets ha explicat que davant d’aquest augment “no hem hagut de dir que no a cap petició, però hi ha hagut moments que hem estat superats i hem hagut de coordinar la resposta amb altres entitats”, Per exemple, el serveis telefònic d’ajuda de Càritas va arribar a tenir 250 trucades en un dia. “La capil·laritat de les parròquies” és una de les singularitats de Càritas que han ajudat a respondre a les demandes. Els serveis de primera resposta a la COVID-19 de Càritas Barcelona han atès 10.710 persones entre abril i maig de 2020, gairebé el doble que el mateix període de l’any passat. I les Càritas Parroquials i Arxiprestals han atès 39.855 persones durant el mateix període.

“Més del 50% d’aquestes llars s’acosten per primera vegada a Càritas, o tornen després de no necessitar l’acompanyament de l’entitat des de fa anys. Són famílies que mai abans ens havien demanat ajuda, i que després d’esgotar els pocs estalvis que tenien i recórrer a familiars o amics, s’han vist en la necessitat de trucar a la nostra porta”, ha explicat Salvador Busquets.

 

“Venim d’una crisi social no resolta”

La cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Míriam Feu, ha detallat les dades de l’acció social de Càritas Barcelona durant el 2019, remarcant que ja veníem d’una crisi social no resolta. “La COVID-19 només ha agreujat la dèbil situació en què ja ens trobàvem”.

L’any 2019 encara estàvem lluny de superar la situació de crisi social, malgrat els sis anys de recuperació econòmica. Les llars ateses durant el 2019 van augmentar un 26% respecte a 2018, situant-se en 16.638 (32.729 persones). A més, les Càritas parroquials i arxiprestals van atendre 20.693 llars durant el 2019.

En habitatge, Feu ha recordat la complicada situació de la diòcesi, indicant que les famílies i persones soles ateses sense una llar digna (habitacions de relloguer, acollits amb familiars o amics, acollits en entitats socials, ocupant o sense habitatge) per Càritas Barcelona van passar del 59% (2018) al 66% (2019). Així mateix, en l’àmbit laboral van augmentar un 5% les persones ateses en situació d’atur o que treballaven en l’economia submergida, passant del 83% al 88%. Només un 9% de les persones ateses per Càritas Barcelona durant el 2019 tenia feina, però sempre precària (contractes de poques hores, sous baixos, elevada temporalitat o parcialitat involuntària).

Pel que fa a la memòria de 2019, Feu ha volgut concloure destacant l’augment exponencial de les persones en situació irregular ateses per Càritas Barcelona, passant d’un 34% (2018) a un 44% (2019) respecte del total de persones ateses. “La majoria d’aquestes persones fugen de situacions de conflicte en els seus països d’origen, principalment Hondures, Colòmbia, Perú i Veneçuela, i aquí s’han trobat una situació que no esperaven, truncant les seves expectatives de futur”, ha indicat la responsable d’anàlisi social i incidència.

 

Serveis oberts durant el confinament

Seguint amb l’explicació inicial del director de Càritas Barcelona, Feu ha volgut incidir en l’acció de Càritas Diocesana de Barcelona durant els mesos d’abril i maig. Feu ha explicat que la irrupció de la crisi sanitària de la COVID-19 ha implicat un canvi en l’acció de Càritas Diocesana de Barcelona, orientant-se a donar resposta a la situació d'emergència social. En aquests dos mesos, s'han reforçat els punts de distribució d'aliments en espècie i se n’han obert de nous per respondre a l’augment exponencial de la demanda (actualment n’hi ha 87 en actiu).

Així mateix, s'han reforçat els 7 menjadors socials on es lliuren pícnics. Feu ha detallat que la majoria d’aquests punts de distribució d’aliments funcionen gràcies a la col·laboració dels voluntaris, imprescindibles per donar resposta a una situació sense precedents. Des de l’inici de l’estat d’alarma, 340 voluntaris nous menors de 65 anys s'han sumat a la tasca social de Càritas Barcelona.

Per finalitzar la seva intervenció, Miriam Feu ha exposat algunes de les dades de l’estudi "Primer impacte de la crisi de la COVID-19 en les famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona". Aquesta enquesta realitzada entre el 18 i el 25 de maig amb la participació de 475 llars ateses per Càritas Diocesana de Barcelona mostra que 1 de cada 4 llars ateses no té ingressos, mentre que abans de la COVID-19 no arribaven a 1 de cada 10 llars ateses. Així mateix, un 41% de les persones han reduït la despesa en alimentació i un 24% de les llars ha deixat de comprar medicaments. Les persones amb algun tipus de contracte han vist reduïts els seus ingressos un 42% i els que treballen en l’economia informal un 73%. Finalment, 2 de cada 5 llars han admès que no poden fer front a les despeses d’habitatge.

 

Propostes a les administracions

El director de Càritas Diocesana de Barcelona ha remarcat que cal enfortir les polítiques públiques, fent valer el paper de les administracions com a garants dels drets humans bàsics fonamentals per a totes les persones. Per fer-ho, Càritas Diocesana de Barcelona ha fet les següents demandes a l’administració pública, entre d’altres:

-Garantia d’ingressos mínims: Cal treballar en l’encaix de l'Ingrés Mínim Vital i la Renda -----Garantida de Ciutadania, aprofitant aquesta nova prestació estatal per tal que la RGC es destini a ampliar la cobertura cap a col·lectius que actualment no hi tenen accés, com les persones en situació administrativa irregular, persones sense llar o joves que es queden sense la tutela de l’administració a partir dels 18 anys.

-Garantir el dret a l’habitatge: És necessari un parc d'habitatge públic de lloguer i un pressupost adequat en ajuts al lloguer (augmentar el pressupost de la GENCAT dels 100 milions als 160) A més, cal que tots els municipis permetin l’empadronament sense domicili fix, tant a persones sense llar com a persones que viuen en habitacions de relloguer.