×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Càritas Diocesana de Barcelona)  “La desigualtat és una ferida que no cicatritza”. Així és com el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha definit el context social actual. Amb motiu del dia de Corpus, Càritas ha volgut fer balanç de la feina que ha dut a terme durant el 2018 a la diòcesi de Barcelona, i ha posat el focus sobre les principals problemàtiques socials que pateix molta de la ciutadania de Barcelona. Durant la roda de premsa, el director de Càritas Barcelona ha advertit que tenim una societat cada vegada més deslligada, que deixa a molts col·lectius exclosos. Per posar xifres a la desigualtat, Busquets ha apuntat que 1 de cada 4 persones de la diòcesi de Barcelona es troba en situació d’exclusió, segons el darrer informe de la Fundació Foessa.

El director de Càritas ha apuntat que la precarietat laboral, l’exclusió residencial i una protecció social insuficient són factors que s’interrelacionen i s’acumulen en aquelles persones que més pateixen l’exclusió social. “A Catalunya, un 15,3% de la població té una feina que no li permet arribar a final de més. Amb un context de suposada recuperació econòmica, la dada és molt preocupant”, ha afirmat. Busquets també ha recordat que el 36% de les persones de la Diòcesi de Barcelona viuen dificultats relacionades amb l’habitatge, i que la xifra s’enfila fins al 44% en les llars amb menors, fins al 69% per a les persones a l’atur i fins al 72% per als estrangers no comunitaris. El director de l’entitat catòlica ha conclòs la seva intervenció demanant una major implicació a les administracions públiques, i que la despesa social del conjunt de l’Estat en matèria d’habitatge o de protecció a les famílies s’equipari a la mitjana europea.

75 anys de Càritas a Barcelona

El Bisbe auxiliar de l’Arxidiòcesi de Barcelona, Sergi Gordo, ha estat l’encarregat de cloure la presentació de la memòria de Càritas. Gordo, ha agraït la col·laboració dels gairebé 7.500 socis i donants, i de les prop de 700 empreses i entitats que amb el seu suport aconsegueixen que la tasca de Càritas sigui possible. També a volgut fer un esment especial als més 2.600 voluntaris, ja que sense ells, la tasca de Càritas seria impossible.

El bisbe auxiliar ha volgut fer valdre el 75è aniversari de Càritas Diocesana de Barcelona, rememorant algunes fites importants d’aquests tres quarts de segle i destacant que en tots aquests anys, Càritas ha acompanyat a 1,5 milions de persones. “Càritas és com un àngel que està al costat de les persones, que l’acompanya i que té cura d’elles en els moments més difícils. En aquests 75 anys, hem pogut ser l’àngel de moltes persones, i desitgem continuar treballant com fins ara en favor dels més pobres”, ha conclòs Gordo.

Una pobresa més intensa, més extensa i més profunda

En la presentació, la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Miriam Feu, ha desgranat les principals dades de la memòria de Càritas del 2018. Feu ha iniciat la seva intervenció indicant que durant el 2018, Càritas Diocesana de Barcelona ha atès 13.225 llars, un 9% més que l’any anterior, on viuen 28.080 persones.

Feu ha assenyalat que en els darrers anys han augmentat les llars ateses formades per persones soles, mentre que s’han reduït les llars ateses formades per parelles amb fills (45% de les llars ateses són persones soles, i 24% són parelles amb fills). A més ha remarcat una feminització de la pobresa, ja que el 57% de les persones ateses per Càritas durant el 2018 eren dones.

D’altra banda, la precarietat laboral i les dificultats per accedir a un habitatge digne s’han consolidat com les problemàtiques més comunes. El 78% de les persones ateses en edat laboral es troba a l’atur, i el 16% de les persones ateses en edat laboral té una feina (que sempre és precària). Un 34% de les persones ateses es troben en situació administrativa irregular, amb totes les dificultats afegides que això comporta (impossibilitat d’accedir a un treball digne, més dificultats per trobar habitatge, etc.). En matèria habitacional, un 59% de les persones ateses per Càritas no disposen d’una llar digna, xifra que ha augmentat en 6 punts percentuals en només un any.

Feu també ha volgut advertir sobre la pobresa d’un dels col·lectius que moltes vegades resta invisible: Les persones grans. Durant el 2018, Càritas ha atès a més de 1.500 persones majors de 65 anys, un 8% més que l’any anterior. El 68% de les persones grans ateses per Càritas viuen soles, i un 70% són dones. “La solitud no volguda és una de les problemàtiques més extenses que pateixen els majors de 65 anys. Està a les nostres mans garantir que la gent gran tingui una vida digna”, ha indicat Feu.

Finalment i amb motiu del 20 de juny, dia mundial del refugiat, la responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas ha explicat que moltes persones estan arribant a casa nostra fugint de situacions de violència, de països on hi ha una forta inestabilitat econòmica i on diàriament es produeixen vulneracions massives de drets humans. Feu ha indicat que el 66% de les persones ateses per Càritas durant el 2018 eren d’origen estranger, principalment del Marroc, Hondures, Colòmbia, Perú, Veneçuela i Bolívia, on les persones es veuen obligades a marxar, com si fos una sortida d’emergència.

Feu ha conclòs la seva intervenció fent una valoració dels primers cinc mesos de 2019, i ha advertit sobre l’augment d’un 10% les llars ateses en relació al mateix període de 2018, i la consolidació de l’exclusió residencial, afectant un 63% de les llars ateses durant el 2019.

La resposta de Càritas Barcelona

Davant d’aquesta situació, Càritas ha destinat gairebé 4 milions d’euros a cobrir necessitats bàsiques de 5.923 persones, pressupost que s’ha multiplicat per 4 en relació a l’any 2007. Prop del 50% d’aquests diners s’ha destinat a cobrir despeses relacionades amb l’habitatge, però també s’ha garantit l’alimentació, les ajudes per infants, el transport, entre d’altres. En matèria laboral, 1.414 persones han trobat feina, 2.539 persones han participat en cursos de formació i 997 persones han pogut regularitzar la seva situació administrativa.

D’altra banda, Càritas ha posat a disposició 348 pisos unifamiliars per famílies en situació de vulnerabilitat. Mitjançant els ajuts econòmics, la mediació, els pisos compartits i unifamiliars i els centres residencials, s’ha evitat que 3.484 persones es quedin al carrer.

La tasca de l’administració

Càritas ha volgut posar deures a l’administració, i ha demanat un major consens en les polítiques socials. Entre altres propostes, són necessaris plans específics d’ocupació per a les persones més vulnerables, i especialment garantir que les persones ocupades en el sector de la cura de la llar assoleixin la protecció social completa. En matèria d’habitatge, Càritas ha fet palesa la necessitat d’un parc públic d’habitatge social de lloguer, però també garantir que totes les persones puguin empadronar-se allà on viuen.

Finalment, Càritas ha constatat la deficient implementació de la RGC, i ha proposat la complementarietat dels salaris baixos amb la RGC.