Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas) Amb motiu de la tornada a l’escola, Càritas Diocesana de Barcelona vol posar de relleu que aquesta tornada no serà igual per tots els infants. Són moltes les famílies que no compten amb prou recursos per garantir l’alimentació dels seus fills durant l’horari lectiu, adquirir material escolar, realitzar activitats extraescolars, pagar la quota escolar o l’escola bressol. En conseqüència, molts infants veuen vulnerats els seus drets, i això els situa en una posició de desigualtat.

Aquesta situació s’explica per l’índex de pobresa severa a Catalunya, que l’any 2016 afectava un 9% de la població (situat en un 7% abans de la crisi). Un 47% de les llars ateses durant el 2016 són famílies amb infants, i en la majoria de casos la situació d’aquests nens i nenes vulnerables és fruit d’aquesta pobresa severa que afecta a tots els membres de la llar. No comptar amb una feina o amb un sou digne comporta no tenir prou ingressos, i això provoca una situació d’exclusió social que repercuteix negativament en l’educació dels infants.

En aquest context i durant el curs 2016-2017, Càritas Diocesana de Barcelona ha ajudat 631 famílies en despeses relacionades amb infància, 257 més que durant el curs 2015-2016. L’ajuda prestada als 1.085 infants d’aquests famílies ha representat una despesa de 320.000€, 140.000€ més que en relació a l’any passat. 

D’altra banda, s'ha garantit que entorn de 350 nens i nenes hagin pogut participar en reforços escolars durant el curs 2016-2017, amb un increment de l'11% respecte el curs anterior.

Des de Càritas Diocesana de Barcelona senyalem com una de les preocupacions més significatives la dificultat per compaginar la vida laboral i la familiar. Els nens i nenes en situació vulnerable passen molt poc temps amb els seus pares i mares, quedant a càrrec, de forma excessiva, de terceres persones o serveis. Per aquest motiu, la intervenció amb els infants ha d’anar acompanyada d’un suport als pares i mares per conciliar vida personal i familiar i poder accedir al mercat laboral adaptat a les seves possibilitats, seguida d’una política real d’accés a l’habitatge.

És necessari que la inversió en l'educació sigui una prioritat de les administracions, de manera que l’educació no depengui de la capacitat per invertir en l'ensenyament dels pares. També cal un suport directe a les famílies en la seva tasca parental, mitjançant la provisió de serveis d'orientació als pares per crear entorns més ferms per al desenvolupament dels nens i nenes.

Totes aquestes mesures han de servir per reduir el fracàs escolar, l’absentisme escolar i l’abandonament prematur de l’escola. Demanem que els infants amb dificultats comencin el curs amb llibres gratuïts, beques menjador suficients, i un bon nombre de places d’escola bressol. Finalment, és imprescindible l’accés dels infants a l’oci, l’esport i l’atenció extraescolar (reforç escolar i psicològic), reduint les barreres econòmiques i socials i promovent la participació de les famílies, ampliant les competències parentals i la comunicació entre pares i fills.